dimecres, 14 de setembre del 2016

ESGLÉSIA DE SANT NICOLAU DE MIRA. BELLPUIG. L’URGELL JUSSÀ . LLEIDA. CATALUNYA

El Tomàs Irigaray López i l’Antonio Mora Vergés, aprofitàvem la convocatòria de la reunió anual de l’associació guimera.info per arribar-nos fins a Bellpuig, volíem retratar l'església parroquial , advocada a Sant Nicolau de Mira ; l’ accés a l'església que va ser pràcticament derruïda en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República es fa a través d'una escalinata barroca del 1792. Els 'diners d'Amèrica' permetien fer aquesta mena d'obres.


Ens agradarà tenir noticia de l’arquitecte autor de la reconstrucció a l’email coneixercatalunya@gmail.com

De l’edifici del temple ens diu patrimoni Gencat que és un edifici de nau única amb capelles laterals a banda i banda. La coberta es disposada amb volts de creueria composta . Altar pla amb presbiteri lleugerament més elevat i al seu lateral esquerra s'hi localitza la sagristia fruit d'una ampliació del segle XVIII. També d'aquesta cronologia és la veïna capella dels Dolors, dedicada a la patrona del poble, decorada amb frescos de Jaume Minguell i Miret (Tàrrega, 1922 - 1991). . Al seu interior hi la taula de Sant Jeroni, dels segles XV-XVI i realitzada amb pintura al tremp. També hi ha la Taula de Sant Agustí, gòtico-renaixentista. Els arcs torals i formers són de mig punt i els contraforts resten dissimulats per les capelles laterals esdevenint divisions internes en comptes d'ésser estructures exterioritzades. L'altra capella, de volta clàssica, està dedicada al Sant Crist de Bormio.

Al interior de l'església es pot contemplar el sepulcre funerari de Ramon Folch III de Cardona-Anglesola, una peça feta en marbre a Itàlia d'estil renaixentista.


Fotografia de Josep Giribet

Pica baptismal de pedra que consta de la pica, el peu, un peduncle i el sòcol.

La pica és gallonada i està rematada per un fris decorat amb relleus de caps de querubins. La pica s'assenta sobre una columna de perfil balustrat que està sobre un voluminós sòcol. Aquestes dues parts no són de la mateixa època sinó que es van unir posteriorment.

A la rectoria, en un armari, es conserva la Taula de la Verge de la Palma, del segle XVI, realitzada en pintura al tremps sobre taula.


La portalada d'ingrés a l'església té tots els seus elements disposats seguint els esquemes clàssics dels arcs de triomf on hi destaquen dues grans columnes que sostenen un entaulament al mig del qual s'hi situa un frontó amb una fornícula en el seu interior. A l'interior d'aquesta fornícula s'hi pot observar la presencia d'una figura de pedra de la Mare de Déu amb el nen Jesús. Més amunt hi ha un petit rosetó. A la part posterior de l'església s'alça un alt campanar de sis cares amb una finestra d'arc apuntat a cada cara per les campanes.


Retratava el que sembla un rellotge de sol, que em feia recordar els de Sant Esteve de Pelagalls, a la comarca de la Segarra.


La primitiva església de la població de Bellpuig estava situada al clos de la vila pels volts del segle XIII. Aquesta primera església es corresponia amb l'estil romànic i probablement estaria situada on avui en dia hi trobem l'inici de l'escalinata d'accés a l'església parroquial actual. Les obres de reforma de l'església se situen entre els anys 1571 i 1591.Ens agradarà rebre'n almenys un dibuix a l'email coneixercatalunya@gmail.com ,castellardiari@gmail.com 


 

La Pilar Pijuan Bonjoch, em feia arribar una imatge de Sant Antoni de Pàdua, que s'anomena a Bellpuig, Sant Antoni de la Sitja. 


Us deixo uns enllaços que us permetran ampliar dades :

http://www.raco.cat/index.php/Urtx/article/viewFile/169197/267072


http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2016/09/mausoleu-de-ramon-folc-iii-de-cardona.html

Trobàvem tancada l’església parroquial de Bellpuig advocada a Sant Nicolau de Mira . A dia d’avui és més difícil trobar una església oberta fora dels horaris de culte, que un polític honest.

Sou pregats de fer les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

El terratrèmol que sacsejava l'estiu de l'any 2023 l’Atles,   és dissortadament una inesperada “ col·laboració “  per al genocida Muammad as-Sādis ibn al-asa  (Rabat, Marroc, 21 d'agost de 1963) de desfer-se de tants amazics com sigui possible, i  que no ho amagava amb  l’actuació clarament negligent  retardant l’ajuda internacional.

Malgrat que clarament Muammad as-Sādis ibn al-asan, no te la “ baraca “ ,  que  se li atribuïa al seu pare Hassan II ,  desprès del terratrèmol que va tenir lloc a l'Atles,   fa bona l’afirmació de l’Ermessenda de Valrà, “ les VI parts mai foren bones “

https://www.vanitatis.elconfidencial.com/casas-reales/2022-08-24/mohamed-vi-dando-tumbos-calles-paris_3480149/

Que Sant Nicolau de Mira    i  SantAntoni de la Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels  amazics ,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits,   saharauis  ... ,   i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada