El Miquel Esteve Espelt, publica una fotografia de l’edifici que havia
aixoplugat les oficines del Banc Central en una època en que les entitats de
crèdit, Bancs i Caixes d’Estalvi, maldaven per atendre a la ciutadania.
L’arquitecte Josep Riera de Reguer (Sant Julià de Vilatorta, Osona, 4
Juliol 1903 + Barcelona, 19 Octubre 1994) , fou l’autor de l’edifici del Banco
Central, a Plaça de Sant Eudald, 8; xamfrà amb el carrer Vell, de Ripoll, construït durant els anys
1941-1943.
Patrimoni Gencat ens diu que té com a característica principal una acurada
disposició dels elements arquitectònics que componen la façana de la Plaça Sant
Eudald.
Té planta baixa, tres pisos i golfes, amb combinació d'obertures regulars
amb d'altres d'arc de mig punt, totes amb emmarcament de pedra amb esplandits.
El parament, a la planta baixa, imita un carreuat de pedra mentre que tota la
resta és arrebossat i pintat de blanc trencat.
A la façana destaquen una escultura de Sant Eudald, patró de Ripoll, a la
fornícula que hi ha a la tribuna del primer pis, i el vol de la coberta amb
tres nivells -amb ràfec sostinguts per permòdols de fusta- que al pinyó central
presenta un rellotge mecànic decorat amb un guardapols i flanquejat per dues
finestres amb arc de mig punt.
La façana del carrer Vell és més austera i només reprodueix els
emmarcaments a les obertures vistos a la façana de Sant Eudald.
http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=42161
El Banc Central va ser creat en 1919 a partir de la unió de vuit bancs
petits.
Posteriorment va continuar comprant bancs -entre ells el Banc Espanyol de
el Riu de la Plata (1947) i el Banc de Tortosa (1951) - fins a convertir-se en
el primer banc privat d'Espanya en els anys 80.
En els anys 1980 el banc va realitzar un procés d'expansió fora d'Espanya,
principalment a Llatinoamèrica, amb l'adquisició de diferents bancs i la compra
de la majoria de les accions en d'altres, com el cas de l' Banc d'Asunción al
Paraguai (1981), el Banc Popular Argentí (1966, expropiat pel govern de Héctor
José Cámpora i restituït als seus propietaris després del cop militar de 1976),
el Banc de Talca a Xile (1982) i el Banc Panamericano a Uruguai (1982)-
A més va obrir sucursals en altres països, com per exemple Panamà (1981) i
Perú (1984).
Al començament dels anys 1980 es va parlar d'una possible fusió amb el Banc
Urquijo que no va arribar a concretar-se, i l’any 1988 va fracassar una
possible fusió amb Banesto .
Finalment, el BC es va fusionar amb el Banc Hispano Americano el 1991 per
formar el Banc Central Hispano Americano , conegut comercialment com Central
Hispano (BCH). En aquest moment el seu president era Alfonso Escámez López
(Águilas, Múrcia, 1 de gener de 1916 - Madrid, 16 de maig de 2010 ).
Posteriorment, el BCH es va fusionar amb el Banc Santander per crear el
Banc Santander Central Hispano , BSCH, que avui en dia ha recuperat el nom de
Banc de Santander .
A la Plaça hi ha altres edificis que havien aixoplugats entitats de Crèdit
:
Edifici Banesto, (1950) obra de l’arquitecte Eusebi Bona i Puig (Begur, Baix Empordà, 1890 - Barcelona, 12 d'octubre de
1972). Plaça Sant Eudald, 5
L'Edifici Caixa de Pensions. Plaça de Sant Eudald, 1 - c/ Mercaders, 2 - c/
dels Tallaferro
No consta l’autor, la Caja de Pensiones para la Vejez y de Ahorros de
Cataluña y Baleares, confiava sempre els seus edificis als millors arquitectes,
ens agradarà tenir noticia de l’autor d’aqyuest edifici a l’email castellardiari@gmail.com
Tot el que té relació amb les entitats de crèdit al REINO DE ESPAÑA està
sota sospita de corrupció.
Les cúpules dirigents estan maleïdes davant de Déu.
