Cal veure – ni que sigui per fora, com ens succeïa al Tomàs Irigaray Lopez i a l’Antonio Mora Vergés - , l’edifici de planta irregular, formada per tres cossos de mida diferent, fruit d'ampliacions successives, conegut com el ‘Castell de les Pallargués’.
Amb un cos central de planta quadrada, i dos cossos laterals rectangulars de menors dimensions, la descripció tècnica ens explica que està format per planta baixa, on es troben les dependències destinades als serveis, com ara les quadres, el celler o la presó, i dues plantes superiors amb els murs realitzats amb carreus regulars.
A la façana principal, de gran llargada, destaca l'arc gòtic de 13 metres d'alt per 7,5 metres d'ample, en l'eix del qual es troba la finestra de la sala noble i la porta d'entrada, amb un arc de mig punt i grans dovelles, que queda enfonsada respecte el pla de la façana, avui només visible en part, a causa de l'afegit posterior del balco i l'arc de mig punt sobreposat, al igual que el contrafort que queda situat a la seva dreta. Les grans finestres, algunes d'elles amb reixes de ferro forjat, estan ordenades regularment al llarg de tota la façana, tot i que amb l'aparició dels balcons, la façana va canviar la seva imatge. S'aprofità el gran arc i es van rebaixar les finestres per convertir-les en balcons amb baranes de ferro forjat, i també es va construir una curiosa torreta en una de les balconades.
Disposa d’una Capella advocada a l’Arcàngel Sant Miquel, Princep de les Milícies Celestials.
Jeroni de Rocaberti, Primer marqués de Argençola ( 1640 + 1725 ) propietari del casal va haver de fugir temporalment a Madrid per la seva fidelitat a Felip V durant la Guerra de Successió.
En els dies foscos del darrer genocidi contra Catalunya, es va haver de refer la coberta i es va rebaixar en part aprofitant les pedres per a fer la tanca del corral.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada