Llegia que els “ promotors” – per així dir-ho - de l’ església del “Sagrat Cor de Pekín” eren
els germans Laureà i Josepa Arangó i Portús, que manifestaven aquesta intenció en
les seves ultimes voluntats en les que reservaven a aquesta fi, una important donació econòmica.
L'Alfred Puig , em deixava un comentari : Em sembla que en l'article hi ha una errada important. L'església de Pekin estava situada al barri de Pekin, darrera els tallers del ferrocarril a tocar de la riera d'Horta.
Buscaré més dades. De moment us deixo aquests documents:
El Barri de Pekín de Barcelona
La Parròquia ,- coneguda ara - com del
Sagrat Cor de Jesús, situada al barri del Poblenou, a Barcelona, és sens dubte
un edifici singular, obra de
l'arquitecte modernista Enric Sagnier Villavecchia, marquès de Sagnier
(Barcelona, 21 de març de 1858 – 1 de setembre de 1931) , que va ser inaugurat el 10 de juny del 1926
pel llavors bisbe de Barcelona, José Miralles Sbert (Palma, 14 de setembre de 1860 - 22 de
desembre de 1947)
Llegia que l’any 1936, com a conseqüència – del tot previsible – de l’alçament
dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM
i DEMOCRÀTIC de la II República , el temple va ser parcialment destruït, es destruïren
el cor, la sagristia, la capella del Santíssim i tots els altars. Es
destrossaren la coberta i el terrat, i la fàbrica fou notablement inutilitzada;
saquejada i incendiada, només quedaren del temple les parets mestres i el
campanar. Les campanes foren destruïdes i cremat l’arxiu parroquial i no va ser
fins el 1943 quan va ser reconstruït, ens agradarà tenir noticia de l’autor de
la reconstrucció a l’email castellardiari@gmail.com
La casa rectoral fou també incendiada i quasi arrasada en la seva totalitat;
la mateixa mala sort tingueren els edificis de les escoles parroquials amb tots
els seus accessoris.
El rector, Mn. Jaume Sagarra, el 1940 començà la reconstrucció, ens
agradarà tenir noticia de l’arquitecte autor de la reconstrucció a l’email
castellardiari@gmail.com
.jpeg)
El 15 de maig de 1943 fou beneïda
una campana que fou col·locada al campanar.
L’església és un edifici neogòtic,
de planta rectangular, amb tres naus capçades amb un absis semicircular.
Destaca el campanar, amb pinacles i una afilada agulla, i la portada, amb
arquivoltes ogivals i uns relleus de J. Rosell - ens agradarà tenir noticia del nom propi, i
del cognom matern d’aquest artista a l’email castellardiari@gmail.com - amb
escenes del Nou Testament (les noces de Canà i la multiplicació dels pans i els
peixos). També hi ha un mosaic que representa la Verge de Montserrat, obra d' Armand Olivé Milian (Barcelona, 13 de juny de
1943), de 2002. Originalment, hi havia tres escultures, obra d'Eusebi Arnau Mascort (Barcelona, 8 de setembre de 1863 - 2
de juliol de 1933), destruïdes l'any 1936.
https://apropat.wordpress.com/2012/04/02/parroquia-del-sagrat-cor-de-jesus/
Ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs que es canten en aquesta parròquia a l'email castellardiari@gmal.com
Que el Sagrat Cor de Jesús , i Sant Antoni de la Sitja, elevin a l’Altíssim la pregaria dels gitanos, aragonesos, asturians , valencians, bascos, aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits , saharauis ... , i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada