La Vicky Ens, pública una perspectiva de l'església de Sant Vicenç de
Sarrià, que sorprèn força.
Llegia que l'església de Sant Vicenç de Sarrià és citada per la
documentació des de l'any 987, el temple anterior a l'actual però, fou bastit, en els mateixos terrenys,
entre 1379 i 1403.
Aquella església estava sota la jurisdicció eclesiàstica de l'abadessa del
Reial Monestir de Santa Maria de Pedralbes. El retaule major d'aquella església
gòtica, pintat entre 1455 i 1460 per Jaume Huguet i el Mestre de Castelsardo,
es conserva parcialment en el MNAC.
L'any 1779 es decidí dotar l'antiga vila d'una església de majors
proporcions i s'encarregà el projecte al mestre de cases barceloní Josep Mas
Dordal (Artés, ? - Barcelona, 1808). Una
Reial Cèdula d'Obres emesa l'any 1781 permeté l'inici d'unes obres que es
perllongarien fins a l'any 1816. Tanmateix, l'església fou beneïda el 1789,
quan es donaren per acabats els treballs de la façana principal, tot i quedant
per erigir la torre nord.
L'any 1936 en els dies foscos que seguien a l’alçament dels militars
feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC
de la II República, l'arxiu i l'església
foren incendiats i es destruí la seva decoració interior, inclòs el gran
retaule major obrat per Nicolau Traver entre 1788 i 1793. Tanmateix, al
transsepte es conserva el retaule del Roser, una interessant obra salomònica
tallada per Agustí Pujol entre 1617 i 1619.
L'any 1940 l'arquitecte Lluís Bonet i Garí (el Cros, Argentona, Maresme 5 d'agost de 1893 -
Barcelona 1993) restaurà l'església i construí un nou tabernacle al presbiteri,
decorat amb pintures al fresc de Josep Obiols i Palau (Sarrià, Pla de
Barcelona, 1894 - Barcelona, 1967) .
Que Sant Vicenç , elevi a l’Altíssim la pregària dels
aragonesos, asturians , valencians,
bascos, gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos, palestins , ... , i tots els col·lectius minoritzats i
reprimits, Senyor; allibera el teu poble.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada