És la primera causa de mort per davant del tràfic, de l’activitat laboral – que mata molt en aquest país - , dels ‘crims de gènere’, i/o de les malalties [C – cor,càncer,...]; pel que fa a la ‘prevenció’ , mal anomenada així, segons el meu criteri, els Organismes Públics destinen una munió ingent de recursos econòmics, que és curiosament inversament proporcional al nombre de víctimes :
La primera despesa se l’endu el tràfic: estris diversos – radars, vehicles,helicòpters,...- , cossos policials, tècnics ‘civils’,.... ; lògicament darrera de tot plegat hi ha òbviament ‘ altres interessos’ , augmentar la recaptació de l’estat i dels seus organismes col·laboradors, justificar la necessitat d’un contingent de persones armades al servei de les Administracions, controlar a la ciutadania, ...
Força menys diners es destinen a la prevenció de riscos laborals; discursos, xerrades, ponències, estudis, cossos d’inspecció,... d’això si, però mesures ‘efectives, reals i pràctiques ‘ ben poques. Al capdavall parlem d’obrers, oi ?.
Els crims de ‘gènere’ s’enduen una bona picossada, en termes proporcionals ja que son els de menor importància quantitativa. En això la ‘tele’ mana.
Les malalties – totes – tindran a curt termini - si fem cas de la previsió dels ‘ governs’ – únicament el suport econòmic que els malats es puguin pagar. Com en la prevenció de riscos laborals, el col·lectiu dels obrers, assumirà els ‘necessaris sacrificis’.
L’entrada que reprodueixo del diccionari català –Valencia – Balear, és dura : matar-se a si mateix. Malgrat hi han dades públiques, hom pensa que estan lluny de la realitat ja que no inclouen molts supòsits de ‘mort natural’ que legalment s’hi haurien d’incloure. Sense incloure les ‘morts assistides’, o l’eutanàsia que també mereixen ser estudiades.
Les raons – més enllà de la vanitat mèdica - son sempre subjectives, i de tot incomprensibles sortosament per a la resta. No descarto ‘el fàstic vital’ provocat per l’excés de corrupció i d’estultícia de la ‘classe dirigent’ com a causa principal; i en aquesta línia la proposta de ‘pena perpetua revisable’, s’hauria d’aplicar amb urgència als ‘autors’ de l’actual situació de misèria en que es troba el país.
En algunes cultures el suïcidi era una forma ‘natural’ – una més – de morir.
Avui parlar de ‘cultura’ és un sarcasme, oi ?.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada