diumenge, 26 de setembre del 2021

TENIU DADES DE L’AUTOR DE LA CASA DE LA COMA AL CARRER DEL PALAU, 27 DE MOIÀ?.

 

Anava a la XX trobada Country de Moià, que una vegada més va ser un èxit, i saludava amics de Barcelona, als que interpel·lava per la seva presència, en dies de Festa Major de la seva ciutat, i em deien que a banda de que els agrada els country, i Moià,  volien marxar de l’espiral d’actes incívics, promoguts per brètols, vàndals, filonazis, feixistes. cleptofeixistes, talibans i altres delinqüents comuns.


  Aprofitava per fer un tomb per la Vila, i retratava – una vegada més -  la casa de carrer del Palau, 27, coneguda com Casa de la Coma.




S’explica, tant a Patrimoni Gencat, com al Mapa de Patrimoni – que reprodueix fil per randa el text de Patrimoni Gencat, que la casa fou construïda  - de forma misteriosa, no hi dades del mestre d’obres i/l de l’arquitecte  - durant el quinquenni 1920-25,  en va ser els promotors  els propietaris del mas de la Coma del mateix municipi, que combinaven l'estada al mas amb l'estada al poble.


La descriuen com , casa de tres plantes, de façana molt estreta, l'interès de la qual radica en els boinders o tribunes dels dos pisos superiors que divideixen l'edifici en dues parts.

 

 

Aquestes tribunes es repeteixen als darreres de la casa, en nombre de tres, per tal de salvar el desnivell del terreny.

 


Fotografia de    Roser Serra i Coma, 1991.  Vista posterior de l'edifici


La tribuna acaba en un petit teulat que sobresurt de l'edifici, i que combina teules verdes amb vermelles. A la planta baixa hi ha dues entrades: la que dona accés a la vivenda i la que servia per a guardar la tartana.


La Roser Serra i Coma – de la que ens agradarà tenir noticia del lloc i data de naixement, a l'email castellardiari@gmail.com  - , ha dut a terme una excel·lent tasca en l’àmbit del Patrimoni a la comarca del Moianès :

http://calaix.gencat.cat/browse?rpp=20&offset=140&etal=-1&sort_by=-1&type=author&value=Serra+i+Coma%2C+Roser&order=ASC


Havíem incorporat – a manera de clàusula d’ estil – una reflexió ; furtar la informació relativa als arquitectes i/o artesans que participaven en una obra, qualificada – o que s’hauria de qualificar -  com Bé cultural, és una més de les formes de “ dessolar la terra” que s’enginyaven  els enemics de Catalunya.


Algú ho havia de dir, oi?


Ens agradarà tenir noticia a l’emal coneixercatalunya@gmail.com, castellardiari@gmail.com de l’autor de la casa

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada