dimecres, 18 de gener del 2012

ELS PARTITS POLITICS, ... LA MONA VESTIDA DE SEDA


Em voltava pel cap fer una reflexió sobre les ‘ élites’ que històricament remenen i han remenat les cireres.

Així de cop em venen al cap, els governs dels ancians, dels jutges, dels sacerdots, dels nobles, dels militars, i a dia d’avui dels Partits Politics. Tots tenen una cosa en comú [ defensen el Govern del Poble, però sense el poble ].

Dir això dels Partits actuals sembla blasfem però fem números :

1 de cada 10 ciutadans [ com a mínim no pot exercir el dret a votar, ja perquè es il•legal, o estranger ,... ]; si ja se que ‘ tiro baix’, però el resultat ‘ real’ fora d’escàndol.

3 dels 9 restants un 33% no podem votar legalment per raons d’edat. Irrefutable, son els que tenen entre 0,001 i 18,00 anys.

3 dels 9 restants no ho fan habitualment per raons ètiques, o d’edat, o ... El grup d’edat sembla força clar, i el podríem quantificar entre un 20 i un 25% dels electors; els que ho fan per raons ètiques, ja és farina d’un altre paner, i va des dels que pensen que el govern ‘ apreta’ poc, i els que pensen que contràriament es ‘passa de voltes’.

Els 3 que ens faltaven son els demòcrates [ màxim un 1%], i els que formen part de la màquina dels Partits, i/o en reben beneficis en forma de llocs de treball,.... Aquí potser el percentatge de demòcrates és excessiu, oi ?. Parlem de Espanya.

Vilfredo Pareto, formulava entre altres ‘ joies’ el seu famós principi del 80/20 que també podem aplicar aquí. Les cireres des de sempre les remena un percentatge mínim de persones, per descomptat inferior al 20% , i decideix – amb total impunitat – sobre l’existència de la resta de persones. Com viuran [ educació, sanitat, feina, ... ] i estableix – sense cap garantia per descomptat – les regles que han de complir [ Dret Administratiu, Penal, Civil ,.. ]

La frase que recull la saviesa popular deia, ‘encara que la mona es vesteixi de seda, mona es queda’.


Doncs, això que poden anar canviant-se el nom, però les ‘élites’ , i la seva tenebrosa praxis, continuen, continuen i continuen ,...

M’agrada incorporar una pregaria a l’altíssim, Senyor, allibera el teu poble !!!! .

Algun dia serà escoltada pel bon Déu, fins aleshores amics lectors, resignació.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada