El Jordi Vilá Juncá publica una fotografia de l’esglesiola de Sant Jaume de
Graell [Etimològicament del llatí
gradĕllu, dim. de gradu, ‘graó’ (cf. Balari Oríg. 82).] al terme d’Oliana a la
comarca de l’Urgell sobirà.
Patrimoni Gencat en fa una descripció telegràfica; edifici religiós d'una nau de planta
rectangular coberta amb fusta. El parament és a base de pedres irregulars sense
desbastar i unides amb fang. Als peus de la nau hi trobem un petit campanar
d'espadanya.
Davant de la façana hi ha un porxo amb tres entrades d'arc de mig punt.
http://www.camidelpirineu.cat/descobreix/ermites/sant-jaume-de-graell
Edifici de construcció moderna, edificada molt prop de l’antiga i de la que
encara en queda alguna resta. Sant Jaume
de Graell ens ofereix una vista excepcional que abasta des de Bassella fins la
Serra de les Canals.
No consta la data de la fundació i construcció de la Capella original de
Sant Jaume, de la que només queden runes, i que es trobava en un inici a considerable
distància , també però, prop de la casa de Graell.
En la primera ubicació, a la capella de Sant Jaume Petit o menor s’hi
celebrava la missa el primer de Maig i es donava una coca a cada persona, així
com dues quarteres de blat pel rector d’Oliana i pels Canonges de la Seu com a
administradors dels delmes de la vila. La primera referència d’aquesta capella
la trobem al 1433.
https://algunsgoigs.blogspot.com/2019/08/goigs-sant-jaume-ermita-de-sant-jaume.html
La retratava l'any 1983 , l’Antonio Moras Navarro, fotògraf de Patrimoni, llicenciat en història medieval i història de l’Art, i va néixer el 15 de juny de 1951 al barri de Vallcarca, Barcelona, i ens va deixar el 15 d'octubre del 2016 Barcelona. Havia fet però una tasca gegantina a la comarca de l’Urgell sobirà, l’Enciclopèdia Catalana se’n ha fet ressò
https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/antoni-moras-i-navarro
Només una Catalunya lliure i sobirana, podria plantejar-se polítiques demogràfiques que permetessin ocupar i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa interessos espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard.
L'associació - forçada - amb el REINO DE ESPAÑA ha estat MOLT negativa en tots els aspectes, també, també, en l'àmbit religiós en el que s'havia produït una simbiosis entre l'Església i el poble, recordeu que aqui dèiem escolans - els que van a l'escola- als que al REINO anomenaven MONAGUILLOS.
El mal no sempre ve d'Almansa, el llenguatge xaró groller, inapropiat, deliberadament inculte, que sovinteja en la programació de les televisions en llengua castellana, en programes on persones de dubtosa honestedat, formació i/O intel·ligència, opinen de tot i de tothom, comença a traslladar-se a la televisió en llengua catalana
Que l’apòstol Sant Jaume, abduït injustament pel feixisme rampant i Sant Antoni dela Sitja, elevin a l’Altíssim la pregaria dels urgellencs , olianesos , montclarencs , figuerencs , pontarrins , , pallaresos , amazics, illencs, gitanos, aragonesos, asturians , valencians, bascos, aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits , sahrauís ... , pescadors , pagesos, ramaders ,.. i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.
Ens dol assabentar-vos que els genocides, els piròmans, els traficants de persones, armes, drogues , els corruptes, els policies assassins de Marroc ,... , continuen en llibertat
Les eleccions d’Extremadura venien a confirmar el traspàs DEFINITIU I ENS TEMEM QUE IRREVERSIBLE de la “ milana bonita “
Badalona ens recordava - dolorosament - que els pobres són aquells que no serien el que són si nosaltres fóssim el que hauríem de ser.
«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»
Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia, aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.
inFeliços els perseguidors dels justos i de les minories ètniques i/o culturals perquè d’ells és l’infern

%20(1)%20(1).jpeg)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada