diumenge, 27 de maig de 2012

EL CASTELL DELS BARUTELL A OIX. LA GARROTXA

La Carmen Toledo Cañadas i el Tomàs Irigaray Lopez, continuen fent via per la comarca de la Garrotxa, recollien en aquesta ocasió imatges i dades de Casal-castell d’Oix, que està ja documentat l’any 1270.



De la descripció tècnica, llegim : Casa forta de planta rectangular i pati interior bastida amb carreus ben escairats amb diferents pisos d'espitlleres a les quatre façanes i una torre de l'homenatge de planta quadrada, construïda-restaurada per l'actual propietari (la torre no havia arribat als nostres dies i s'ignora si realment havia existit mai). Està situada a l'angle de tramuntana i llevant. La façana més remarcable està orientada a ponent, on hi ha la porta principal d'arc de mig punt feta amb senzilles dovelles i un matacà de nova construcció amb una creu grega on es poden llegir els noms del matrimoni propietari i la data de construcció. S'han obert nombroses finestres, algunes formades amb doble arc de mig punt, amb columna i capitell central, la major part de nova factura.

S’explica que l'any 1462 el castell de Bestracà va ser atacat pels remences – curiosament la crònica està en llengua castellana - : "no habiendo querido Berenguer de Barutell soltar a un remensa que tenia preso por no haber querido pagar las tasas, los remensas lo sitian en su castillo de Bestracà, lo toman a fuerza de armas u ponen en la prisión del castillo en lugar del remensa a Berenguer de Barutell con una cadena al cuello y, penetrando en el dormitorio de su senyora, la amenazan y la hacen salir del castillo junto con sus hijos, saqueándolo y llevándose ropa y otros objetos". Es creu que després, la família Barutell decidí traslladar a Oix la seva residència, tant per qüestions de seguretat , com perquè les condicions de vida no eren tan feixugues.

En el segle XVII, el marquès d'Almazan va intentar enderrocar-lo amb l'excusa de que en ell s'hi refugiaven bandolers. Per sort l'ordre del marquès va ser derogada.

La fortificació va ser el casal dels Baturell fins que en la segona meitat del segle XVIII Bonaventura Puigbaturell-Bestrecà i d'Asper es va casar amb Teresa de Càncer, que prèviament havia estat casada amb Ramon de Sants, senyor de la casa de Montrodon. Des d'aquell moment, la possessió del castell va passar a mans de la família Sants.

El títol de Bestrecà es va anar perdent, especialment després que a principis del segle XIX el senyor d'Oix, de Talaixà i de la casa de Montrodon va morir sense descendència. Des d'aquell moment el títol passà per les mans dels Marquesos de Monistrol i la família dels Escribà de Romaní, fins que finalment es va perdre.

L'escut d'armes de la noble família de Barutell/, Bestrecà es conserva a l'interior del temple. L'escut fou descobert per Miquel Oliva i Prat, en ocasió dels treballs portats a terme a l'església de Sant Andreu de Bestrecà l'any 1957.


BARUTELL


BESTRECÀ

L'escut presenta una barra en diagonal, damunt la qual hi ha un gos amb la cua dreta i collar al coll. Tot està envoltat per elements vegetals estilitzats i un casc.

L’any 1977 la propietat pertany al senyor Joan Hortalà.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada