dimecres, 29 d’abril de 2015

ESGLÉSIA DE SANT SEBASTIÀ DELS GORGS. AVINYONET DEL PENEDÈS.

Retratava al Josep Olivé Escarré en la petita elevació natural en la que s’aixeca el conjunt monumental de Sant Sebastià dels Gorgs, que presideix la plana d'Avinyonet.

Son les poques dependències i l'església de l’ antic monestir, avui església parroquial, que va centrar el nucli urbà crescut al seu redós i que porta el mateix nom. Hi destaquen les següents estructures de caire monàstic: l'església, situada al nord, i el fossar ; el claustre, que centrava les dependències monacals, adossat a la banda sud de l'església i en part envaït per una casa que potser substitueix antigues dependències, i el campanar, amb enteixinat de guix a sota l' últim trespol de la torre, sense campanes, però que representa una construcció singular de grans dimensions adossada al costat sud-est de l'església.




La descripció ens diu que l’església és d'una sola nau capçada al llevant per un absis quadrat, cobert amb volta de creueria, amb contraforts als angles. Fou construïda després del 1380. No es pot precisar si s'aprofità o no el mur preexistent, ja que es cobert per uns arrebossats; en aquest mur hi ha una capella de planta rectangular coberta amb volta de canó de perfil apuntat, construïda entre el contrafort de l'arc d'obertura de l'absis i el contrafort de l'arc diafragmàtic apuntat del mig de la nau. La nau és coberta amb una volta de rajol, de perfil rebaixat, que amaga l'embigat, suportat pels arcs diafragmàtics. La façana de ponent es troba en el lloc on sembla devia haver-hi un segon arc diafragmàtic. En aquesta paret s'obre la portada, amb llinda i timpà esculpit, emfatitzat per un arquivolta que arrenca de sengles impostes, les quals probablement substitueixen dues columnes que devien existir abans que es desmuntés la portada del seu lloc original, vers l'any 1606 segons la inscripció que figura sota l'escut de Montserrat (monestir del qual passa a dependre aquest cenobi des del 1409), en la mateixa portada. El mur sud és la part de l'església on es conserven més elements de l'edifici original, abans de la seva transformació a la fi del segle XIV. Dels elements decoratius s'ha de destacar: 1- La porta: 1.1. el timpà, resseguit externament per una sanefa vegetal, en la qual s'entrecreuen dues tiges amb trifolis, de la mateixa manera que a les impostes. Al centre es situa una Maiestas Domini flanquejada per dos àngels que sostenen la mandorla mística. 1.2. les mènsules, en les que es representa un atlant (dreta) i una àguila que ataca un lleó (esquerra) 2. El claustre: Arcades de mig punt a les galeries oriental de les quals arrenquen capitells molt senzills, amb decoració geomètrica, uns i figurativa els altres. Destaca un capitell 3. L'enteixinat del sostre del segon pis del campanar, fet en guix. En aquest mateix pis hi ha tota una sèrie de grafitti populars que copsen d'interès documental.


4. La clau de la volta de creueria, decorada amb la imatge d'un Sant Martí voltat de sagetes, o sia, reconvertit en Sant Sebastià Destaca també el sarcòfag amb coberta rescrit en el moment del seu descobriment pel prior que va obrir-lo. La inscripció diu: "FRA GUSTIN BRAGAO AYUSO DE CANILLAS PRIOR DESTE PRIOSATO. ABRI AÑO 1785. I EN ELLOS NO HALLE SINO VARIAS CALABERAS I HUESOS". Aquest sarcòfag es troba adossat a un dels murs de la sagristia, a la planta baixa del campanar.


Un altre sarcòfag descobert el 1916 es va traslladar al Museu Diocesà de Barcelona on es conserva avui. Es tracta del sepulcre d'Arnau de Vilanova.


Ho havíem visitat per l’amabilitat de la família Amat.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada