El municipi de Lladurs sorgeix com a conseqüència d’una crisis econòmica extremadament greu, que aconsella a mitjans del segle XIX reduir el nombre d’entitats locals, així les parròquies de Montpol, Terrassola, La Llena, Timoneda, Isanta, la quadra d’Isanta, els Torrents i Lladurs, formaran un únic municipi. Lladurs en tindrà ‘la capitalitat’ i li donarà nom.
No perseguíem els evidents rastres de misèria política, que al llarg dels segles ha generat la desastrosa gestió econòmica del Regne d’Espanya; volíem veure i retratar l’aqüeducte de Lladurs, anomenen també Pont de l’Afrau – aquesta paraula AFRAU és un sinònim de Congost – [ Vall estreta i pregona entre muntanyes ], com sempre els topònims tenen un sentit clarament descriptiu.
El camí planer que segueix el torrent de l’Alzina està absolutament enfangat, i malgrat portar cadascun de nosaltres un bastó de trekking, ens cal la màxima atenció per estalviar-nos alguna relliscada.
![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgtBU3Gg6RMaJJq37PLjqc5RuRIeLYeZpWZ2t4JEZ5pSaQ4u9n2_l033QABQjYdPbGl0Y5k7rOZ2iG8QxTJes9Q6xeGXgbj8bvGhIoXp70XCdCfwv8_9j9UBhSkb0k6f2aKSPgt-JbY504/s320/A+VISTA.jpg)
![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgXqAzyJiYEg_DcRRN22sjni67h_12Qm_FleYmEt1RxLcBkPSWHE5Df9bgGO-6_LeVmDSkV-7Oel8hvQiRONxw9J-jQ8NhKs0bgUCHAqSWA26JDKq3lgw_Q3Yx9244-sbmdU2G1Q2u8lDs/s320/A+VISTA+DETALL.jpg)
L’estructura magnifica se’ns apareix entre els arbres de ribera, i no sense dificultat en recollim imatges. Va ser bastida durant els anys 1758-1762 pels mestres de cases Pau i Jeroni Peró.
![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjgehxUlyvZr6R_UiMiCpGkQVL6DINyDpov0QVEtaH5ntB8Z6C7n7xuym1GHiHID7HFahmv6XMT2QSKFVE-V-nTqmow2zA9vfrXgF_eGaq6H9FXgFuteUyEd-yPicFEmibTPBrvlFOHDbo/s320/A+SUPERIOR+VISTA.jpg)
![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiC-vCdCZBEoTx3ynOwG0crQ3YLoMmtoHijq5Nd77uhMYFCQstEoWHx7CWqZB856aumh4ChG8iFZvGnzsIRL9v_YCQJ0bodZgwvj1vMNl9o6Mv4nlhf9WMfzX_12RjCMa3hyphenhyphenMVDtNPB730/s320/A+SUPERIOR.jpg)
Pujarem – ara si entre relliscades – fins al nivell més alt, des d’allà contemplem la successió de lloses que cobrien el canal per on discorria l’aigua: això possiblement ha estat en l’origen de la denominació ‘ Pont de l’Afrau’; tant per l’alçada com per l’absència de baranes, ens abstenim de comprovar-ho.
Desfem els nostres passos fins a trobar el vial encimentat, aleshores quan veiem els camals dels pantalons i la sola de les nostre botes, prenem consciència del risc que sortosament hem superat.
L’aqüeducte de Lladurs és sens dubte un dels molts llocs d’interès que amaga – i en aquest cas, el mot està emprat de forma pròpia – aquesta comarca .
Pensem que n’hi ha més de ‘joies’ d’aquest ‘calibre’ al Solsonès, i agrairem molt la seva divulgació.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada