IN MEMORIAM DE L’ACADÈMIA COMERCIAL I ELS SEUS MESTRES. VILANOVA I LA GELTRÚ. EL GARRAF.

Quan començàvem l’any 2015 la recerca sistemàtica, - fins aleshores retratàvem els edificis escolars edificats per la Mancomunitat de Catalunya, i més tard per la Generalitat sota el breu govern ‘democràtic’ de la II República - l’únic veritable moment de llibertat que s’ha viscut a la península ibèrica – pensàvem que trobaríem el recolzament de les administracions ‘democràtiques’ , almenys de les catalanes; dissortadament en massa ocasions no ha estat així. Esperàvem també trobar molta col•laboració de la ‘ciutadania’, tampoc l’encertàvem aquí, encara que hem tingut la fortuna de trobar persones arreu de Catalunya, que ens han facilitat informació i ajuda. El fet és que hem superat abastament les 1000 entrades a https://issuu.com/1coneixercatalunya

A l’objectiu inicial de recuperar la ‘memòria històrica dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista’, s’hi afegia de forma natural i lògica, reivindicar la memòria de les persones que patien la repressió del regim de terror del sàtrapa, i també d’aquells que malgrat tot, continuaven resistint i mantenien viva l’esperança de salvar – una vegada més – la nostra llengua, la nostra cultura, i el desig de llibertat que portem els catalans inscrit a l’ADN

Reprodueixo de : http://www.raco.cat/index.php/MiscellaniaPenedesenca/article/viewFile/59411/91987

A Vilanova, a més de les escoles públiques que hem citat, continuaren funcionant les mateixes tres escoles o acadèmies privades d'abans de I'inici de la revolta i que també hem esmentat al principi: l’Acadèmia Comercial, D’Acadèmia Vilanova i l’Acadèmia Carbonell.

Amb l’ajuda de moltes persones espero recuperar la memòria dels mestres que patien la represàlia del feixisme, dels que resistien durant els ‘anys foscos’ ja en una escola pública dominada per elements hostils a Catalunya, ja des de les escoles privades, que esdevenien oasis de resistència. S’ha fet injustament des del ‘progressisme’ – sovint una de les disfresses del cleptofeixisme – una llarga i injusta campanya de desprestigi de l’ensenyament que s’impartia en les escoles i/o acadèmies privades. És una obvietat recordar ara que l’escola pública, recuperava una mínima part del seu antic prestigi, molts anys desprès de la mort ‘legal’ del sàtrapa.

Sou pregats també d’ajudar-nos a recuperar la memòria d’aquells/es mestres que sacrificaven la seva vida per ‘salvar-nos els mots’, esperem les vostres imatges i històries a l’email coneixercatalunya@gmail.com