BOCINS DE LA HISTÒRIA DE CABRILS. EL MARESME

En el recorregut que fèiem per Cabrils, rememorant – fins on és encara possible – el que m’agrada definir com ‘Univers Tolrà’ ; visitàvem - gràcies a les bones gestions del Jaume Tolrà Ferrer , - la Capella del Santíssim de l’església parroquial de la Santa Creu, el Josep Vidal, el Salvador Juliana, i l’Antonio Mora ; aquest edifici annex al cos del temple parroquial s’aixecava a les darreries del segle XIX, a expenses de Doña Emilia Carles Tolrà, primera Marquesa de Sant Esteve de Castellar.



Tot em cridava l’atenció !, la simetria magnifica del recinte, les obres d’art que penjaven de les parets, la ‘delicadesa’ en que s’havia dissenyat l’altar, i malgrat l’absurd intent d’esborrar la creu del blasó de Josep Tolrà Avellà, el fet – per a mi extraordinari - que es salvessin tots els paraments en els dies foscos de la Guerra Civil.



Retratava en primer lloc – noblesa obliga – el blasó corresponen al cognom Carles que s’ha conservat perfectament, ja que no llueix cap símbol que les masses estultes poguessin identificar com a religiós.


Ho feia desprès amb el que presenta la mutilació a la Creu, que correspon al cognom Tolrà.



Retratava finalment l’escut d’armes – en colors - de la Marquesa de Sant Esteve de Castellar.



El matí donaria per a molt més, i amb la dosis justa ho anirem posant blanc sobre negre.

No volia concloure però, sense deixar-vos una pregunta obvia. Per quina raó no s’articulen unes rutes de turisme cultural en aquesta comarca del Maresme ?.

Ah!, fèiem extensiu l’agraïment manifest al Jaume Tolrà Ferrer, a Mossèn Josep Rodríguez Fernández, Rector de l’església de Cabrils.