dimecres, 8 de setembre de 2021

IN MEMORIAM. EDIFICI DEL BANC CENTRAL. RIPOLL. EL RIPOLLÈS

 

El Miquel Esteve Espelt, publica una fotografia de l’edifici que havia aixoplugat les oficines del Banc Central en una època en que les entitats de crèdit, Bancs i Caixes d’Estalvi, maldaven per atendre a la ciutadania.



L’arquitecte Josep Riera de Reguer (Sant Julià de Vilatorta, Osona, 4 Juliol 1903 + Barcelona, 19 Octubre 1994) , fou l’autor de l’edifici del Banco Central,      a Plaça de Sant Eudald, 8; xamfrà amb  el carrer  Vell, de Ripoll, construït durant els anys 1941-1943.

Patrimoni Gencat ens diu que té com a característica principal una acurada disposició dels elements arquitectònics que componen la façana de la Plaça Sant Eudald.


Té planta baixa, tres pisos i golfes, amb combinació d'obertures regulars amb d'altres d'arc de mig punt, totes amb emmarcament de pedra amb esplandits. El parament, a la planta baixa, imita un carreuat de pedra mentre que tota la resta és arrebossat i pintat de blanc trencat.


A la façana destaquen una escultura de Sant Eudald, patró de Ripoll, a la fornícula que hi ha a la tribuna del primer pis, i el vol de la coberta amb tres nivells -amb ràfec sostinguts per permòdols de fusta- que al pinyó central presenta un rellotge mecànic decorat amb un guardapols i flanquejat per dues finestres amb arc de mig punt.


La façana del carrer Vell és més austera i només reprodueix els emmarcaments a les obertures vistos a la façana de Sant Eudald.


http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=42161


 

El Banc Central va ser creat en 1919 a partir de la unió de vuit bancs petits.


Posteriorment va continuar comprant bancs -entre ells el Banc Espanyol de el Riu de la Plata (1947) i el Banc de Tortosa (1951) - fins a convertir-se en el primer banc privat d'Espanya en els anys 80.


En els anys 1980 el banc va realitzar un procés d'expansió fora d'Espanya, principalment a Llatinoamèrica, amb l'adquisició de diferents bancs i la compra de la majoria de les accions en d'altres, com el cas de l' Banc d'Asunción al Paraguai (1981), el Banc Popular Argentí (1966, expropiat pel govern de Héctor José Cámpora i restituït als seus propietaris després del cop militar de 1976), el Banc de Talca a Xile (1982) i el Banc Panamericano a Uruguai (1982)-


A més va obrir sucursals en altres països, com per exemple Panamà (1981) i Perú (1984).

 

Al començament dels anys 1980 es va parlar d'una possible fusió amb el Banc Urquijo que no va arribar a concretar-se, i l’any 1988 va fracassar una possible fusió amb Banesto .


Finalment, el BC es va fusionar amb el Banc Hispano Americano el 1991 per formar el Banc Central Hispano Americano , conegut comercialment com Central Hispano (BCH). En aquest moment el seu president era Alfonso Escámez López (Águilas, Múrcia, 1 de gener de 1916 - Madrid, 16 de maig de 2010 ).

 

Posteriorment, el BCH es va fusionar amb el Banc Santander per crear el Banc Santander Central Hispano , BSCH, que avui en dia ha recuperat el nom de Banc de Santander .


A la Plaça hi ha altres edificis que havien aixoplugats entitats de Crèdit :


Edifici Banesto, (1950) obra de l’arquitecte  Eusebi Bona i Puig (Begur, Baix Empordà, 1890 - Barcelona, 12 d'octubre de 1972). Plaça Sant  Eudald, 5


L'Edifici Caixa de Pensions. Plaça de Sant Eudald, 1 - c/ Mercaders, 2 - c/ dels Tallaferro

No consta l’autor, la Caja de Pensiones para la Vejez y de Ahorros de Cataluña y Baleares, confiava sempre els seus edificis als millors arquitectes, ens agradarà tenir noticia de l’autor d’aqyuest edifici a l’email castellardiari@gmail.com


Tot el que té relació amb les entitats de crèdit al REINO DE ESPAÑA està sota sospita de corrupció.


Les cúpules dirigents estan maleïdes davant de Déu. 


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada