dissabte, 11 de juliol del 2020

EDIFICIS ESCOLARS ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA. IN MEMORIAM DE L’ESCOLA PARROQUIAL DE VILANOVA DE MEIÀ A CAL VILA.. LA NOGUERA. LLEIDA.

El Francesc Cardona Fonoll, m’explicava que entre 1911 fins a l’any 1926 hi havia a Vilanova de Meià, a Cal Vila, una escola “parroquial”, que esdevindria l’única escola entre novembre de 1919 i juliol de 1926, dates en que des del REINO DE ESPAÑA no es cobriria la baixa per malaltia del mestre “nacional”.


Dues reflexions; en primer lloc l’església catòlica històricament s’havia implicat en l’educació, recordeu els Ordes religiosos masculins i femenins, també el clergat secular exercia l’activitat docent en el món rural, tant, tant, que en la llengua catalana el mot ‘escolà’ , té un primer significat, deixeble, alumne, que tindria un significar similar en el mot escolar de la llengua castellana, i un segon, persona que ajuda a missa i altres ministeris de l'altar, que en castellà era monaguillo. Està clar que el clergat a Catalunya estava més implicat en l’educació que a la resta del REINO DE ESPAÑA, oi?.

Atressí, la Mancomunitat de Catalunya , institució activa entre 1914 i 1923, agraïa infinitament aquest esforç de l’església catòlica, a la que EN CAP CAS considerava COMPETÈNCIA.

El final de l’escola de Vilanova de Meià, i de tantes i tantes a la resta de Catalunya , està directament relacionat amb l’establiment de la dictadura de Miguel Primo de Rivera y Orbaneja, règim polític autoritari de clara inspiració feixista , que s'instaurà a Espanya entre el 13 de setembre del 1923 i el 28 de gener del 1930, i alhora que talla de soca-rel l’activitat de la Mancomunitat de Catalunya, malgrat que la Institució estava prevista per la legislació espanyola.

El 29 de gener de 1924 el Govern de la Mancomunitat va ser destituït. Durant uns dies el càrrec de president va estar ocupat interinament pel governador militar Carlos de Lossada Canterac (1862-1936), fins que l'anticatalanista Alfons Sala i Argemí, 1r comte d'Ègara, (Terrassa, 16 de juliol de 1863 - Barcelona, 11 d'abril de 1945 Alfons Sala, de la Unión Monárquica Nacional, fou imposat per Madrid com a president definitiu de la Diputació de Barcelona, amb l'objectiu d'espanyolitzar la Mancomunitat i buidar-la de contingut. A partir d'aquest moment tota l'activitat de la institució es va aturar, s'acabaren totes les mostres de catalanisme, es van deixar de seguir els exemples europeus de governança, i la d'investigació científica fou eliminada

Josep Maria Milà i Camps, 1r comte de Montseny, (Barcelona, 7 de juny de 1886 - Esplugues de Llobregat, el Baix Llobregat, 1955) fou president de la junta liquidadora de la Mancomunitat de Catalunya.

https://ca.wikipedia.org/wiki/Mancomunitat_de_Catalunya





Podeu llegir algunes dades d’aquella escola a la documentació que em facilitava el Francesc Cardona Fonoll, que al ensems em feia arriar una imatge actual de cal Vila , a la Plaça Major. Avui es una casa restaurada de quatre pisos.


Malgrat la tristíssima situació que patim a dia d’avui es del TOT RECOMANABLE la visita DE vILANOVA DE mEIÀ, , de la comarca de la Noguera, de la provincia de Lleida - amb l'excepció per força majpr de la comarca del Segrià - , ...., ara que encara és possible.

Feu-ho amb totes les mesures de seguretat, mascareta, distància ,... eviteu fer-vos mal, perquè com deien a bombo i plateret – i amb gran alegria - , els presumptes malfactors , Daniel de Alfonso Laso (Madrid, 1964) i Jorge Fernández Díaz (Valladolid, 6 d'abril del 1950) la sanitat catalana està a la U.V.I.

https://www.lavanguardia.com/politica/20160622/402690747904/fernandez-diaz-grabaciones-sistema-sanitario-de-alfonso.html

https://www.youtube.com/watch?v=Fd9tc663vW8

El tema no mereixia en el seu moment l’atenció d’un sistema judicial embrancat en qüestions del tot alienes al dret i la justícia.

Està clar però, que ja per acció, ja per omissió, bona part de les víctimes de Catalunya potser ENCARA VIURIEN, oi?

Sembla que caldrà esperar que sigui la justícia divina la que se’n ocupi, oi?.

Maleits !



PARADOR DE TURISME DE VIC-SAU. LES MASIES DE RODA. OSONA

El Josep Fontanet Nuñez, publica fotografies del Parador de Vic, al terme de les Masies de Roda, a la comarca d’Osona, que obria les portes al públic el 25 de maig de 1972, encara que no fou inaugurat oficialment fins al 17 de juliol d’aquell mateix any.


Es construí segons els plans de l’arquitecte José Osuna Fajardo ( Madrid, 1907 + 16.12.1976 ). Hom diu que s’inspirarà en la masia de les Ferreres de Sant Bartomeu del Grau, construïda durant el segle XVIII pels Moretó.
https://www.sbg.cat/media/repository/documents_oficials/normativa_urbanistica/poum_sbg_cataleg_masies_tr-oct10.pdf

L’edifici, que actualment s’ha reformat completament, reprodueix una típica masia senyorial catalan. Pel que fa a l'àmbit estilístic i arquitectònic, cal distingir entre la façana principal, que reprodueix les línies distintives de l’arquitectura senyorial catalano-aragonesa, i la cara posterior caracteritzada per les formes pròpies de la masia catalana. Destaquen els grans finestrals amb arcs de mig punt, les reixes als balcons i les galeries i arcades de pedra massissa.

Malgrat la tristíssima situació que patim a dia d’avui es del TOT RECOMANABLE la visita de , Les Masies de Roda, de la comarca d’Osona , de Catalunya , ...., ara que encara és possible.

Feu-ho amb totes les mesures de seguretat, mascareta, distància ,... eviteu fer-vos mal, perquè com deien a bombo i plateret – i amb gran alegria - , els presumptes malfactors , Daniel de Alfonso Laso (Madrid, 1964) i Jorge Fernández Díaz (Valladolid, 6 d'abril del 1950) la sanitat catalana està a la U.V.I.

https://www.lavanguardia.com/politica/20160622/402690747904/fernandez-diaz-grabaciones-sistema-sanitario-de-alfonso.html

https://www.youtube.com/watch?v=Fd9tc663vW8

El tema no mereixia en el seu moment l’atenció d’un sistema judicial embrancat en qüestions del tot alienes al dret i la justícia.

Està clar però, que ja per acció, ja per omissió, bona part de les víctimes de Catalunya potser ENCARA VIURIEN, oi?

Sembla que caldrà esperar que sigui la justícia divina la que se’n ocupi, oi?.

Maleits !

TORRE DEL RELLOTGE. CASTELLFOLLIT DE LA ROCA. LA GARROTXA. GIRONA

El Joan Navazo Montero i la seva esposa visitaven Castellfollit de la Roca, i entre altres indrets retrataven la Torre del Rellotge, en la que hi ha la Font de Sant Roc amb la imatge d’aquest sant , l’escut de la població de Castellfollit de la Roca i el rellotge que li dona nom.
Visible des de la carretera de Girona a Olot, els vianants, ciclistes, ,..., acostumen a aturar-s’hi per a beure l’aigua de la Font de Sant Roc.


El finançament de la torre va ser en gran part possible gràcies a la iniciativa del Sr. Lluís Pons i Tusquets, un diputat a Corts que havia promès l’any 1919, construir-la a canvi que el poble el votés. https://ca.wikipedia.org/wiki/Llu%C3%ADs_Pons_i_Tusquets

El dia 13 de juny de 1924 , diada de Sant Antoni de Pàdua, es van demanar els permisos necessaris.

Els plànols els va fer l’enginyer Ramon Gusiñer Heras ( Castellfollit del Roca, 2 de novembre de 1860 + Banyoles, 1932 ) .
http://www.turaris.net/ca/publicacions/articles_10/s_biografies_3/l-enginyer-ramon-gussiner_350

L’agost d’aquell any començaren les obres, a mitjans de l’any 1925 finalitzaren i costaren 4.499 pessetes.

La imatge de sant Roc està datada l any 1885, i com s’acostumava té un origen votiu, que s’iniciava en una de les epidèmies de còlera que assolaven el país en aquells anys.

Per iniciativa d’uns veïns de la Plaça de Sant Roc, se celebra el dia 16 d’agost una petita festa en honor del Sant.

Demanaren dades de l’església NOVA Obra, advocada a Sant Salvador , que s’aixecava després de la victòria dels sediciosos feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República , amb pedra volcànica, manté la mateixa advocació que l’església medieval de la cinglera de Castellfollit, que va patir greus danys en els dies foscos que seguien a l’execrable ALZAMIENTO , i que a mitjan anys dels anys 80, mort ja el sàtrapa, es va recuperar per iniciativa dels veïns, com a centre cultural.

Cal dir que la restauració ha estat molt encertada, ja que s’ha combinat el vidre, el ferro i la pedra original.

Els amics de http://campaners.com/php/campanar.php?numer=6110

Diuen que l’Església de Sant Salvador s’aixecava després del 1939, i que “es va construir aprofitant l'edifici a mig fer de les escoles públiques i adaptant-ho a església”.

Aquesta afirmació contradiu les dades de :
http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=Castellfollit&page=1&pos=4

On s’explica que com era mal costum - el de dessolar la terra – desprès de la victorià militar les escoles són convertides en caserna per allotjar soldats; l'any 1945 tot l'edifici està ocupat per les tropes del 2on Batallón del Regimiento de Infanteria.

Aleshores els escolars han de ser reinstal·lats en diversos locals.

Això era força freqüent i ho documentàvem a Castellar del Vallès, Orta a la Terra Alta ,...

Quan a la descripció llegia que consta d'una nau coberta amb una volta de canó; té la capçalera recta; entre els contraforts circulen passadissos. Els seus murs són de paredat de peces negroses principalment i amb bandes verticals de maó vist intercalades. El frontis té un portal rectangular classicitzant amb frontó arquejat, una rosassa a mitja alçada i una cornisa mixtilínia amb la part central fent curvatura convexa.


Guarda procedent de l'antiga església una pica baptismal romànica fins fa poc trossejada i ara reconstruïda; avui es conserva en un altar lateral sobre un peu metàl·lic com a record i com a obra antiga.

Campanar coetani del temple. Té un alt cos de base quadrada (4'60 x 4'60 m.) amb la cel·la com a segon cos octagonal amb vuits grans finestrals en arc de mig punt i amb balustrades, un a cada costat; hi penja una campana. Està coronat amb una destacada cornisa i una teulada tronco-piramidal que al capdamunt hi té un terrat amb balustrada. Una escala en bon estat s'inicia als baixos del campanar i puja sobre voltes catalanes arrapada als murs fins a la cel·la.

Situació: damunt l'ala esquerra del temple fent angle al nord-oest del frontis encarat a ponent.

Ens agradarà tenir noticia de l’autor de l’Església NOVA , i de les circumstancies històriques en que es duia a terme la seva construcció.
malgrat la tristíssima situació que patim a dia d’avui es del TOT RECOMANABLE la visita de Castellfollit de la Roca, de la comarca de la Garrotxa, de Girona, ...., ara que encara és possible.

Valentí Pons Toujouse, autor del blog MODERNISME em recordava que l’ ISIDRE BOSCH BATALLER , Títol d'arquitecte: 1903 ( Vilanna, 1875-1960 ) , Va ser arquitecte diocesà.

Feu-ho amb totes les mesures de seguretat, mascareta, distància ,... eviteu fer-vos mal, perquè com deien a bombo i plateret – i amb gran alegria - , els presumptes malfactors , Daniel de Alfonso Laso (Madrid, 1964) i Jorge Fernández Díaz (Valladolid, 6 d'abril del 1950) la sanitat catalana està a la U.V.I.

https://www.lavanguardia.com/politica/20160622/402690747904/fernandez-diaz-grabaciones-sistema-sanitario-de-alfonso.html


https://www.youtube.com/watch?v=Fd9tc663vW8

El tema no mereixia en el seu moment l’atenció d’un sistema judicial embrancat en qüestions del tot alienes al dret i la justícia.

Està clar però, que ja per acció, ja per omissió, bona part de les víctimes de Catalunya potser ENCARA VIURIEN, oi?

Sembla que caldrà esperar que sigui la justícia divina la que se’n ocupi, oi?.

Maleits !

divendres, 10 de juliol del 2020

LARÉN. SENTERADA. EL PALLARS JUSSÀ. LLEIDA

L’enciclopèdia catalana no s’escarrassa gaire a l’entrada que fa referencia a Larén; poble del municipi de Senterada (Pallars Jussà), el terme del qual, estès entre el tossal de Santa Bàrbara i el torrent de Sant Genís, és separat de la resta del municipi pel de Sarroca de Bellera.

https://www.enciclopedia.cat/ec-gec-0036556.xml

Els amics de la Wikipedia, s’estenen força mes :
https://ca.wikipedia.org/wiki/Lar%C3%A9n

Larén és a poc més de 17 quilòmetres de Senterada.

Per arribar-hi , cal seguir durant 6 km. la carretera N-260, fins a trobar l'arrencada, cap al nord-oest, de la carretera L-521, que mena a Sarroca de Bellera en 1,5 km. Des de l'entrada pel costat de llevant d'aquest poble surt cap al nord una pista en bon estat, recentment asfaltada, que duu a Vilella en poc més de 2 km, fent moltes ziga-zagues per tal de guanyar alçada. Poc abans d'arribar a Vilella es troba cap al nord-est la pista d'Erdo, que en quasi 4 quilòmetres mena a aquest poble. D'Erdo surt una altra pista que porta en 3 quilòmetres a Santa Coloma d'Erdo, i des d'aquest darrer poble, una altra pista acaba d'arribar a Larén en 2 quilòmetres més.

El Raul Pastó Ceballos retratava el nucli des de la distància, i de ben segur malgrat la tristíssima situació que patim a dia d’avui us recomanaria la visita de Larén, de la comarca del Pallars jussà, de Lleida – evitant ara, com ara, la comarca del Segrià - , ara que encara és possible.


Afegiria jo; feu-ho amb totes les mesures de seguretat, mascareta, distància ,... eviteu fer-vos mal, perquè com deien a bombo i plateret – i amb gran alegria - , Daniel de Alfonso Laso (Madrid, 1964) i Jorge Fernández Díaz (Valladolid, 6 d'abril del 1950) la sanitat catalana està a la U.V.I.

https://www.lavanguardia.com/politica/20160622/402690747904/fernandez-diaz-grabaciones-sistema-sanitario-de-alfonso.html


https://www.youtube.com/watch?v=Fd9tc663vW8

El tema no mereixia en el seu moment l’atenció d’un sistema judicial embrancat en qüestions del tot alienes al dret i la justícia.

Està clar però, que ja per acció, ja per omissió, bona part de les víctimes de Catalunya potser ENCARA VIURIEN, oi?

Sembla que caldrà esperar que sigui la justícia divina la que se’n ocupi, oi?.

Maleits !

dijous, 9 de juliol del 2020

ESGLÉSIA I PLAÇA DE SANT FELIP NERI. BARCELONA

l’Assumpta Figueras Viñas‎, publicava imatges de la Plaça i la façana de l’ 'església de Sant Felip Neri, Patrimoni Gencat ens explica que el temple va néixer com a dependència del convent dels "felipons", que es van establir al lloc en 1673.


L'església, un dels pocs edificis barcelonins d'estil barroc, es va construir entre 1721 i 1752.

És obra de l'arquitecte Pere Bertran, que tingué l'ajuda de Salvador Ausich i Font.

La decoració anà a càrrec de Pere Costa i Carles Grau.

El temple té annexa la casa de la Congregació de l'Oratori, fundada el 1673, on viuen els clergues seculars, ensems amb els germans i els tironis (novicis).

La seva façana, inspirada en la de la capella de la Ciutadella, està rematada per un ampli semicercle, resultant més esvelta i dinàmica per la seva major altura i per la unió en corba del carrer principal amb les laterals. L'accés, adovellat, està flanquejat per pilastres caixejades i coronat per una cornisa recta, que en el seu centre es corba per a allotjar un escut. Sobre l'accés principal se situa un segon cos amb una fornícula amb la imatge del sant, emmarcada igualment amb pilastres. Igual que en la capella de la Ciutadella, a la part superior de la façana se situa un ampli òcul per permetre l'entrada de la llum a l'interior del temple.

L'església compta amb un oratori seglar, actualment ocupat per la Coral Sant Jordi i emprat per als assajos.

El 30 de gener de 1938, durant la Guerra Civil espanyola va ser escenari d'un intens bombardeig per part de l'aviació italiana, que va deixar únicament en peu la façana i part de l'estructura de l'església. Com a conseqüència, hi va haver 42 víctimes mortals, la majoria nens que eren alumnes de l'escola Sant Felip Neri, en enfonsar-se el sostre del soterrani on s'havien refugiat.

https://www.sapiens.cat/epoca-historica/historia-contemporania/guerra-civil-i-franquisme/el-bombardeig-de-sant-felip-neri-pas-a-pas_201783_102.html

https://www.youtube.com/watch?v=8MN6zUXrZfI

Arribeu-vos a , a Barcelona .., volteu per Catalunya, ara que encara és possible.

Feu-ho amb totes les mesures de seguretat, mascareta, distància ,... eviteu fer-vos mal, com deien a bombo i plateret , Daniel de Alfonso Laso (Madrid, 1964) i Jorge Fernández Díaz (Valladolid, 6 d'abril del 1950) la sanitat catalana està a la U.V.I.

https://www.lavanguardia.com/politica/20160622/402690747904/fernandez-diaz-grabaciones-sistema-sanitario-de-alfonso.html

https://www.youtube.com/watch?v=Fd9tc663vW8


El tema no mereixia en el seu moment l’atenció d’un sistema judicial embrancat en qüestions del tot alienes al dret i la justícia.

Està clar però, que ja per acció, ja per omissió, bona part de les víctimes de Catalunya potser ENCARA VIURIEN, oi?

Sembla que caldrà esperar que sigui la justícia divina la que se’n ocupi, oi?.

Maleits !

SANT SADURNI D’ESPERAN. EL PONT DE SUERT. LA RIBARGORÇA. LLEIDA

El Sergio Alins publica fotografies de l’església de Sant Sadurní d'Esperan , situada a la part alta del nucli abandonat d’aquest nom que pertanyia a l'antic terme de Malpàs, i actualment al d'El Pont de Suert.


Patrimoni Gencat ens diu que està emplaçada a 1.400 metres d'altitud a la dreta de la vall d'Esperan.

El lloc s'esmenta per primer cop en el testament de Ramon d'Erill el 1173, en el qual cedeix el lloc d'Esperan al monestir de Santa Maria de Lavaix. Sembla que els hereus de la baronia d'Erill respectaren aquesta donació, ja que tant el vilar com l'església de "Sancti Saturni de Spranto", de la qual depenia l'església de Sant Pere de Raons, són consignades en els inventarir monàstics de Lavaix.

Es tracta d'un edifici del segle XI , d'una sola nau amb absis semicircular lleugerament ultrapassat, orientat al NE. L'absis s'obre a la nau mitjançant un arc presbiteral.

La nau, més alta que l'absis, és coberta amb volta de canó i és feta de carreus col·locats al llarg, seguint el sentit longitudinal de la nau.


L'absis, en un nivell més baix, presenta una volta de quart d'esfera feta amb filades concèntriques. Posteriorment s'afegiren dues capelles laterals (la primera ja està enfonsada) al mur sud, lloc on, originàriament, hi havia la porta d'accés. A l'absis hi ha una finestra d'una sola esqueixada i ampit graonat.


Al mur de ponent hi ha la porta, d'arc de mig punt adovellat.


Al damunt hi ha una finestra d'una sola esqueixada amb doble arc única a tota la comarca.

El campanar d'espadanya de dos ulls corona la finestra meravellosa .

Al presbiteri es conserva un altar decorat amb dues ares superposades.

Fou bastida en les mateixes èpoques que Sant Climent d'Iran, o Sant Quirc de Durro . Aquesta última forma part del conjunt d’esglésies romàniques de la Vall de Boí declarades patrimoni mundial material de la humanitat l'any 2000.

Quan al curiós topònim , Joan Coromines, Vigneaux[ Barcelona, 21 de març de 1905 - Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener de 1997) defensa un origen preromà tota vegada que la major part dels noms de les poblacions tenen origen bascoide: Igüerri, Adons, Erill, Esperan, Iran, Irgo, Llesp,...
Arribeu-vos a , Sant Sadurní d'Esperan , el Pont de Suert, la Ribagorça catalana, Lleida .., volteu per Catalunya, ara que encara és possible.

Feu-ho amb totes les mesures de seguretat, mascareta, distància ,... eviteu fer-vos mal, com deien a bombo i plateret , Daniel de Alfonso Laso (Madrid, 1964) i Jorge Fernández Díaz (Valladolid, 6 d'abril del 1950) la sanitat catalana està a la U.V.I.

https://www.lavanguardia.com/politica/20160622/402690747904/fernandez-diaz-grabaciones-sistema-sanitario-de-alfonso.html

https://www.youtube.com/watch?v=Fd9tc663vW8


El tema no mereixia en el seu moment l’atenció d’un sistema judicial embrancat en qüestions del tot alienes al dret i la justícia.

Està clar però, que ja per acció, ja per omissió, bona part de les víctimes de Catalunya potser ENCARA VIURIEN, oi?

Sembla que caldrà esperar que sigui la justícia divina la que se’n ocupi, oi?.

Maleits !

dimecres, 8 de juliol del 2020

SANT FELIU DE MONARS, MONTAGUT I OIX. LA GARROTXA. GIRONA

El Jose Carmona publica fotografies de Sant Feliu de Monars, coneguda antigament com a Sant Sebastià de Monars , per accedir-hi cal arribar primer fins a Rocabruna, continuar en direcció a Beget, i prendre la pista forestal que trobarem a mig camí, a mà esquerra (no està senyalitzada). La pista, sense asfaltar, arriba a les Basses de Monars.



Des de gairebé el final d’aquesta pista, a mà dreta, en surt un corriol, també sense senyalitzar que baixa fins a l’església (a uns 2 km de distància).

La primera referència documental que trobem de l’indret de Monars es troba a la fundació de la canònica de Santa Maria de Besalú pel comte-bisbe Miró Bonfill l’any 977. L’església, en canvi, no la trobem documentada fins l’any 1064, quan es fa esment en la donació d’un alou situat a la parròquia de Beget que afrontava amb el camí que duia a l’església de Sant Feliu de Monars, feta per una dona anomenada Arsendis a favor del monestir de Sant Pere de Camprodon. Cinc anys més tard la mateixa dona féu una nova donació al monestir on novament esmenta aquesta afrontació. Igualment, l’any 1094, apareix en una donació feta a favor de Santa Maria de Besalú per Arnau Arnall. L’església de Monars, també coneguda com a Sant Feliu, és un edifici molt simple, d’una única nau coberta amb volta de canó de perfil apuntat.

Possiblement, la volta de la nau correspongui a una reforma del segle XV, motivada per l’enderroc parcial de l’església com a conseqüència de les terratrèmols que sacsejaren amb virulència la zona a la tercera dècada d’aquest segle. Malgrat que no tenim cap notícia sobre Sant Feliu sí sabem que a la propera vila de Montagut hi morí molta gent l’any 1427 a conseqüència d’un important moviment sísmic. En conseqüència, no seria gens estrany que l’edifici de Sant Feliu també s’hagués vist afectat.

A llevant, l’església disposa d’un absis quadrangular cobert amb volta de canó. La porta d’accés, amb llinda i timpà llis, s’obre, com és tradicional, a la façana de migdia. A la de llevant hi ha una petita finestra de doble esqueixada d’estil romànic i, damunt d’ella, s’alça un campanar doble en espadanya molt massís.

L’extrema rusticitat de l’obra i l’existència d’un seguit d’elements com l’arc ultrapassat, la capçalera rectangular, un xic irregular; i els graons que separen la nau del presbiteri dificulten la seva datació. En principi semblarien elements propis d’una arquitectura preromànica, però per l’estil i restes conservades sembla més aviat que ens trobem davant d’un edifici que s’hauria de datar entre final del segle XII i principis del següent i que respondria a un retorn a una certa rusticitat tecnològica.

Quan al topònim Monars , hom defensa que evoluciona etimològicament del llatí molinariu, ‘moliner’; és, doncs, una variant de Moner/Monner.

https://inventaripatrimoni.garrotxa.cat/4965/

Arribeu-vos a Sant Feliu de Monars, Montagut i Oix, la Garrotxa, Girona , .., volteu per Catalunya, ara que encara és possible.

Feu-ho amb totes les mesures de seguretat, mascareta, distància ,... eviteu fer-vos mal, com deien a bombo i plateret , Daniel de Alfonso Laso (Madrid, 1964) i Jorge Fernández Díaz (Valladolid, 6 d'abril del 1950) la sanitat catalana està a la U.V.I.

https://www.lavanguardia.com/politica/20160622/402690747904/fernandez-diaz-grabaciones-sistema-sanitario-de-alfonso.html

https://www.youtube.com/watch?v=Fd9tc663vW8


El tema no mereixia en el seu moment l’atenció d’un sistema judicial embrancat en qüestions del tot alienes al dret i la justícia.

Està clar però, que ja per acció, ja per omissió, bona part de les víctimes de Catalunya potser ENCARA VIURIEN, oi?

Sembla que caldrà esperar que sigui la justícia divina la que se’n ocupi, oi?.

Maleits !