divendres, 16 de setembre de 2016

SANTUARI DE LA MAREDEDÉU DE MONTALBÀ. PREIXANA. L’URGELL. LLEIDA. CATALUNYA

La Roser Sabater Posadas, originaria de Preixana, a la comarca de l’Urgell, província de Lleida, vinculada familiarment als Capdevila Minguella, m’explicava que feien aplecs al Santuari i Parc de la Marededéu de Montalbà.

A la pàgina de l’ajuntament trobava :

El nom de Montalbà podríem definir-lo per la gent de Preixana com a "mont", igual a muntanya, turó o tossal; i "albà" equivalent a llum del matí, alba nova que despunta després de la nit. Així que tenim Montalbà equivalent, en aquest cas i per l'esperit dels fills del poble, a muntanya on es troba o d'on arriba l'alba, la llum del nou dia. En aquest cas, la llum nova que prové de Maria. Les estrofes dels goigs ho indiquen.

La fillada en Vós s'empara
al redós de vostre altar.
Protegiu Preixana, Mare
i Verge de Montalbà.

Que no manqui mai a taula
el pa blanc que Déu ens do.
Ni l'amic, ni la paraula
en el goig i en el dolor.
Són els fills, llesqueu-nos ara
amb amor el diví pa.

Protegiu Preixana, Mare
i Verge de Montalbà.

Segons la tradició llegendària, la imatge de la Mare de Déu de Montalbà fou trobada per un pastor (una altra versió ens diu una pastora), mentre pasturava el seu ramat. Diu que la va trobar dintre d'una petita cova. Aquesta imatge tenia uns 60 centímetres d'alçada, malgrat això no va poder emportar-se la figura d'allà. Com que la gent del poble tampoc va poder fer-ho, van decidir construir una ermita perquè entenien que la Verge volia quedar-se en aquell indret.

A partir d'aquell moment, va començar un culte molt viu i de força transcendència i acudien a adorar la Verge creients de molts llocs. Aviat s'hi va fer un aplec cada any, acudint-hi Preixana, Vilagrassa i el Mas de l'Estadella. Se celebrava aquest aplec el dimarts de Pasqua Florida. La celebració, arribats a l'ermita en processó, consistia en solemne ofici, cant dels goigs i repartiments de brots d'alzinera, i també ball.

Preixana s'hi aplegava en tradició secular amb Tàrrega i Vilagrassa. La festa es féu fins al 1906, tot i el mal estat de l'església.

L'any 1907 Preixana va demanar endur-se la imatge i aixecar una nova ermita al tossal de la vila.

La imatge fou duta a l'església parroquial de Santa Maria, on rebé el culte de tota la població, fins que l'any 1936, amb els estralls cruents que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República, fou cremada.

L'any 1940 es faria una nova ermita, ara més a prop de la població, al tossal de la Vila i una nova imatge seria duta per a la seva veneració després de la crema de l'original. Ens agradarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com de l’arquitecte que feia o refeia el santuari, i de l’artesà creador d’aquesta imatge de la Marededéu de Montalbà.





Al voltant d'aquesta ermita s'ha bastit un nou parc, plantat d'una magnífica pineda i equipat amb taules i bancs de pedra. També hi ha una pista per realitzar-hi activitats culturals i esportives, fogons, fonts i un ampli aparcament. Un lloc ideal per passar un dia d'esbarjo i lleure entre la natura.

L'any 1962 es constituí el Patronat de la Nostra Senyora de Montalbà que s'encarrega de l'embelliment i manteniment de l'ermita i el parc de l'entorn.

També des del 1971, cada dilluns de Pasqua s'hi celebra un aplec sardanista i, els pobles de la vora i d'arreu de contrades catalanes s'hi apleguen per menjar-hi la tradicional Mona de Pasqua.

El sostre demogràfic de Preixana s’assolia al cens de 1920 amb 817 habitants, pensem que en aquella data l’escola pública estava a l’edifici de l’ajuntament, prop de la capella de Sant Llorenç. Actualment és una Plaça. Ens agradarà rebre imatges de l’edifici de l’antic ajuntament a l’email coneixercatalunya@gmail.com


Quan al topònim llegia; En la documentació antiga Prixana (segle XI), derivat de l’antropònim llatí PRISCIUS, potser a partir de la denominació (villa) prisciana vil•la de Prisciusʼ.

L'escut oficial de Preixana té el següent blasonament:

Escut caironat: d'or, un peix de sable nedant sobre un riu en forma de faixa ondada d'atzur. Per timbre una corona mural de poble.

Va ser aprovat el 28 de setembre de 1984 i publicat al DOGC el 14 de novembre del mateix any amb el número 485.


El peix és el senyal parlant tradicional al•lusiu al nom del poble.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada