Em sorprenia el nombre de molins que hi havia hagut al terme de Torrefeta i
Florejacs :
Moli de la Casanova
https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/26398
MOLÍ DE LA ROUREDA
https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/26401
MOLÍ DEL SOLSONA DE BAIX
https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/26402
MOLI DE BAIX
https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/26404
MOLÍ DEL MIG
https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/26405
MOLÍ DE DALT DEL VIDAL
https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/26406
MOLÍ DEL VIDAL
https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/26407
MOLÍ DEL VIVES
https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/34744
MOLÍ DE SEDÓ
https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/34818
Del Molí de Solsona, Molí de Dalt, Molí de la Marquesa, Molí del Castell,
als afores de Bellveí, hom pensa que en
algun moment devia pertànyer a Isabel de
Ribera-Claramunt y de Josa (Barcelona, 2 de març de 1702 — Barcelona, 19 de desembre
de 1738), II Comtessa de Claramunt,4 IV Baronessa de Florejachs, de Rivert, señora de la Torre de Claramunt, casada amb Mena de
Sentmenat y de Agulló-Pinós-Fenollet (Barcelona, 1700 — Barcelona, 24 de agost
de 1746), V marqués de Gironella, Barón de Peguera y Lloberola.
Patrimoni Gencat en diu; es conserva la part baixa del molí, hi ha una
entrada amb arc rebaixat a la part dreta, a l'esquerra en un nivell inferior,
hi ha la sortida de l'aigua.
L'interior del s'observa que la coberta és de volta apuntada.
A l'exterior, encara es pot observa la bassa i el cacau per on vessava
l'aigua.
Tot el molí està rodejat de
vegetació.
Travessant el poble per la part esquerra, s'arriba a uns prats i per allí
es localitza el molí.
Sense notícies històriques
Abans del conjunt de canvis que es van produir a Anglaterra i Escòcia a la
segona meitat del segle XVIII, la Segarra era el “ cor econòmic” de Catalunya .
Els avenços tècnics - sobretot la màquina de vapor - l'explosió demogràfica
que s'inicià a partir del 1750, i el subsegüent èxode rural per la mà d'obra
excedentària a l'agricultura , van endegar canvis profunds en la vida econòmica
i social, a Catalunya i arreu.
Plantejar-se la tornada a aquell món agrícola, és més que un somni, un
malson. L’escassetat d’aigua farà molt difícil – sinó impossible – l’activitat agrícola
i ramadera. Està clar que hem malmès algun
“mecanisme” de la naturalesa, que no
sabem com reparar-lo, i altrament ningú pren cap mesura per evitar que el mal
sigui més gros.
Havíem recomanat, i tornem a fer-ho, fer un tomb per Torrefeta i Florejacs,a la Segarra, i gaudir a cor que vols del seu vastíssim Patrimoni Històric. No tenim
clar que com espècie ho puguem fer més endavant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada