dissabte, 3 d’agost de 2013

PRATDIP. LA TARRAGONA SARRAÏNA

Seguint les instruccions del Ministeri d’Incultura i Odi Racial les biblioteques públiques – en algunes poblacions – tenen un horari que dificulta extraordinàriament fer-ne ús, algunes dies unes hores al mati, altres a la tarda, i dissabtes tancat.

Em resistia a admetre la ‘teoria’ dels DIP que curiosament ‘promocionen’ des de l’Ajuntament d’aquest poble de situat a la part sobirana de la comarca del Camp.


Al nomenclàtor de la Generalitat de ‘ Barcelona’ trobem ; en la documentació antiga Prato de Ip (segle XII), sembla compost de prat i un segon element d’origen incert.

Joan Coromines i Vigneaux (Barcelona, 21 de març de 1905 — Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener de 1997, admesa la tesis "Ip" en defensa una etimologia ibero-basca ("ibi") que indicaria la noció de riu o lloc amb aigua fet que es correspon a l'emplaçament geogràfic de Pratdip: al fons d'una vall amb nombroses fons i l'existència documentada de molins.

Pere Balaña en el diccionari "Els noms de lloc de Catalunya", llegeixo que defensa la tesis d’una referència descriptiva que faria al•lusió al llop, "prat de/ls llop/s".

Una tercera hipòtesis partint del mot banâdirels ports’ , com recull també Pere Balañà i Abadia, integraria a l’adverbi llati prae, ‘davant’, i ens donaria una descripció molt concreta de la ubicació del poble.

Hi encara podem ressenyar que quan s’ho veien tot perdut els àrabs deixaven al seu darrere – en indrets com aquest- i amb la missió d’assegurar la retirada de les tropes, petits col•lectius de guerrers seleccionats, tant per la seva destresa militar, com per la seva fe, que lluitaven amb la ferocitat i l’astúcia dels llops.

Els àrabs no van trobar cap resistència en la mal dita ‘invasió’ que va ser un autèntic i veritable ‘Pla Marshall’; desprès de la caiguda de l’Imperi Romà, es va produir un fenomen d’estultícia col•lectiva, en el que les persones van oblidar les seves habilitats més bàsiques fins assolir nivells PP ( de Puta Pena ).

Els àrabs portaven ‘tecnologia punta’ en qüestions agrícoles, en construcció ( encara avui en castellà els operaris s’anomenen amb nom àrab ‘ albañil’ ), i un esquema de distribució de la riquesa mitjançant un sistema impositiu, i una administració que continua com aleshores (Alcaldes).

L’església i la mal dita noblesa van fer una feina excel•lent destruint la major part de la documentació històrica, i b ona part del llegat patrimonial.

Avui, des del REINO DE ESPAÑA, emulant al mític DIP s’està dessagnant a les classes més febles de la societat, i alhora com succeïa abans de la vinguda dels àrabs, es torna a produir un fenomen d’estultícia col•lectiva, en el que les persones obliden les seves habilitats més bàsiques fins assolir nivells PP ( de Puta Pena ).

El desastre ferroviari de Galicia n’és dissortadament una prova.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada