dimecres, 25 de novembre de 2020

ESGLÉSIA DE SANT MAXIMÍ. SALLENT DE NARGÓ, EL COLL DE NARGÓ. L’URGELL SOBIRÀ. LLEIDA

 

El Jordi Vilá Juncá publicava fotografies de l'església coneguda popularment com a santuari de Sant Maximí d'Ais (Betània, s. I - Ais de Provença, segona meitat del s. I -  un personatge llegendari que, segons la tradició va acompanyar Maria Magdalena en el seu llegendari viatge a la Provença i va ésser el primer bisbe d'Ais. És venerat com a sant per l'Església catòlica. La figura, probablement, es basa en la del bisbe real Maximí de Trèveris -  ,  que es troba isolada al sud-oest del nucli de Sallent de Nargó (localment conegut com a Sellent) poble  del municipi de Coll de Nargó a l’Urgell sobirà, situat a 1.000 metres d'altitud, al vessant sud de la serra de Sant Joan, damunt la riba esquerra del riu de Sallent. El nom del poble podria haver-se originat en un salt d'aigua molt vertical i alt que hi ha en el proper pla de l'Estany.

 




Patrimoni Gencat explia que es tracta d'una església d'una sola nau, de murs convergents, amb una capçalera trilobulada formada per un absis i dues absidioles. La nau és coberta amb volta de canó, reforçada amb arcs torals, els absis són coberts amb voltes de quart d'esfera. A la capçalera hi ha tres finestres, una a cada absis. Dues d'elles són de doble esqueixada i rematades amb arcs de mig punt adovellats. La de ponent és d'espitllera i rematada per un arc de mig punt monolític. La nau és coberta amb volta de canó. Als peus de l'església, al mur de migjorn, hi ha la porta amb arcs peraltats en degradació. La coberta és a doble vessant amb lloses. L'aparell és de carreus petits, més ben escairats a l'absis. L'edifici es caracteritza per la seva senzillesa i manca de decoració. La nau és molt curta en relació a les proporcions de l'edifici. Això fa pensar que ha pogut patir modificacions en aquest sentit. Es tracta d'una església romànica del segle XII. Al campanar de torre, escapçat, s'hi accedeix mitjançant una porta d'arc de mig punt situada al mur septentrional.

 

A l'interior es conserven dues piques de pedra. La pica baptismal és pràcticament ovalada. Està decorada amb incisions verticals. La pica beneitera, adossada a un mur, per fora és cúbica amb els costats arrodonits i presenta relleus de creus gregues, i a l'interior presenta una forma ondulada.

L'església, que havia estat la  parroquial de Sallent, s'esmenta amb el nom de Sant Andreu els anys 1279 i 1280 dins del deganat d'Urgell. En aquest moment ja es coneixia popularment com a Sant Maximí perquè custodiava la imatge d'aquest sant.

Al 1575 Sant Andreu apareix com església sufragània de Montanissell.  L'any 1758 Sant Andreu era encara cap eclesiàstic del seu terme, dins la parròquia de Montanissell.

L'any 1904 canvia la capitalitat del terme de Sallent que passà a l'església de Sant Salvador de Sallent.

Que Sant Maximí d'Ais , Maximí de Trèveris (Silly, prop de Poitiers, Gàl·lia, s. III — Poitiers, 12 de setembre de 346) , intercedeixin davant l’Altíssim perquè s’aturin les morts de persones grans, malalts crònics, minusvàlids i persones amb pocs recursos econòmics.

 Cuideu-vos molt, ja sabeu que els atacs contra Catalunya i els catalans, o contra la seva llengua i la selva culturaencara els surten de franc als seus autors.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada