dimarts, 26 de setembre del 2017

IN MEMORIAM DE SANT ANTONI ABAT DE LA MASIA EL BANCAL. PARRÒQUIA DE MADRONA. PINELL DES ÉGLISES. EL SOLSONÈS. LLEIDA. CATALUNYA.

Mossèn Antoni Bach i Riu ( Berga, 1907 + Solsona, 31 d’octubre de 2014), al que el Solsonès i Catalunya, li deuen un reconeixement pel seu excel•lent treball, explicava que la masia data del segle XVIII, a la capella figura 1792. Els ‘ diners d’Amèrica’ permetien fer i/o refer castells, masies, convents, esglésies, ermites, capelles i oratoris.

De la petita història de la casa en trobareu dades a :
https://hostals.blogspot.com.es/2014/09/hostal-del-bancal-de-larc-pinell-de.html

Quan a la descripció :
https://lh5.googleusercontent.com/--cBO7wVtj3U/Tinhw73c3HI/AAAAAAAAAgs/wMSTOUVZrOA/s1600/Bancal-Fitxa%252520POUM.jpg
http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=17530

Adossat al costat esquerra de la casa hi ha la capella d'una nau amb teulada a doble vessant i el carener perpendicular a la façana. la porta principal és d'arc rebaixat, per sobre hi ha una petita rosassa i, coronant la façana, hi ha un petit campanar d'espadanya d'un ull.

Les imatges les devem al Lluís Codina Vilà, autor del magnífic bloc :
http://esglesiesdelsolsones.blogspot.com.es/search/label/Pinell%20de%20Solson%C3%A8s



http://esglesiesdelsolsones.blogspot.com.es/2013/04/capella-sant-antoni-abat-01.html

Catalunya en matèria de documentar el patrimoni històric i/o artístic té encara molta feina a fer, aquest retard i/o incúria, per dir-ho de forma col•loquial, tenia la seva lògica durant la dictadura franquista, atès l’odi visceral que el sàtrapa sentia vers Catalunya i la seva llengua i cultura, passats més de 40 anys des de la seva ‘mort oficial’, i vivint en una ‘democraciola’ semblava que si més no a Catalunya es faria alguna cosa per recuperar aquesta part de la memòria històrica, val a dir que amb honroses excepcions els ‘ demòcrates catalans de tots els colors’ no consideren el patrimoni històric i/o artístic com un tema ‘important’, i la majoria dels ajuntaments no disposen encara d’un Catàleg de patrimoni, un grup reduït a la província de Barcelona mitjançant la Diputació provincial ha elaborat i publicat Mapes de Patrimoni que pateixen en general de força mancances, la resta gràcies a Patrimoni Gencat disposen d’un petit recull, sovint no actualitzat i com en el cas dels Mapes de Patrimoni amb força mancances.

L’excusa més repetida és la dificultat real que existia ‘ en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República ‘, episodi vergonyant que els ‘guanyadors’ qualifiquen de ‘guerra civil’, i la jerarquia de l’església de l’època batejava com ‘Cruzada’ ; a l’any 2017, quan fa més de 40 anys de la mort del sàtrapa, ‘oficialment’ a Madrid el 20 N de 1975, l’argument és manifestament groller i per dir-ho de forma ‘políticament correcta’ absolutament fals.

El feixisme tenia vers Catalunya un política clara, l’anorreament. El cleptofeixisme ara i avui , continua fidel a aquella ‘politica’; l’adveniment de la ‘democraciola’ i la subsegüent aparició de partits que es reivindiquen com a catalans i democràtics, feia pensar en que s’adoptarien ràpidament mesures per corregir aquelles ‘politiques’.

Constatar que no ha estat així és un exercici de realisme pràctic; discursos insistint en l’amor a Catalunya, molts, masses ; accions concretes poques, i en una majoria de poblacions de Catalunya, dissortadament cap.

La nostra recerca dels edificis escolars, públics, confessionals, privats,.. de Catalunya anteriors a la dictadura franquista queda recollida a : https://issuu.com/1coneixercatalunya , recavem la col•laboració de la ciutadania i reiterem una vegada més que tot el material està a la lliure disposició dels que vulguin refer la història de l’educació a Catalunya, ja des del nivell local, comarcal, provincial i/o nacional.

Encoratgem a TOTHOM perquè aconseguim recuperar el màxim nombre possible d’edificis escolars anteriors a la dictadura franquista. Està clar que des de les administracions ‘democràtiques catalanes’ no hi ha gaire interès en fer-ho, i des de les del REINO DE ESPAÑA, justament al contrari, MOLT INTERÈS en que no es faci.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada