divendres, 11 de maig de 2012

SANT JAUME DE CODONYET. MONTMAJOR. BERGUEDÀ JUSSÀ.

La Rosa Planell Grau i el Miquel Pujol Mur , tornaven de Sant Miquel de Sorba, on havien visitat l’esglesiola i el jaciment ibèric, per completar la jornada decidien arribar-se fins al llogaret de Codonyet i l’església dedicada actualment a Sant Jaume.

Emmarcat com en un quadre de luxuriós verd dels camps sembrats , destaca el petit nucli constituït per unes quantes cases, l’església ,i davant seu el petit cementiri.

L’església surt documentada en el segle X juntament amb la de Santa Maria de Sorba de la qual ha estat sempre sufragània. Va ser cedida pel comte Borrell al monestir de Ripoll. D’aquest primera església segurament romànica no podem apreciar cap vestigi. Originàriament era dedicada a Sant Cugat però al segle XVII fou reformada a partir d’elements barrocs i passà a anomenar-se de Sant Jaume.


Edifici d’una sola nau, amb coberta a doble vessant orientada a llevant. Al costat sembla haver dues capelles o la sagristia. Té un campanar de planta quadrada adossat a la senzilla façana de ponent. El campanar té quatre finestres esveltes d’arcs de mig punt adovellats i és teulat a quatre vessants. La façana mol simple fou modificada l’a. 1834 amb l’annexió d’una porta amb llinda de pedra d’una sola peça, la data de realització i una simple creu. Un òcul ajuda a la il•luminació del temple. Curiosa la cavitat al costat de la torre del campanar.

El bisbe de Solsona, Rafael Lasala, va qüestionar la jurisdicció del monestir de Ripoll sobre les esglésies de les terres berguedanes fins que el 22 d’agost de 1753 s’arriba a un acord on l’abat de Ripoll cedia la jurisdicció i drets especials al bisbat de Solsona, entre altres s’anomena Sant Jaume de Codonyet i Santa Maria de Sorba, però malgrat tot, continuaria cobrant censos i delmes.

Pel que fa al topònim acabat amb ET, com explicàvem en l’article dedicat a Espinalbet , tindria el mateix significat que Codonyell indicant però en aquest cas el sufix, una major importància i/o dimensió. Actualment el codonyer, que fa un fruits de forma de pera o de poma, de sabor molt aspre, astringent, i que es cou per fer-ne confitures casolanes, es conrea escadusserament.

De la seva importància en èpoques passades us en pot donar llum aquesta anotació de l’enciclopèdia :

El Codony

Antic terme del Camp de Tarragona, a la vall del Francolí, aigua amunt de Constantí; comprenia, entre altres, els llocs del Morell, la Masó, el Milà, Vilallonga del Camp i el sector oriental fins a Vallmoll.

El sector meridional fou donat el 1160 a Santes Creus; al voltant de l'església de Sant Joan del Consell, existent ja el 1169, es formà el nucli del Codony, que persistí fins al s XIX (al s XV és esmentat el castell del Codony a càrrec de castlans), dins l'actual terme de la Pobla de Mafumet, prop del Francolí. Aigua amunt, prop de la confluència amb el Glorieta (terme del Morell), hi ha el llogaret de la Granja dels Frares o del Codony.

Fotografia: Rosa Planell Grau

Text : Miquel Pujol Mur

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada