La nostra destinació era en aquesta ocasió l’església romànica de Sant Andreu de la Serreta, topònim clarament descriptiu, ja que està situada en un petit promontori.
L’edifici datat als segle XI-XII , està situat dins d’un clos que en temps fou sens dubte el fossar; d'una sola nau , coronat per un senzill campanar d'espadanya, destaca l’absis de la mateixa amplada que la nau i la porta al mur meridional, com era habitual en les esglésies romàniques.
Al costat de l’absis, protegit per un reixat s’alça un xiprer, i al seu davant llegim en un placa ‘ L’ARBRE D’EN GALDERIC ‘; intuïm – no trobàvem a ningú per preguntar-ho - una història tràgica, on l’arbre representa alhora, el record i l’esperança. Sou pregats de fer-nos arribar a l’email coneixercatalunya@gmail la vostra informació
El lloc històricament pertanyia a la Vall de Lord, i al segle XVI formava part de la jurisdicció senyorial dels ducs de Cardona.
Mentre recollia imatges des de totes els angles possibles, pensava que com a poble, sens dubte estem purgant pecats horribles , com la nostra participació – brillant - en el tràfic d’esclaus a les amèriques, i això és del tot just. Al mateix temps però, per intermediació de Sant Andreu que patia martiri un 30 de novembre del segle IV, en una creu en forma d’X, símbol que des d’aleshores serà conegut per arreu com la “Creu de Sant Andreu”, m’atreveixo una vegada més presentar al bon Déu la meva pregaria ; Senyor, allibera al teu poble !!!!.
Estic sempre temptat d’emprar el mot oblidar/oblidat per adjectivar la major part d’indrets de la Catalunya interior.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada