IN MEMORIAM DEL CASTELL DE BELLPUIG. L’URGELL. LLEIDA. CATALUNYA

Retratàvem el Tomàs Irigaray Lopez i l’Antonio Mora Vergés, la fortalesa de Bellpuig a la comarca de l’Urgell; patrimoni Gencat ens la descriu així ; de robustos murs de carreus de pedra tallada perfectament alineats amb tota l'estructura dels primers metres de la part baixa construïts en una lleugera inclinació que fa més dificultosos els possibles atacs. Les finestres del castell són senzilles, sense llindes recalcables, i es troben desalineades la qual cosa respon a les diverses etapes constructives que patí el castell. La portalada principal d'accés mostra una senzillesa de formes, essent realitzada per un entaulament simple. Actualment només s conserva la part baixa de la façana, en part reaprofitada per un nou edifici, a més de les cavallerisses i els cellers sota la banda meridional de l'actual plaça.

Antigament en l'interior de l'edifici s'hi havia documentat l'existència d'uns porxos d'estil renaixentista. Aquestes obres s'adequaven a un moment de transició on les fortaleses militars es reconvertien en refinats palaus renaixentistes.

En un inventari aixecat al 1790 constava amb les següents estances: "la sala, l'alcova, la capella, el celler, el "purgatori" del celleret i la cambra on dormia el senyor".

La primera referència documental del castell de Bellpuig data de l’any 1079 on els comtes de Barcelona novament feien donació del castell a Berenguer Gombau i Sança. El fill d'aquest matrimoni fou Arnau Berenguer d'Anglesola el qual fundaria els beneficis de santa Maria i santa Margarida per a la capella del castell.

L'any 1386, Ramon d'Anglesola morí sense deixar descendència directa i la baronia va recaure als Cardona, pel casament de Beatriu d'Anglesola, germana de Ramon, amb el vescomte de Cardona Hug I de Cardona.

El castell de Bellpuig és esmentat entre les cròniques dels viatges del monarca Felip "el Hermoso" datades del 1502, moment en el qual el monarca fou hostatjat en aquest edifici, per l'almirall i duc Ramon de Cardona, senyor del castell.

Al segle XVI, el castell va ser reedificat de dalt a baix. Durant la guerra del Francès una bona part de la fortalesa va ser volada.

A la segona meitat del segle XIX, el duc de Sessa, senyor del castell, autoritzà la venda dels carreus i del fustam del castell. Bellpuig perdia per l’estultícia i rapacitat de Vicente Pío Osorio de Moscoso y Ponce de León, GEPC (Madrid; 22 de julio de 1801 - Madrid; 22 de febrero de 1864), un dels seus millors elements patrimonials.

Emulava així tristament a Luis Tomás Fernández de Córdoba i Ponce de León (Gaucín, Màlaga, 1813 - París 1873 ), Duc de Medinaceli que l’any 1851, va vendre el Castell d’Arbeca que fou gairebé del tot enderrocat per a utilitzar-ne els carreus.

Està clar que la intel•ligència no es pot cedir per via testamentaria, oi?.

Hi ha una expressió de menyspreu, ‘sembla que vens d’Arbeca ‘, que hom pensa que es generava en aquella maldestra venda, Bellpuig – de moment – no pateixi aquesta qualificació ignominiosa, que correspondria en tot cas als esmentats ‘nobles curts de gambals’ que en tenien aleshores la propietat.

Sobre les restes del castell es va construir, als anys 50 del segle XX, les escoles públiques.

No trobava imatges antigues dels Castell de Bellpuig :
http://www.fotosdecatalunya.cat/category/lleida/bellpuig
http://mdc.cbuc.cat/cdm/search/collection/bcsalvany/searchterm/Bellpuig/field/all/mode/all/conn/and/order/title/ad/asc

Si en teniu alguna sou pregats de fer-nos-la arribar a l’email coneixercatalunya@gmail.com