dilluns, 10 de gener del 2022

IN MEMORIAM DE L'ESGLÉSIA PARROQUIAL DE LARÉN, ADVOCADA A LA NATIVITAT DE LA MARE DE DÉU. SENTERADA. EL PALLARS JUSSÀ.

El Raúl Pastó Ceballos m’enviava fotografies de l’Església de  Larén, que havia estat advocada a  Nativitat de la Mare de Déu, al terme municipal de Senterada a la comarca del Pallars jussà. 











https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-1505801a175.xml


El lloc de Larén fou de jurisdicció de la baronia de Bellera fins al segle XIX. La seva església, ara dedicada a la Nativitat de la Mare de Déu, tenia com a titular Santa Maria, segons consta en la relació d’esglésies parroquials de l’ardiaconat de Tremp visitades pels delegats de l’arquebisbe de Tarragona l’any 1314, on figura com Santa Maria d’Alereny. L’any 1904 consta com a sufragània de la Bastida de Bellera. En l’actualitat és inclosa dins la demarcació parroquial de la Pobleta de Bellvei.


Patrimoni Gencat fa una descripció descarnada del runam esfereïdor de l’Església de  Larén, que havia estat advocada a  Nativitat de la Mare de Déu ; edifici d'una sola nau, coberta originàriament de volta d'aresta seccionada en tres trams coincidents amb dos arcs torals. La coberta, avui totalment esfondrada, era de teula àrab. L'aparell constructiu és a base de pedra sense treballar.

 

La porta s'obre al nord, amb l'altar situat al sud, adossat al mur pla de la zona presbiteral.

 

Al costat de l'altar s'obre una porta que comunica amb la sagristia.

 

Al costat dret de la porta d'entrada surten unes escales que porten al campanar, de planta quadrada bastant irregular.

 

No presenta capelles laterals ni cap tipus d'ornamentació destacable a excepció de la rosassa que s'obre la façana, amb un motiu floral.


Res a veure a la imatge  que ens enviaven des del Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavin ) datada el 14-14-1973 en la que s’aprecia que l’ esglesiola estava sencera.

http://coneixercatalunya.blogspot.com/2014/01/esglesia-de-la-nativitat-de-la-mare-de.html


El sostre demogràfic de Senterada s’assolia al cens de 1857 amb 770 ànimes, aquesta xifra ens remet a l’existència o almenys a la necessitat d’escoles per a la mainada,  de les que agradarà rebre’n imatges a l’email castellardiari@gmail.com .   Es tancava l’exercici 2021 amb 150 habitants de dret.


La Guillermina Subira Jordana feia una feina excel·lent . que esperem poder anar publicant en els propers dies, setmanes i mesos :


https://www.senterada.cat/actualitat/noticies/exposicio-escoles-de-senterada-cervoles-i-naens-fins-el-1972


https://diaridecastellardelvalles.blogspot.com/2021/08/in-memoriam-escoles-publiques-de.html


Larén, Senterada, el Pallars jussà, estan prop de Déu, dissortadament però, massa lluny de Barcelona.


Si  en teniu ocasió visiteu  Larén, Senterada,  la comarca del Pallars jussà , i la " Terra Ferma ", i si sou catalans – i us estimeu la vidaeviteu viatjar aPalència, almenys fins que tanquin a la presó al Pablo Casado Blanco (Palència,1 de febrer de1981)

diumenge, 9 de gener del 2022

ESGLÉSIA DE QUERFORADAT ADVOCADA A SANT GENÍS . CAVA. L’URGELL SOBIRÀ. LA VEGUERIA “ IN PECTORE” PER ETERNA VERGONYA DELS MAL DITS PARTITS CATALANS

 

El Jordi Vila Juncá publica una fotografia de  l’Església parroquial de Querfordat, advocada a  Sant Genís.




 Al llarg del segle XI, el lloc del Cher Foradado (1004), Kero-foradat (1068) o Chero Foradad (1075), apareix en diferents documents com a límit de diverses terres. El castell del Quer Foradat documentat també en aquest segle com a possessió dels comtes de Cerdanya, passà, posteriorment, per donació, a la família dels Pinós.

 

L’any 1312 l’església de Sant Genís de Quer, del deganat de Cerdanya, fou visitada pels de-, legats de l’arquebisbe de Tarragona. El capellà de Querio pagava, segons consta en el llibre de la dècima de la diòcesi d’Urgell del 1391, 1 lliura i 4 sous.

 

Actualment l’església parroquial de Quer Foradat és adscrita a l’arxiprestat de Batllia-Baridà, però supeditada a la parròquia de Castellciutat.

 

Patrimoni Gencat en diu;  edifici religiós d'una nau amb capelles laterals.

 

Nau coberta amb volta de llunetes, les capelles amb volta de canó.




Jordi Contijoch Boada. Vista interior de l'església.

 

Construcció rústega de pedres unides amb fang, porta adovellada al frontis.


Torre campanar de dos pisos.


http://indretsescbergueda.blogspot.com/2013/10/sant-genis-del-querforadat-cava-alt.html


AL QUERFORADAT SÓN MACALEUS,  Al terme del Quer, el macaleu (Prunus mahaleb), conegut també pel nom de cirerer de santa Llúcia, hi creix en abundància.


Facebook hem  bloquejava com editor del Diari de Castellar del Vallès, ho feia  pel fet de  promoure l’ús de la llengua catalana, concretament per divulgar el Paraulogic.   Agraeixo infinitament  rebre – una vegada més – la palma del martiri per defensar la llengua i la cultura catalana.


SANTA BÀRBARA DE VILANCÒS. SARROCA BELLERA. EL PALLARS JUSSÀ.

 

El Raúl Pastó Ceballos m’enviava una fotografia de Santa Bàrbara de Vilancòs:  Vilancòs, de vegades anomenat les Cases de Vilancòs, és un poble ribagorçà del terme municipal de Sarroca de Bellera, al Pallars Jussà.




 Pertanyia, però, fins a a l’any  1972, al terme municipal de Benés, de la Ribagorça sobirana.


Pascual Madoz Ibañez (Pamplona-Iruñea 1806 - Gènova 1870) en el seu Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar,  diu de Vilancòs  que tenia en aquell moment 3 cases, totes de dues plantes, però de mala construcció i brutes,  i el poble és al cim d'un turó que domina tota la vall.


La patrona de Vilancòs és santa Bàrbara, una santa especialment invocada en els moments de grans tempestes: d'aquí la dita popular de recordar-se de santa Bàrbara quan trona, referida al fet que molta gent només es recorda de segons què i segons qui quan en té necessitat. Santa Bàrbara, era, doncs, una santa molt invocada popularment en segons quines èpoques de l'any.

 

A Vilancòs es cantaven, quan hi havia prou habitants per fer-ho, uns Goigs de Santa Bàrbara, un fragment dels quals deia així:


Ja que al Cel sou coronada

per mans de vostre aimador

al poble de Vilancòs

deu-li sempre vostre favor.

 

Puix que sou Verge Sagrada

de qui el món ha creat:

Guardeu-nos de tempestats,

trons i llamps i pedregades.


De Vilancòs, es pot dir amb tota justícia , que està prop de Déu, encara que dissortadament però, molt lluny de Barcelona.


Si  en teniu ocasió visiteu Vilancòs, el Pallars jussà  i la " Terra Ferma ", i si sou catalans – i us estimeu la vidaeviteu viatjar a Palència, almenysfins que tanquin a la presó al Pablo Casado Blanco (Palència, 1 de febrer de1981)

dissabte, 8 de gener del 2022

ESGLÉSIA DE L’ARCÀNGEL SANT MIQUEL AL NUCLI DE RUBIÓ DE BAIX. FORADADA. LA NOGUERA

 

Foradada és un municipi de la comarca de la Noguera, a la zona del Segre Mitjà que comprèn 5 nuclis urbans, Foradada, que n'és la capital, Montsonís, Marcovau, Rubió de Dalt, Rubió del Mig i Rubió de Baix. Aquests tres últims nuclis també es coneixen sota el nom de Rubió d'Agramunt. Tancava l’exercici 2021 amb un cens de 195 ànimes

Foradada  60

Marcovau   6

Montsonís    70

Rubió de Baix   12

Rubió de Dalt   25

Rubió del Mig   13 


El Raúl Pastó Ceballos m’enviava un parell de  fotografies de l’església advocada a l’Arcàngel Sant Miquel,  originàriament  dedicada a Santa Maria i, més endavant, a la Immaculada Concepció. Hom pensa  que podria estar bastida sobre el lloc de l'antiga parròquia del castell de Rubió, documentat des del 1018.




 Si fos així, es correspondria a l'església de Rubió que apareix en la relació de parròquies dels deganat d'Urgell que contribuïren a les dècimes dels anys 1279 i 1280. Així mateix, el capellà de Rubió es consigna en la dècima de la diòcesi d'Urgell del 1391.

 

El fet que l'edifici actual, bastit el 1829 en estil neoclàssic, conservi encastats a la façana principal el lateral d'un sarcòfag gòtic i dues cartel·les, es considera indicador de l'existència en el mateix lloc del primer edifici, potser romànic o tal vegada gòtic.



Si  en teniu ocasió visiteu Foradada, la comarca de la Noguera i la " Terra Ferma ", i si sou catalans – i us estimeu la vidaeviteu viatjar a Palència, almenysfins que tanquin a la presó al Pablo Casado Blanco (Palència, 1 de febrer de1981)

divendres, 7 de gener del 2022

IN MEMORIAM. ELS COLOMERS DEL PARC D’EN GERMAN SCHIERBECK. EL PUIGERDÀ QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.

 

Reprodueixo de :

http://www.endrets.cat/index.php/indret/2977/parc-schierbeck-ca.html


German Schierbeck, que va ser Cònsol General de Dinamarca a Barcelona i arribà a Puigcerdà per primera vegada l'any 1866. S'hi féu construir la seva residència d'estiu, Ro de Rigolisa i amb el temps anà  ampliant la propietat fins a comprar l'anomenat "camp de l'estany", situat al costat de l'estany de Puigcerdà.

 

Al 1884, sorgí la idea de fer un parc al costat de l'estany. El 1890, Schierbeck el cedí al municipi.


La inauguració del Parc Schierbeck es dugué a terme el 9 de setembre de 1925 amb la presència de la filla i hereva, Maria Schierbeck i Esclús.


 En qualsevol punt del parc podem llegir un fragment de La comuna de Puigcerdà, de Rafael Vallbona  Sallent (Barcelona27 d'agost de 1960), en què Juli Mateu, pretendent de Maria Teresa Bertrand, que habita una de les torres senyorials de vora l'estany,  mata el germà d'aquesta perquè li descobreix que només s'hi relaciona per aconseguir la fortuna familiar. Mateu ho arranja  tot perquè sembli que l'han mort els anarquistes.


L’autor dels colomers – només en resta un a dia d’avui – va ser Guillem Barnola i Blancher, militant de la CNT, del que ens agradaria tenir noticia del lloc i data de naixement i traspàs a  l’email castellardiari@gmail.com




Fotografia.  Vicent Miralles Tortes


https://www.editorialbase.cat/fitxers/FetsOctubre_Annex2.pdf

dimecres, 5 de gener del 2022

TRAVESSERES. LLES DE CERDANYA

 

El Jordi Vilá Juncá, publica una fotografia ; Travesseres , prop de Martinet , la Cerdanya .




Travesseres (abans Travesera) és el poble més meridional i de menor altitud del municipi de Lles de Cerdanya .


La seva església parroquial, advocada a l’apòstol Sant Jaume, data en origen de l'època romànica, ha sofert però,  nombroses modificacions.


Procedent de l’església de Travesseres, es conserva actualment al Museu Nacional d’Art de Catalunya una talla d’un Crist en Majestat, amb el núm. d’inventari 65 504 (vegeu vol. I, pàgs. 266-267, d’aquesta col·lecció).




https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-0717102.xml


 Li fou llegat per Santiago Espona Brunet (Barcelona, 6 de febrer de 1888 - Barcelona, 3 d'agost de 1958) f. Es tracta d’un Crist vestit amb túnica manicata. En la classificació establerta l’any 1966 per Mn. Manuel Trens i Ribas (Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 1892 — Barcelona, Barcelonès, 1976), pertany al tercer grup amb plecs només de cintura en avall. El Crist és coronat amb els ulls oberts. Per sota de la corona hom endevina els cabells. Però aquests no acaben en trenes que cauen damunt les espatlles, com en altres talles. Igualment la barba tampoc no és treballada com en altres imatges (vegeu Alfred Pérez-Bastardas (Barcelona, 1944), 1978, pàg. 93). La creu no sembla original. Aquesta talla, comenta Josep Maria Ainaud de Lasarte (Barcelona, 13 de juny del 1925 - Barcelona, 9 d'agost de 2012) Ainaud (1973, pàg. 70), és obra ja tardana, potser no anterior al segle XIII, però obeeix a un tipus de tradició molt més arcaica, dins la iconografia del Crucificat.

dimarts, 4 de gener del 2022

L’ERMITA DE LA VALL D’INCLES ESTÀ ADVOCADA A SANT ANTONI DE PÀDUA ?. CANILLO

 



Andorra,  algú ho ha de dir, explica poc i malament el seu patrimoni històric , així en el cas de la Vall d’Incles, i més concretament al petit  nucli  d’aquest nom a la Parròquia de Canillo, hi ha un magnífic edifici, hi quasi al seu costat un edifici religiós, del primer dissortadament cap dada, i del segon  llegia a ; 

https://gaudirlacultura.com/2021/07/27/valira-dorient-art-romanic-iv/

Ermita de la Vall d’Incles.




Als anys seixanta es va construir una ermita – sembla que de forma clandestina, ja que no hi ha dades  de l’autor - , còpia de les petites esglésies romàniques del país, a 1.820 metres, evidentment sense gens d’interès d’estudi arquitectònic.


https://www.bisbaturgell.org/index.php/es/bisbat-durgell-sp-770872453/territori/valls-dandorra/103-canillo/924-incles


Aquesta entrada ens parla de l’advocació de Sant Antoni de Pàdua, ens agradarà tenir-ne confirmació a l’email castellardiari@gmail.com


No la sabia veure a:

https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_d%27esgl%C3%A9sies_cat%C3%B2liques_d%27Andorra


Esperem les vostres aportacions a l’email castellardiari@gmail.com