dimarts, 8 de maig de 2012

SANT SALVADOR DE CAPOLAT.

La Rosa Planell Grau i el Miquel Pujol Mur, s’arribaven en aquesta ocasió fins a Capolat, cercaven l'antiga església de Sant Salvador de Capolat (situada al cim del serrat de Sant Salvador a 1 155 m); pel que fa a ruta cal agafar la carretera de Berga a Sant Llorenç de Morunys, al quilòmetre 11 cal enfilar el camí cap a Capolat, que es bifurca després de 2 quilometres , i continuar pel camí de l'esquerra, que porta al Mas Torneula, des d'on s'albiren les restes de l'església, situada dalt d'un cim.


Pertany a la demarcació de Capolat, però es localitza en un espai termenal amb els municipis d'Avià i l'Espunyola, que donà nom a la masia de Sant Salvador, dins la partida de les Tombes.

Hom ha identificat aquesta església amb la de l'antic monestir benedictí de Sant Salvador de Mata, d'història poc coneguda; l'església de Sant Salvador de Mata fou consagrada l’any 900 pel bisbe de la seu d'Urgell, Nantigís. L'acta de consagració explica que l'església es consagrà a petició del l'abat Sunila i dels habitants del lloc que l'havien restaurada al lloc anomenat Matta monasterii. El 905 el cenobi encara subsistia, car Adalaiz, comtessa filla dels comtes Suniari i Richildis, donà per remei de l'ànima dels seus pares al monestir de Sant Joan de les abadesses tot el terme del castell de l'espunyola, esmentant els seus límits es diu que et de parte orientis affrontat in fines de Mata monasterio. A partir d'aquesta data el monestir de Sant Salvador de Mata quedà perdut en la documentació.

En aquest enllaç trobareu una explicació d’aquest ‘silenci’.
http://www.monestirs.cat/monst/bergue/bg05mata.htm

Quan a la descripció ‘tècnica’ de l’edifici llegim :

Restes d'una església preromànica de planta rectangular, amb els murs de tramuntana i els de ponent encara visibles, fets amb carreus de pedra picada ben escairats i col•locats en llargues filades. Aquest parament contrasta amb la resta, possiblement perquè en algun moment es remodelà la construcció. Per les restes conservades podem pensar que l'església no tenia arc triomfal, i el santuari no estava diferenciat de la resta, almenys en planta. L'església estava coberta amb bigues. Malgrat les modificacions i l'estat de ruïna total, l'església conserva part del paviment d'opus spicatum.

Fotografia : Rosa Planell Grau
Text : Miquel Pujol Mur

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada