dimarts, 13 de febrer del 2018

IN MEMORIAM DE LA CASA NOVA DE L’ABADIA DE MONTSERRAT A LA GRANJA MALUQUER I A EDIFICI DE PISOS DE LLOGUER. ARTESA DE SEGRE. LA NOGUERA. LLEIDA. CATALUNYA

Llegia que a partir del 1507 el Monestir de Montserrat es comença a fer amb el Senyoriu d’Artesa de Segre, resultat del testament de Ramon Berenguer de Ribelles, de donacions diverses i de diverses adquisicions per part d’aquests monjos de l’ordre de Sant Benet. Prop de l’església parroquial i tocant a les muralles de la vila, a l’any 1548, els monjos construïren un gran casal d’estil plateresc, bastit amb carreus de pedra picada, a la que anomenaren Casa Nova. Aquest nom se li donà per diferenciar-la de l’antiga Casa Vella del Senyor a la que havia de substituir , situada a la plaça Major. Aquest casal a més de ser residència de l’abat de Montserrat, entre altres funcions, s’hi duia a terme la recaptació d’impostos i delmes.


https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/4575/rec/3

Fotografia. Josep Danés i Torras (Olot, 1891 - Olot, 1955) 

Amb aquesta construcció, com hem apuntat, la vila començà a créixer més enllà de les muralles. Fins aleshores era una vila emmurallada i delimitada exteriorment per un fossar, a la qual s’hi accedia per un únic portal, el portal de la Signa dels Molins, situat al final del carrer Carnisseries.

Amb la desamortització, l’edifici passà a denominar-se popularment “La Granja” i va ser comprat per un particular de cognom Rodríguez. Fou l’any 1902 quan el matrimoni benefactor d’Artesa, el Sr. Eduard Maluquer de Tirrell (Barcelona, 10 d'agost de 1839 - 1915) i la Sra. Maria Anzizu i Girona, varen adquirir aquest edifici que utilitzaren com a residència.
http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1887/10/14/pagina-2/33336595/pdf.html?search=MARIA%20ANZIZU


Fotografia [ca. 1915] Informació extreta de l'àlbum de l'EMC: Apel·latiu: La Granja. Situació: Antiga granja dels Monjos de Montserrat. Facilitada per: Arxiu Mas. Facilitada en: 1915


Fotografia de 1931. Antoni Gallardo i Garriga ( 1889-1943)

l'any 1949 l’edifici és qualificat com BCIN, amb la protecció que això suposa.

 En els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República, episodi  criminal que els guanyadors batejaren com ‘guerra civil’, i des de l’Església catòlica com CRUZADA, el soterrani va ser utilitzat com a refugi.

Sembla ser que en un dels bombardeigs va caure una bomba a l’interior del pati que no va esclatar.

 Quan es van fer les obres per adequar l’edifici a la seva actual utilitat, es va trobar la bomba.

Els anys 1960 foren el de les grans construccions a la ja ciutat d’Artesa de Segre, on cal destacar la nova església parroquial i l’aixecament del monument al Sagrat Cor, situat al camí del Castellot. Va ser precisament el 1960 quan la Sra, Montserrat Maluquer  Anzizu vengué a un particular l’històric edifici.

El nou propietari buidà totes les bigues de fusta de melis que es varen pagar a bon preu per l'alta qualitat d'aquest material, es varen redistribuir les estances del palau i es destruïren les finestres plateresques de la façana de l'edifici, tot això amb la finalitat de convertir aquesta joia arquitectònica en un bloc de pisos de lloguer.


Durant la dictadura franquista estava considerat com a mèrit patriòtic qualsevol acte que anés en detriment del patrimoni històric i/o artístic de Catalunya, aleshores i ara, era, aquesta  és la forma " políticament correcta"   de manifestar l'estimació vers el REINO DE ESPAÑA.

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/558

http://www.lapalanca.cat/pdfs/14jul.pdf

Revisava la publicació  en estat de  xoc, per les terribles noticies del genocidi ( planificat ) a l’Orienta mitjà.


https://www.guimera.info/wordpress/tribuna/el-diable-es-vesteix-de-netanyahu/

 


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada