L'església de la Bisbal d’Empordà, advocada a l’Assumpció de la Marededéu –
mal dita SANTA MARIA - es troba elevada
respecte del nivell de la plaça Major.
Sóc, ho confesso, un marià irredempt, i reivindico contra el mal costum introduït per les forces d’ocupació, que en la llengua catalana, la forma correcta per designar a la Verge
Maria – en qualsevol de les seves advocacions – és Marededéu, i no SANTA
MARIA, amb tot els respecte a les –
poques – Santes reconegudes per l’església Catòlica; el seu rol –per dir-ho de forma políticament
correcta - és “ prescindible” , no certament però, el de la Marededéu, sense
ella no existiria ni el cristianisme, ni l’església catòlica, ni cap confessió
que tingui a Jesucrist com a fonament.
El 1714 els catalans perdien la llibertat, la Marededéu era “ degradada” a la categoria de SANTA, i alhora assumia el patronatge de multitud d’instituts armats, la mare de la víctima esdevenia “mutatis mutandis” la “ celestial protectora” dels botxins del seu fill. Ah!, es prohibia l’ús de la llengua catalana, en l’àmbit religiós, en l’administració pública, en l’educació, en els documents públics, i per descomptat en el sistema judicial.
Es tracta d'un edifici de grans dimensions, d'una nau amb capelles laterals
i absis poligonal de cinc costats. La façana d'accés s'obre a ponent, amb una
gran portalada central que presenta una porta d'arc carpanell emmarcada per una
estructura decorativa típicament barroca: dos grans pedestals suporten dos
parells de columnes de capitell compost que serveixen de base a un entaulament
delimitat per una motllura sinuosa molt sobresortint. Al damunt hi ha una
fornícula buida amb timpà trencat, al centre del qual hi ha la data del
"1757". La façana es completa amb una rosassa superior. La coberta és
de teula a dos vessants. A la banda esquerra de la façana està situat el campanar;
és un element de base quadrada i pisos superiors octogonals amb finestres d'arc
apuntat. El parament de migdia presenta set contraforts entre les capelles
laterals, mentre que el situat a la banda nord té sis contraforts.
Després de la victòria dels sediciosos feixistes contra el govern LEGÍTIM i
DEMOCRÀTIC de la II República, episodi criminal qualificat com “guerra civil” pels “ historiadors de la
dictadura”, i de CRUZADA per la jerarquia de l’Església catòlica , va haver de
fer-se de nou l'altar major, obra dirigida per l'arquitecte Pelai Martínez Paricio
(Figueres, 15 d'octubre de 1898 - Figueres, 13 de juny de 1978), que es va inaugurar
l'any 1953.
Hi ha coses que cansen, entre altres aquesta denominació misògina de
la Marededéu, o la cantarella vomitiva
de la “ Guerra Civil”, està molt ben
documentat que el GLORIOSO ALZAMIENTO,
el finançava Juan March Ordinas (Santa Margarita, Baleares, 4 de octubre de
1880 - Madrid, 10 de març de 1962), i el va BENEIR Isidro Gomá y Tomás (La
Riba, 19 de agost de 1869-Toledo, 22 de agost de 1940), que moriria en “ estranyes “ circumstàncies.
https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/santa-maria-de-la-bisbal-la-bisbal-demporda
Que l’Assumpció de la Marededéu elevi a l’Altíssim la nostra sempiterna pregaria, Senyor, passats llargament més de 300 anys d’esclavatge, allibera el teu poble !!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada