ESGLÉSIA PARROQUIAL DE GINESTARRE ADVOCADA A LA MAREDEDÉU, MAL DITA SANTA MARIA PER - MALA - INFLUÈNCIA DE LA LLENGUA CASTELLANA. ESTERRI DE CARDÓS. PALLARS SOBIRÀ.

L’església parroquial de Ginestarre , advocada a la Marededéu, mal dita Santa Maria per influència de la llengua dels ocupants,    es troba a la part baixa de la població, dominant visualment tota la vall.

Sóc, ho confesso, un marià irredempt, i reivindico  contra el mal costum introduït per les  forces d’ocupació,  que en la llengua catalana,  la forma correcta per designar a la Verge Maria – en qualsevol de les seves advocacions – és Marededéu, i no SANTA MARIA,  amb tot els respecte a les – poques – Santes reconegudes per l’església Catòlica;  el seu rol –per dir-ho de forma políticament correcta -  és “ prescindible” ,  no certament però, el de la Marededéu, sense ella no existiria ni el cristianisme, ni l’església catòlica, ni cap confessió que tingui a Jesucrist com a fonament.

La descripció tècnica ens diu que la construcció és d'una sola nau, lleugerament irregular, amb absis semicircular a llevant, decorat externament amb arcuacions cegues, il•luminat per una petita finestra de doble esqueixada. La coberta actual és de llates de fusta, a la nau, i de volta de quart d'esfera, a l'absis. Als costats s'hi ha adossades dues capelles, a manera de transsepte i la sagristia al costat de migdia. La porta és molt senzilla, d'arc de mig punt, situada al costa meridional de la nau, sota un cobert que fa d'atri. La torre-campanar, amb un petit xapitell, s'aixeca als peus de la nau.

A l'interior es conserven dues piques romàniques, una de baptismal i una de beneitera.

Al Museu Nacional d'Art de Catalunya podem contemplar les pintures murals que ornaven l'absis.

Fotografia de David Monniaux

La talla de la Mare de Déu procedent d'aquesta església es pot veure al Museu Diocesà d'Urgell.

Fotografia de MarisaLR

El frontal d'altar d'estuc que formava part del temple actualment es troba a The Cloisters de Nova York (EUA).

Ens preguntem, Ginestarre tenia escola pública abans de la dictadura franquista ?. En casa afirmatiu sou pregats de fer-nos-en arrbiar una imatge a l’email coneixercatalunya@gmail.com i/o a https://www.facebook.com/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista-400721423462325/?fref=ts

Catalunya us en deurà una.

Antonio Sagardía Ramos (Zaragoza, 5 de enero de 1879-Madrid, 16 de enero de 1962) “ el Carnicer del Pallars” va exercir a partir del 20 d’abril de 1938 , en aquestes dues comarques una brutal acció repressiva, amb múltiples afusellaments i altres represàlies contra la població civil, pel sol fet de ser sospitosa de desafecció al Movimiento Nacional.

Cal no oblidar MAI, com bé cantava  Ramon Pelegero i Sanchis, més conegut pel nom artístic de Raimon, (Xàtiva, 2 de desembre de 1940), qui perd els orígens, per identitat

https://www.youtube.com/watch?v=4skMnle8R1c

Em bloquejaven a la pàgina https://www.facebook.com/groups/1506716616099834

Dissortadament al Pallars i a Catalunya no ens calen enemics – que en tenim, molts i amb mal perdre - , massa sovint “ els amics “ ja els fan la feina, oi?.

El 1714 els catalans perdien la llibertat,  la Marededéu era “ degradada” a la categoria de SANTA, i alhora assumia el patronatge de multitud d’instituts armats, la mare de la víctima esdevenia “mutatis mutandis” la “  celestial protectora” dels botxins del seu fill. Ah!, es prohibia l’ús de la llengua catalana, en l’àmbit religiós, en l’administració pública, en l’educació, en els documents públics, i per descomptat en el sistema judicial.

 Hi ha coses que cansen, entre altres aquesta denominació misògina de la  Marededéu, o la cantarella vomitiva de  la “ Guerra Civil”, està molt ben documentat que  el GLORIOSO ALZAMIENTO, el finançava Juan March Ordinas (Santa Margarita, Baleares, 4 de octubre de 1880 - Madrid, 10 de març de 1962), i el va BENEIR Isidro Gomá y Tomás (La Riba, 19 de agost de 1869-Toledo, 22 de agost de 1940), que moriria en  “ estranyes “ circumstàncies.

Que la Marededéu de Ginestarre  elevi a l’Altíssim la nostra sempiterna pregaria, Senyor, passats llargament més de 300 anys d’esclavatge, allibera el teu poble !!!!

Quan al topònim  Ginestarre és un derivat de ginesta