IN MEMORIAN. ÀRREU O LES BORDES D’ÀRREU. EL PALLARS SOBIRÀ

 

l’ Ester Gonzalez Vidal, publica una fotografia d’una casa del despoblat d’Àrreu, dit ara les Bordes d’Àrreu, ,  formada per planta baixa i tres pisos, el darrer de mansarda, molt baix de sostre.

Llegia; Façana construïda a la paret mestra perpendicular al cavall que suporta la coberta de pissarra a dues aigües, orientada a l'est. Recoberta per una capa de calç. A la planta baixa s'obre la porta allindada i dues petites finestres per a la ventilació de l'estable; originalment una d'aquestes finestres era un accés a l'edifici a partir de l'arc. En el primer pis, tres grans obertures tenen accés a una llarga balconada que ocupa tota l'amplada de la façana. Aquest balcó de fusta presenta faldonet perfilat i balustres perfilats i calats que formen dibuixos geomètrics, excepte als tres centrals, que formen figures humanes. En el segon pis s'obren tres petits balcons i a l'últim pis un petit finestró sota el prominent i ample ràfec de la coberta assegurada amb quatre tornapuntes.

Durant el treball de camp de l'any 2020, encarregat pel Departament de Cultura, es constata que l'edifici presenta estat de deixadesa, el qual també és visible a totes les construccions del poble. De la balconada de la planta primera només s'hi conserven les bigues i els llistons de fusta; la barana ha desaparegut. A la façana principal s'hi observa un arrebossat de morter de calç, que ha anat saltant i a la resta de façanes ja no hi és present.

El dia de Nadal de l'any 1803 una allau procedent del barranc de Monars va precipitar-se sobre el poble d'Àrreu, que aleshores es trobava uns 450 metres al sud de la ubicació actual.

Va destruir les 10 cases del poble, i 17 persones, d'un total de 88 habitants, van morir.

 Aquest fet va fer que es traslladés el poble a la ubicació actual, menys exposada a les allaus.

Les edificacions del poble antic es reconstruïren com a bordes, i de fet el lloc va passar a anomenar-se Bordes d'Àrreu.

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/25324

https://www.lamira.cat/visions/1754/arreu-carretera-perduda

https://hemeroteca-paginas.lavanguardia.com/LVE05/PUB/2020/09/14/LVG202009140471LC.pdf

El poble havia tingut església advocada a Sant Serni:

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/25322

Hi es conserva encara l’ERMITA DE LA MARE DE DÉU DE LES NEUS D'ÀRREU

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/25325

 

El Dr.  Francesc Pons Valladares,  del Servei d’Oncologia Mèdica general, em donava bones noticies el dimarts 25.4.2023  en la primera revisió desprès de la quimioteràpia, i em convocava  per a la segona quinzena d’agost.  

TORNADA A TAÚS. LES VALLS D’AGUILAR. L’URGELL SOBIRÀ. LA VEGUERIA DELS PIRINEUS

 

El Jordi Vila Juncá publica una fotografia, una carlina..... protecció contra les bruixes i d'altres mals.  a Tahús....

Carlina : nom genèric (proposat al segle XIV pel botànic Andrea Cesalpino  (* 6 de juny de 1519 , Arezzo , Toscana – 23 de febrer de 1603 ) i utilitzada per Rembert Dodoens (1518-1585), metge i botànic flamenc;  sembla derivar de Carlemany  ( 2 d'abril de 742, 747 o 748- Aquisgrà , 28 de gener de 814), que va arribar a utilitzar la planta més representativa del gènere ( Carlina acaulis ) com medicina durant una plaga de les seves tropes a prop de Roma (la informació la va tenir per la visió d’un àngel). Aquesta història o llegenda es transmet per un dels herboristes més antics: Jacob Theodor de Bergzabern  (latinitzat Tabernaemontanus ) ( 1522 , Bad Bergzabern ; † agost 1590 , Heidelberg .

 

Llegia; Tahús   en català i oficialment Taús ,  és una localitat dins del municipi de les Valls d'Aguilar , a l' Alt Urgell , província de Lleida , Catalunya , Espanya . Havia estat capçalera de municipi de 35,28 km², que en 1972 es va unir al de Noves de Segre , creant així Valls d'Aguilar. Actualment és una entitat municipal descentralitzada d'aquest, agrupant el poble de Tahús i el dels Castells .

http://coneixercatalunya.blogspot.com/2021/11/esglesia-parroquial-de-taus-les-valls.html

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/15808

http://coneixercatalunya.blogspot.com/2021/09/ermita-de-la-mare-de-deu-de-la-guia.html

 

l’ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT JULIÀ DE TAÚS, la retratava l’Antonio Moras Navarro, q.e.p.d , l’any 1988 . Aquest excel·lent fotògraf de Patrimoni  mereix un reconeixement per la seva gran tasca en la documentació del patrimoni històric a les terres de l’Urgell sobirà. 

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/15807

Continuem en la nostra recerca patrimonial dels edificis escolars anteriors i/o coetanis a la dictadura franquista, i optimistes de mena, esperem la col·laboració de TOTS els catalans , enviant-nos imatges i dades a l’email castellardiari@gmail.com

Catalunya us ho agrairà.

Als “ passius”  els ho agraeix el REINO

IN MEMORIAM DE L’ESCOLA MÉNAGÈRE AGRÍCOLA FEMENINA SANTA ANNA DEL CASTELL DEL REMEI. PENELLES. LA NOGUERA URGELLENCA. LLEIDA. CATALUNYA

 

Ignasi Girona Vilanova (Barcelona, 1857 - 1923 i la seva esposa Anna Jover Peix , van introduir a la colònia, al voltant del 1912, l'Escola Ménagère agrícola femenina Santa Anna, un model d'ensenyament belga, gestionada per l'orde de les Dominiques de l'Anunciata.

 Tota una mostra de l'interès dels Girona en la pedagogia social.

En aquells anys, a la colònia hi residien quaranta famílies amb una població que superava les quatre-centes persones.

 

https://www.territoris.cat/articulo/noguera/sota-proteccio-mare-deu-remei-lempremta-dels-girona-pla-durgell/20191002135257059360.html

 L’escola tancava l’any 1975, i es signava el traspàs als Germans Franciscans de Creu Blanca al mes de agost de 1977 i al gener de l’any 1978 començaven a arribar els primer interns.

El 8 d’abril de 1978 es feia la inauguració oficial amb presència dels bisbes de la Seu d’Urgell, Solsona i Tànger , i el fundador de la Congregació Religiosa Germans Franciscans de Creu Blanca , el germà, Isidoro Lezcano Guerra (Tenoya, Las Palmas de Gran Canaria, 1935 - Las Palmas de Gran Canaria., 20 de febrer de 2006).

Ens agradarà tenir noticia de l’arquitecte autor de l’edifici l’any 1910, i els de les darreres ampliacions i reformes a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com

IN MEMORIAM. CAPELLA DE LA VERGE I SANT ANTONI ABAT DE GERB. OS DE BALAGUER. LA NOGUERA

 

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/425

A finals del segle XIX els gerbolins decidiren abandonar i enderrocar el nucli històric de Gerb i construir noves cases a la zona baixa del poble.

 Entre el 1900 i el 1910 es bastiren les noves cases del poble.

El 1907 es consagrà la nova església amb la mateixa advocació a Sant Salvador i una capella dedicada a Sant Antoni i la Mare de Déu.

Prèviament, s'havia enderrocat l'església feta bastir per Ermengol IV.

Agustín Durán Sanperea​ (Cervera (Lérida), 5 de junio de 1887-Barcelona, 29 de abril de 1975) dona notícia que, per sufragar la construcció de la nova església de 1907, es vengué el retaule gòtic del segle XIV que, després de passar per les mans de l'antiquari Salvador Babra i Rubinat (1874- Barcelona, 1 de febrer de 1930) de Barcelona, ingressà el 1931 al Museu de la Ciutadella, antecedent de l'actual MNAC.

https://www.museunacional.cat/ca/colleccio/retaule-de-la-mare-de-deu-i-sant-antoni-abat/anonim-catalunya-lleida/025071-000

http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2017/07/nouvelles-eglise-de-sant-salvador-gerb.html

Que Sant Antoni  Abat i la Mare de Déu de Gerb, , elevin a l’Altíssim la nostra sempiterna pregaria, Senyor; allibera el teu poble !!!!

IN MEMORIAM. SANTUARI DE LA MAREDEDÉU DE LA MIR. TREMP. EL PALLARS JUSSÀ.

 

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/43383

La Mare de Déu de la Mir és un santuari a l'antic terme ribagorçà de Sapeira, integrat actualment en el de Tremp, de la comarca del Pallars Jussà.

 Està situat a 784 metres  d'altitud, a llevant d'Escarlà, a l'extrem occidental del Serrat de la Capella, a l'esquerra del barranc d'Escarlà i a la dreta del de la Mir, que formen l'esperó de roca damunt del qual es troba l'ermita.

 Adés, el 6 de maig s'hi celebrava amb un aplec la festivitat de la Mir.

La seva jurisdicció eclesiàstica pertany a la diòcesi de Lleida i depèn de l'església de Sant Pere d'Espills

 

https://elcanutdelsminairons.cat/2023/04/21/mare-de-deu-de-la-mir/?fbclid=IwAR1ixMQskCW89C3VTx_E0CX6kg1ITyjNklrgx2t38sFFie2jc4DXnnjskl0

 

LLUIS COLOMES FIGUERA, descriu el santuari com un edifici d’una sola nau orientat d’est a oest i sense cap estil arquitectònic definit.

 La capçalera és a llevant i inicialment tota la nau estava oberta a ponent.

 Amb el temps es va tancar i s’hi van deixar tres finestres, una d’ull de bou i dues quadrades i una porta

 La coberta és de volta de canó i en el seu interior només hi queda l’altar on hi havia la Mare de Déu de la Mir, que es va traslladar a la nova capella situada al costat del riu Noguera Ribagorçana.

 

Al damunt de la volta hi ha un petit campanar d’un sol ull on hi havia la campana (actualment desapareguda).

Està acabat amb un arc de mig punt fet amb pedra tosca que arranca d’una imposta que hi ha a cada costat.

El llenat està fet amb lloses planes del país que li dona un aspecte molt rústic

https://algunsgoigs.blogspot.com/2021/09/goigs-la-mare-de-deu-de-la-mir-en.html?spref=tw

Quan al topònim:

http://euskerarenjatorria.eus/?p=27456&lang=es

Que la Marededéu de Mir, elevi a l’Altíssim la nostra sempiterna pregaria, Senyor; allibera el teu poble !!!!

HOTEL DE SANTA FE. FOGARS DE MONTCLUS. EL VALLÈS ORIENTAL / MONTSENY SOBIRÀ

 

El Crisant Palau, publica fotografies  de l’Hotel Montseny a Santa Fe que  fou erigit entre els anys 1912 i 1914 per encàrrec de Ramon de Montaner i Vila (Canet de Mar, 1832 – Barcelona, 16 de juny de 1921)  , un ric editor , al  que el rei Alfons XIII (Palau Reial de Madrid, 17 de maig de 1886 - Roma, 28 de febrer de 1941) va nomenar Comte de la Vall de Canet,  el títol és avui de Ramon Capmany Aubiña

http://www.monmontseny.com/2014/06/26/els-ultims-segles-a-santa-fe-del-montseny-iv-lhotel-i-lembassament/

La construcció de l’hotel de Santa Fe es va encarregar al jove arquitecte Pere Domènech i Roura (Barcelona, 22 de gener de 1881 - Lleida, 7 de maig de 1962)  , fill del gran arquitecte modernista Lluís Domènech i Muntaner, que va acabar la carrera el 1907 i va construir el nou hotel entre el 1912 i 1914.

En algun lloc es parla de Pere Domènech Pou – ens agradarà tenir dades del lloc de naixement o traspàs, si va existir , a l'email castellardiari@gmail.com -   com autor tant de l’hotel, com de d’Estanyol, i més tard del Pantà de Santa Fe.   

Llevat d’una prova documental fefaent defensem l’autoria de l’arquitecte Pere Domènech i Roura (Barcelona, 22 de gener de 1881 - Lleida, 7 de maig de 1962). Afegirem que fins el disseny de la “ fabriqueta” va ser obra seva.  

Una de les tàctiques de la dictadura era justament la “ d’enfollisconar “ – quan no era possible eliminar-la – la documentació de Patrimoni Immoble de Catalunya, val a dir que se’n van sortir molt bé.

Fa tant anys que tenim l’enemic a casa, almenys d’ençà de 1714, que afegit a la síndrome d’Estocolm/1714/1939, que a moltes persones els costs identificar-los, com las meigas però,  haberlos haylos

Que Santa  Fe  porti fins a l’Altíssim la nostra sempiterna pregaria, Senyor, allibera el teu poble !!!

MASIA DE LA COROMINA. SANT QUIRZE DE BESORA. EL BISAURA. OSONA

 

El Josep Llimós Camprubi, em confirmava que la fotografia que havia recuperat de la màquina Olympus,  - a la que amb tota justícia qualificava de “ màquina catòlica” perquè m’havia permès retratar els interiors d’algunes capelles, ermites, introduint la màquina en qualsevol escletxa , i fent servir el flaix -, era de la Coromina de Sant Quirze de Besora.

Patrimoni Gencat en diu ; Gran edifici de forma quadrada, de tipus senyorívol, amb tres plantes.

A la banda sud, la façana s'obre a través d'una galeria coberta amb arcades a cada planta.

Els baixos es cobreixen amb voltes.

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/23780

La resta de forjats són amb cabirons de fusta i la coberta, a quatre vessants en forma de piràmide, és a base de cavalls i teula àrab.

Les galeries han estat modernament reforçades amb bigues de ferro i formigó.

La pairalia es troba vorejada d'edificacions annexes, incloent una capella del segle XIX, advocada al Sant Crist. .

https://algunsgoigs.blogspot.com/2017/01/cobles-al-sant-crist-del-mas-la.htm

 

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/23780

Sant Quirze de Besora és un municipi situat a la comarca d'Osona, que fins a l’any  1989 pertanyia a la comarca del Ripollès. Pertany a la subcomarca del Bisaura.

Quan al topònim :

https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=9204

Que el Sant Crist de la Coromina, porti fins a l’Altíssim la nostra sempiterna pregaria, Senyor, allibera el teu poble !!!