De l ’església de la Rua, advocada a Sant Antoni Abat, al terme d’Abella de la Conca, ens diu la
Catalunya Romànica que és un senzill edifici d’una sola nau, coberta amb volta
de canó i capçada a llevant per un absis semicircular, precedit d’un curt arc
presbiteral.
Fotografia. Gustau Erill i Pinyot
La porta, molt alterada, s’obre a la façana de ponent, on també hi ha un petit campanar d’espadanya d’un sol ull.
.jpg)
Al centre de l’absis hi ha una finestra de doble esqueixada.
Les seves façanes són totalment llises, llevat de l’absis, on es
desenvolupa una ornamentació a base dels característics motius llombards de les
arcuacions sota el ràfec, en sèries de quatre arcuacions entre lesenes, de les
quals les situades al costat nord són molt alterades. De fet, només es
conserven les corresponents a la meitat sud de la conca absidal.
L’edifici s’adscriu plenament a les formes llombardes de l’arquitectura del
segle XI.
L’aparell és de carreu ben ordenat, amb els elements singulars —la finestra
absidal, les arcuacions i les lesenes— fets amb pedra tosca.
https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-antoni-de-la-rua-abella-de-la-conca
Del topònim en diu Joan Coromines i Vigneaux (Barcelona, 21 de març de 1905 - Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener de 1997) etimològicament deriva de RUGA, 'cornisa en la roca' o en una vall pendent; en part: PETRA RUGA O PETRAE RUGA 'cornisa de la penya'.
Que Sant Antoni Abat , elevi a l’Altíssim la pregària dels aragonesos, asturians, aranesos, bascos, gallecs, catalans, valencians, sahrauís, palestins, gal·lesos, escocesos, irlandesos, ucraïnesos , inuits, gitanos , .., i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada