divendres, 9 de juny del 2023

SANTUARI DE LA MAREDEDÉU D’ÀNEU. LA GUINGUETA D’ÀNEU. LA VALL DE BOÍ

 

El Josep Llauradó, publica una fotografia a la pàgina AMICS DEL PALLARS SOBIRÀ. Santa Maria d’Àneu.  Recordem novament que en català el tractament correcte és marededéu.


Del probable conjunt monàstic de Santa Maria d’Àneu, avui només se’n conserva l’església, mentre que de la resta de dependències no hi ha vestigis visibles, malgrat que hi pugui haver alguns elements emmascarats, aprofitats en les construccions de l’explotació agrària adjacent al santuari actual. Tanmateix, cal considerar la possibilitat que l’excavació arqueològica de l’entorn de l’església pugui aportar dades sobre les estructures que completaven el conjunt de la canònica.

 

L’església, advocada a la Marededéu d’Àneu,  és un gran edifici en el qual es pot apreciar un important procés de transformació des del projecte inicial. Actualment consta d’una nau única, coberta amb una estructura d’embigat de fusta sobre cinc arcs de diafragma, de perfil apuntat i capçada a llevant per un únic absis, molt més estret que la nau, de planta semicircular, i precedit d’un ampli arc presbiteral.


La imatge original va ser cremada en els dies foscos que seguien a l’alçament dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República.

https://algunsgoigs.blogspot.com/2014/01/cantic-la-mare-de-deu-daneu-la.html


Aquest absis formava part d’una capçalera triple, en la qual l’absis central, conservat, era flanquejat per dues absidioles, de les quals és manté l’arc presbiteral, molt profund —com el central—, de l’absidiola nord, mentre que de l’absidiola sud només és visible una part del mur exterior adossat als murs de l’absis central, on s’aprecia l’arrencada d’una lesena.

 

L’estructura de la capçalera correspon clarament a un temple concebut amb una estructura basilical de tres naus, totalment transformades pel canvi de l’estructura original, per la solució de la coberta d’embigat sobre arcs diafragmes que avui és conserva. Al costat nord de la nau, però, romanen quatre semipilastres adossades al mur, que corresponen a l’obra original. D’aquestes, les tres situades més a llevant presenten una forma esglaonada, i tenen tot l’aspecte d’haver estat concebudes per rebre unes voltes per arestes, reforçades per arcs torals; així, s’establiria una clara semblança amb les pilastres laterals de l’església de la canònica de Sant Vicenç de Cardona.

 

https://www.monestirs.cat/monst/pasob/ps08mari.htm

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/santa-maria-daneu-la-guingueta-daneu

http://www.frontdelpallars.com/morts


El Pallars sobirà fou objecte de dures represàlies al mes de maig de1938, fins 67 persones afusellades,  bona part dones, ancians i nens, per ordre de l’ Antonio Sagardía Ramos (Saragossa, 5 de gener de 1879-Madrid, 16 de gener de 1962) que va destacar per les massacres comeses per la columna sota el seu comandament al Pallars Sobirá, Sagardía és conegut com el "Carnisser de Pallars". Aquest assassinats però, no es van considerar suficients per atorgar-li un títol nobiliari, com si va rebre, de forma pòstuma,  Juan Yagüe Blanco (San Leonardo, Sòria, 9 de novembre de 1891 — Burgos, 21 d’octubre de 1952),  que en la campanya d’Extremadura ordenà una de les pitjors matances del conflicte (prop de 4.000 morts a la ciutat de Badajoz el 14 d’agost de 1936), que li valgué l’apel·latiu d’“el carnisser de Badajoz”, i en la batalla de l’Ebre (1938), ordenà l’afusellament de centenars de presoners de guerra, entre els quals hi havia els quaranta supervivents de la brigada Botwin de les Brigades Internacionals, per la seva condició de jueus. El gener del 1939 deixà que les tropes marroquines sota el seu comandament es lliuressin al saqueig, les violacions i els assassinats a Reus i a Tarragona.

El marquesat de San Leonardo de Yagüe, fou creat el 22 d’octubre de 1952.

En aplicació de la Llei 20/2022, de 19 d’octubre, de Memòria Democràtica, fou suprimit el 21 d’octubre de 2022. 

El  - possible - retorn al Gobierno de partits  NO  democràtics, fa témer com a mal menor, la rehabilitació del títol.

Que la Marededéu d’Àneu elevi a l’Altíssim la nostra pregaria, Senyor, allibera el teu Poble !!!

 

 

dijous, 8 de juny del 2023

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE LA GODA, ADVOCADA A L’APÒSTOL SANT PERE. ARGENÇOLA. L’ANOIA

 

Llegia :

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-pere-de-la-goda-argencola

edifici d’estructura simple compost d’una sola nau, sense absis (l’espai presbiteral és delimitat per un esglaó), la qual és coberta amb una volta força apuntada que arrenca d’una cornisa estesa al llarg dels murs laterals.

 



Fotografia. Raül Pastó Ceballos

L’edifici era il·luminat a través d’una finestra, ara obturada, situada al centre del mur de llevant, on s’adossa el mas que li fa costat. La finestra, que sembla de doble esqueixada, és coronada amb un arc de mig punt. L’aportació lumínica era completada amb una altra finestra, actualment també inutilitzada, situada a l’inici del mur sud, més una altra en forma de creu que és l’única que encara té ús.

 

La porta d’ingrés, oberta a ponent, és formada per un arc de mig punt fet amb grosses dovelles, el qual és extradossat per una arquivolta que retorna, a cada banda, en imposta.

 

El mur de ponent és realçat amb un esvelt campanar d’espadanya de dues obertures, coronades per arcs apuntats fets amb dovelles, amb l’ornamentació d’una creu a la cúspide. Els paraments externs, que són totalment llisos, han estat aparellats amb carreus de mides irregulars, poc treballats i disposats en filades horitzontals força desdibuixades.

 

Sens dubte que es tracta d’una obra romànica força tardana, bastida segurament a les acaballes del segle XII, o potser millor encara, en un període, fins i tot avançat, del segle següent.

 

L’edifici és ben conservat, bo i més després d’haver estat restaurat encertadament.


https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=4983

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/3967

http://coneixercatalunya.blogspot.com/2020/08/sant-pere-de-la-goda-argencola-lalta.html


Quan al topònim, La Goda.

https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=20607

dimecres, 7 de juny del 2023

CELLER COOPERATIU D’ESPOLLA. L’EMPORDÀ SOBIRÀ

 


Llegia ; edifici situat al sud del nucli urbà , a la sortida del poble per la carretera que porta a Roses, les instal·lacions del celler es varen inaugurar el dia 8 de novembre de 1931.

Era el primer celler cooperatiu de la comarca, dissenyat per l'arquitecte Pelai Martínez Paricio (Figueres, 15 d'octubre de 1898 - Figueres, 13 de juny de 1978 . Fou iniciativa del Sindicat Agrícola fundat el 1906 per un grup de viticultors que volien millorar i revaloritzar el que produïen individualment i comercialitzaven amb dificultats. En efecte, el 1917, es va crear una comissió, presidida per  Carlos de Camps y de Olzinelles (Gerona, 1860 - San Sebastián, 1939) II  marquès de Camps, per estudiar l'edificació d'un celler; però no fou fins el 1930, després d'haver visitat els cellers de Terrassa, Rubí, Cervera i Banyuls, que es va constituir la secció de vinificació. El celler es construí en uns terrenys del marquès de Camps, al lloc anomenat la Coromina i s'encarregà a l'arquitecte Pelai Martínez i Paricio



Un cop construïda la nau principal (1931) es va edificar l'edifici per al trull d'oli, sense cap tècnic responsable.

Posteriorment, l'any 1948 es construí la sala de les bótes de fusta que havia estat projectada per Pelai Martínez.

L'any 1957 es va construir la nau del laboratori i la botiga i, finalment, el 1961 es va realitzar l'ampliació de la nau principal envers l'oest, obra de l'arquitecte Ricard Giralt i Casadesús (Barcelona, 15 de desembre de 1884 – 28 d'abril de 1970), tot i que va seguir els criteris marcats per Pelai Martínez.

http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=Espolla&page=1&pos=2

Ricard Giralt i Casadesús, va ser depurat per la dictadura dels seus càrrecs d'arquitecte municipal de Figueres i Girona.

Em complaïa comprovar que Espolla  – de moment -   està lliure de la terrible infecció filonazi que s’ha estes arreu de Catalunya

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE LA BISBAL D’EMPORDÀ ADVOCADA A L’ASSUMPCIÓ DE LA MAREDEDÉU, MAL DITA “SANTA MARIA”. L’EMPORDÀ JUSSÀ.

L'església de la Bisbal d’Empordà, advocada a l’Assumpció de la Marededéu – mal dita SANTA MARIA -  es troba elevada respecte del nivell de la plaça Major. 



S'hi accedeix a través d'una escalinata.

Sóc, ho confesso, un marià irredempt, i reivindico  contra el mal costum introduït per les  forces d’ocupació,  que en la llengua catalana,  la forma correcta per designar a la Verge Maria – en qualsevol de les seves advocacions – és Marededéu, i no SANTA MARIA,  amb tot els respecte a les – poques – Santes reconegudes per l’església Catòlica;  el seu rol –per dir-ho de forma políticament correcta -  és “ prescindible” ,  no certament però, el de la Marededéu, sense ella no existiria ni el cristianisme, ni l’església catòlica, ni cap confessió que tingui a Jesucrist com a fonament.

El 1714 els catalans perdien la llibertat,  la Marededéu era “ degradada” a la categoria de SANTA, i alhora assumia el patronatge de multitud d’instituts armats, la mare de la víctima esdevenia “mutatis mutandis” la “  celestial protectora” dels botxins del seu fill. Ah!, es prohibia l’ús de la llengua catalana, en l’àmbit religiós, en l’administració pública, en l’educació, en els documents públics, i per descomptat en el sistema judicial.

Es tracta d'un edifici de grans dimensions, d'una nau amb capelles laterals i absis poligonal de cinc costats. La façana d'accés s'obre a ponent, amb una gran portalada central que presenta una porta d'arc carpanell emmarcada per una estructura decorativa típicament barroca: dos grans pedestals suporten dos parells de columnes de capitell compost que serveixen de base a un entaulament delimitat per una motllura sinuosa molt sobresortint. Al damunt hi ha una fornícula buida amb timpà trencat, al centre del qual hi ha la data del "1757". La façana es completa amb una rosassa superior. La coberta és de teula a dos vessants. A la banda esquerra de la façana està situat el campanar; és un element de base quadrada i pisos superiors octogonals amb finestres d'arc apuntat. El parament de migdia presenta set contraforts entre les capelles laterals, mentre que el situat a la banda nord té sis contraforts.


Després de la victòria dels sediciosos feixistes contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República, episodi criminal qualificat com  “guerra civil” pels “ historiadors de la dictadura”, i de CRUZADA per la jerarquia de l’Església catòlica , va haver de fer-se de nou l'altar major, obra dirigida per l'arquitecte Pelai Martínez Paricio (Figueres, 15 d'octubre de 1898 - Figueres, 13 de juny de 1978), que es va inaugurar  l'any 1953.


Hi ha coses que cansen, entre altres aquesta denominació misògina de la  Marededéu, o la cantarella vomitiva de  la “ Guerra Civil”, està molt ben documentat que  el GLORIOSO ALZAMIENTO, el finançava Juan March Ordinas (Santa Margarita, Baleares, 4 de octubre de 1880 - Madrid, 10 de març de 1962), i el va BENEIR Isidro Gomá y Tomás (La Riba, 19 de agost de 1869-Toledo, 22 de agost de 1940), que moriria en  “ estranyes “ circumstàncies.

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/santa-maria-de-la-bisbal-la-bisbal-demporda

Que l’Assumpció de la Marededéu elevi a l’Altíssim la nostra sempiterna pregaria, Senyor, passats llargament més de 300 anys d’esclavatge, allibera el teu poble !!!!

Em complaïa comprovar que la Bisbal d’Empordà – de moment -   està lliure de la terrible infecció filonazi que s’ha estes arreu de Catalunya

ESGLÉSIA PARROQUIAL DEL POBLE DE RIU, ADVOCADA A SANT FELIU AFRICÀ. MONTAGUT I OIX. LA GARROTXA

 https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-feliu-de-riu-montagut-de-fluvia



la Victòria Fernández Bahí, publicà fotografies de l’església de Sant Feliu de Riu , formada per una sola nau capçada per un absis semicircular que mira a llevant.

La porta d’accés al temple s’obre a la façana de ponent. És composta de tres arcs en gradació, llinda i timpà. Al damunt, i situada al mateix eix vertical que la porta, hi ha una finestra de dos arcs de mig punt en gradació i de doble esqueixada que, a l’exterior, és decorada amb un fris semicircular que presenta un motiu de dents de serra. Tres finestres més donen llum al temple; una és situada al bell mig de l’absis i les altre dues a la façana de migdia. Totes tres són de doble esqueixada.


A l’interior, la nau és coberta amb una volta apuntada. Els murs són recorreguts per una cornisa que també es reflecteix a l’exterior i que assenyala l’arrencada de la volta.



Fotografia. Jordi Contijoch Boada. 

A l’exterior, l’absis és ornamentat amb un fris suportat per mènsules que no presenten cap tipus de decoració.


La façana oriental és coronada per un campanar d’espadanya de doble obertura.


L’aparell dels murs presenta una gran regularitat; és format per carreus de mida considerable i de dimensions semblants, alineats en fileres horitzontals. Aquest factor i el fet que les finestres siguin molt estilitzades —fonamentalment la de ponent— com a conseqüència d’un major allargament de l’eix vertical, com també que hom utilitzi ja la volta apuntada, duu a una data avançada dins el segle XII.


L’any 1981 s’inicià la campanya de restauració de l’edifici amb l’objectiu de consolidar-lo i de recuperar-ne l’aspecte primitiu


https://algunsgoigs.blogspot.com/2015/09/goigs-sant-feliu-ermita-de-sant-feliu.html

https://inventaripatrimoni.garrotxa.cat/168/

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/10028


Que Sant Feliu Africà  elevi a l’Altíssim la nostra sempiterna pregaria, Senyor; allibera el teu poble. 


diumenge, 4 de juny del 2023

ESGLÉSIA DEL GUINARDÒ JUSSÀ, ADVOCADA A L’ESPERIT SANT. BARCELONA

 

Anava a Barcelona, als voltants de la Sagrada Família, i advertia- amb tristor -  que el reconeixement  - just – de l’obra de l’Antoni Gaudí i Cornet (Riudoms, el Baix Camp, 25 de juny del 1852 - Barcelona, 10 de juny del 1926), desenvolupada a partir del seu traspàs per altres arquitectes,  provocava que altres elements del Patrimoni Immoble  passessin quasi desapercebuts.

Em cridaven l’atenció uns cartells  SALVEM L’ESGLÉSIA DEL BARRI DE L’ENDERROCAMENT ;  llegia de la història de l’església parroquial del Baix Guinardò –  trobo que  la paraula catalana jussà, hagués estat més apropiada -  està clar però, que a Barcelona la llengua “usual”  no és pas la catalana. L'any 1934 es va posar, solemnement, la primera pedra i es va iniciar la construcció de l'església, sota la direcció de l'arquitecte Josep Maria Pericas i Morros (Vic, 27 d'agost de 1881 - Vic, 1 d'abril de 1966). Pocs mesos després ja hi havia una capella on celebrar els actes litúrgics, a l'espera de construir una nau més gran. En els  dies foscos que seguien a l’alçament armat dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República  , es va saquejar la capella, que no es va poder rehabilitar, precàriament, fins després de la victòria dels sediciosos.

L'any 1960 , essent alcalde  Josep Maria de Porcioles i Colomer (Amer, 15 de juliol de 1904 [1] - Vilassar de Dalt, 3 de setembre de 1993) es va obtenir el permís per a la construcció d'un nou temple, segons projecte de l'arquitecte Manuel Puig Janer (Monistrol de Montserrat, 1899-1965).

 Va ser inaugurat l'any 1967, essent  bisbe, Marcelo González Martín​ (Villanubla, Valladolid; 16 de enero de 1918-Fuentes de Nava, Palencia; 25 de agosto de 2004), que substituïa a  Gregorio Modrego Casaús (El Buste, Zaragoza, 17 de noviembre de 1890-Barcelona, 16 de enero de 1972

Coincidia tot plegat amb la campanya “ volem Bisbes Catalans”  que la premsa  “ oficial” va silenciar, tant com li va ser possible.  Tornem a tenir “ bisbes no catalans  “Juan José Omella Omella (Cretas, Terol,  21 de abril de 1946)

L'edifici consisteix en una enorme nau rectangular presidida per una façana en forma de vitrall, de formes abstractes.



Els vitralls del presbiteri van ser afegits l'any 1998, obra de l'artista Josep Lluís Casanova, ens agradarà tenir noticia del cognom matern, i del lloc i data de naixement i si fos el cas de traspàs a l’email  castellardiari@gmail.com




https://beteve.cat/societat/feligresos-esglesia-esperit-sant-mobilitzen-salvar-enderroc/

 https://beteve.cat/societat/esglesia-esperit-sant-reduira-cedir-espai-facultat-ciencies-salut/

La població d’aquesta zona de Barcelona és molt majoritàriament d’ascendència sud-americana , i l’explicació a la seva “ resistència “  a aprendre i parlar la llengua catalana, s’explica per la traumàtica imposició de la llengua castellana en el llarg període d’ocupació,  els que parlaven en la seva llengua – o en qualsevol, que no fos la castellana – patien tot mena de càstigs i àdhuc la mort, aquesta “  mala praxis” practicada durant molts anys, provocava la pèrdua de bona part de les llengües aborígens, i el bloqueig mental davant qualsevol expressió verbal que no fos en llengua castellana,  aquest trauma explica alhora en bona mesura el retard econòmic, social i polític d’aquells pobles.

Em desplaïa  comprovar que Barcelona   forma part de la tristíssima relació de Ciutats, Viles i pobles  víctimes de  la terrible infecció filonazi  que s’ha estes arreu de Catalunya

Aixecava a la Sagrada Família, i a l’Esperit Sant,  la meva oració  amb el prec que l’elevessin a l’Altíssim , Senyor; allibera el teu poble!!!

dimarts, 30 de maig del 2023

CASA JOSEP MARTÍ CASALS. EL MASNOU. EL MARESME

 


El Ramon Parada Walker, publica una fotografia de la  Casa torre de Josep Marti (Can Millet) 1910, situada   a la Plaça de Catalunya, 13  del Masnou , la imatge  és anterior doncs a  transformació que duia a terme  l'arquitecte Gaietà Buïgas Monravá (Barcelona, 21 de juliol de 1851 - Barcelona, 7 de noviembre de 1919) per encàrrec de Josep Martí Casals (el Masnou, Maresme, 1858 - ?) i que convertiria  aquella casa pairal de tres plantes  ,  en una mansió modernista.




https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-millet-can-patatetes


Quan a l’autoria de la transformació signa el plànol l’arquitecte Bonaventura Bassegoda i Amigó (Barcelona, 1862-1940), autor també de la transformació de l’edifici del  Casino del Masnou.


https://elmasnouterrademar.cat/arxiu/Roca_de_Xeix_30.pdf

Bonaventura Bassegoda i Amigó (Barcelona, 1862-1940)  i  Pere-Jordi Bassegoda i Musté (Barcelona, 7 de febrer de 1892 — Barcelona, 20 de setembre de 1988) pare i fill, foren successivament arquitectes municipals del Masnou.

https://www.arquitecturamodernista.cat/autors/pere-jordi-bassegoda-muste

El meu infinit agraïment al Valentí Pons Toujouse 

Es va remodelar la façana afegint-hi balcons i elements ornamentals.

 A l'interior, els salons es van omplir de rica decoració i mobiliari.

 Al menjador hi destaquen la claraboia i els sostres ceràmics i pintats.

Al saló principal, dues pintures al·legòriques representen l'Argentina i Espanya.

Ho descriu Marta Ripol i Millet, una de les propietàries: "Va reformar la casa el 1901, a l'estil modernista, amb idees que va portar d'allà, d'Amèrica.

 Està decorada una mica a estil oriental, en les pintures del sostre s'hi veuen coses xineses.

I a les parets també s'hi veuen paisatges amb animals tropicals".

Com en moltes cases fetes per indians, les parets estan cobertes de pintures que evoquen paisatges exòtics.

https://www.ccma.cat/324/can-millet-les-cases-dindians-i-el-problema-de-la-preservacio-del-patrimoni/noticia/3112806/

Desprès de les eleccions municipals dutes a terme el 28.5.2023, en les que curiosament no aconseguia Vox cap regidor, i la presència de  les forces polítiques que aplicaven – i continuen aplicant – l’article 155 de la “ seva” Constitución, caldrà  veure quina decisió prendrà el nou Consistori en relació a aquest edifici declarat Bé Cultural d’Interès Local.