Quan als seus orígens, ens diu que daten de ben antic, quan es reconquereix la vila. Tanmateix no es clara la data de la seva funció, sembla probable que fou a finals del segle XII, un cop garantida la reconquesta.
Aquesta església entre el 1425 i 1575 consta d’un altar major i set de laterals, una rectoria i un cor. Les advocacions i beneficis dels altars laterals varien al llarg del temps i tendiren a reduir-se.
L’estructura de l’església ja no sofrirà més modificacions a banda de la volta de guix i de l’enguixat de les parets. Els altars actuals i les imatges daten de la postguerra. Així trobem avui un gran nombre d’altars secundaris al llarg de tot el temple. Les advocacions es distribueixen en altars de tres nínxols, amb una imatge a cada un.
Flanquejant la imatge titular de Santa Maria Assumpta, a l’altar major, trobem a Sant Josep i Sant Ramon. De cara a l’altar, a l’esquerra hi ha la capella de Sant Sebastià amb Sant Isidre i Sant Antoni i la de la Mare de Déu del Carme. A la banda dreta, al final de la nau hi ha el Sant Crist i la Mare de Déu dels Dolors. I al mur lateral, Sant Josep, el Sagrat Cor i Sant Roc; Santa Teresa, la Puríssima i Santa Llúcia; Sant Bartomeu i la Mare de Déu del Roser.
Actualment presenta una nau central amb capelles laterals. Està coberta per unes voltes de creueria de guix distribuïdes entre els arcs torals d’arc apuntat. Són també apuntats els arcs que separen la nau central de les capelles laterals.
La porta es troba a la façana principal del temple, a la cara nord, damunt de la plaça de l’església i a l’eix principal de la vila. La portada és d’arc de mig punt sense timpà, amb un conjunt de tres columnes monolítiques a cada banda amb les seves corresponents arquivoltes en degradació, amb un guardapols que emmarca la més exterior. La porta s’insereix en un cos rectangular que sobresurt lleugerament de la façana, coronat per un nínxol que traspassa la línea de la teulada del temple.
Les columnes dels brancals estan disposades damunt d’un sòcol continu i consten de base circular, fus llis i capitell cònic investit. Entre les columnes hi trobem motllures abossellades, com també una altra motllura semicilíndrica a les antes i l’arc d’ingrés.
La decoració escultòrica de la porta es concentra al guardapols, les arquivoltes, la línia d’imposta i els frisos continus dels capitells i intercolumnis i consta de decoració geomètrica, vegetal i figurativa.
El campanar exempt , és una estructura força destacada del conjunt de l’església, i no només pel fet d’estar lleugerament inclinat vers als sud, cap al damunt del temple. El campanar es troba al mur nord del temple, és de planta quadrada i té quatre pisos d’alçada. Al tercer hi ha les campanes, amb dos finestrals a cada banda. Els pisos estan marcats exteriorment per unes cornises que, juntament amb els guardapols de les finestres i les gàrgoles del ràfec, són l’única decoració del campanar. Podem establir dues etapes constructives: la primera dataria del segle XIII, paral•lelament a l’aixecament del temple i de la portalada. I la segona correspondria a una reforma del segle XIV.
L’edifici religiós estava tancat amb pany y forrellat, a dia d’avui és més difícil trobar una església oberta, que un polític honest.
M’explicaven un grup de persones d’edat – que confien en veure una Catalunya sobirana – on estava l’escola abans de la dictadura franquista, i com els dol que els ‘ajuntament democràtics’ s’hagin despreocupat de reivindicar la memòria històrica.
Arribàvem just al inici de la reunió de guimerà.info ; li comentaria desprès al Tomàs, que a més del Cel, els justos van a Vilagrassa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada