Ens ha tingut ocupats i preocupats, al mateix nivell que ho feien el Pere, la Júlia, i l’Oriol – per parlar de nets -, o la Montserrat i la Núria - per parlar de filles/mares -.
Ha vingut en el millor moment i ens porta – com tots els que neixen – un pa sota el brac, està fet d’un pasta molt antiga que es diu ‘esperança’, i que cal anar renovant de forma periòdica.
S’escriurà – quan aprengui a fer-ho – el seu ‘particular llibre de la vida’, nosaltres vetllarem fins on ens sigui possible, perquè no li manqui el paper i el llapis, i/o els estris que tecnològicament siguin més escaients.
Donem gràcies a Déu per la seva arribada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada