dijous, 8 de novembre de 2018

CASA PAU MONTANYÉS AL CARRER NOU, 15. SANT PERE DE RIBES. EL GARRAF. CATALUNYA

Llegia que l'edifici va ser bastit aproximadament l'any 1920. No s'ha trobat cap documentació relativa a aquesta obra que permeti conèixer l'arquitecte que la va realitzat Ramon Artigas (autor de la fitxa de l'Inventari del Col·legi d'Arquitectes) l'atribueix a Josep Font i Gumà , encara que sembla més factible que la construís el seu primer propietari, Pau Montanyés, mestre d'obres - ens agradarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com del cognom matern i lloc i data de naixemebt i traspàs d’aquest mestre d’obres - , inspirada en les cases realitzades anteriorment a Ribes per aquell arquitecte.

Patrimoni Gencat ens diu; edifici entre mitgeres, situat en una de les cantonades que formen el carrer Nou i el carrer de l'Ensenyament. Té planta baixa , pis, cambres d'aire i coberta a dues vessants. La distribució de les obertures en ambdues façanes és independent, tot i que presenten elements d'unió com les línies d'imposta de maó que separen els pisos i l'emmarcament de maó comú a totes les obertures, d'arc rebaixat en planta i pis.


A més, les dues façanes segueixen un criteri de simetria : la del carrer Nou, té com a eix central al portal d'accés i un balcó al primer pis, en ambdós casos amb una obertura a banda i banda; la del carrer de l'Ensenyament repeteix aquesta simetria central, si bé varien les característiques formals de les obertures. Un altre element remarcable és la decoració amb trencadís de rajoles. La construcció ha experimentat modificacions a la part posterior.

Hi ha una munió d’edificis de magnifica factura i de ‘pare desconegut’.

Que en sabeu?

Que en sabeu?

Que en sabeu?

Que en sabeu?

Les Roquetes. Que en sabeu?

El paper secundari de Sant Pere de Ribes, enfront del nucli de les Roquetes, ajuda poc – per dir-ho en terminologia políticament correcta – en aquesta tasca de recuperar la memòria històrica.

Emulant al ínclit Joan Tardà i Coma (Cornellà de Llobregat, 26 de setembre del 1953), “algú hi havia de dir, escriure”, oi?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada