dimecres, 2 de maig de 2012

PERATALLADA. LA JOIA DE L’EMPORDÀ JUSSÀ.

L’Enric Sànchez-Cid ens envia una crònica de la seva visita a Peratallada, un dels conjunts més importants de l'Empordà pel que fa a arquitectura medieval.

Assentada sobre la roca viva que s'aprofità a l'edat mitjana com a basament d'una gran muralla de fortificació al centre de la qual hi ha el castell, els profunds valls de la fortificació que envolta el poble, de pedra tallada, excavats a la roca natural sorrenca, expliciten el sentit del topònim.


El castell de Peratallada s'aixeca sobre un basament de roca enlairat uns 4 o 5 metres sobre el terreny que l'envolta, al bell mig del poble fortificat. El castell és format per una gran torre mestra i un mur tot al voltant. Al costat d'aquest nucli fortificat hi ha el palau. La torre mestra de planta rectangular s'aixeca sobre el basament de pedra natural i és coronada per merlets quadrats. Una porta adovellada dóna accés a l'interior, que avui és buit. Hi havia hagut un pis intermedi de fustam. L'aparell és de carreus escairats de gres, en filades d'alçades diferents.

El sòl de roca entre la torre i el mur que l'envolta és molt irregular i s'hi veuen nombrosos solcs artificials, potser vestigis d'un ocupament anterior del tossal. La muralla que envolta la torre mestra s'adapta a la forma irregular del tossal i els seus murs continuen la verticalitat d'aquest. En la socolada de roca hi ha encaixos artificials, que també apareixen al basament de les muralles que encerclen la vila, però aquí són més nombrosos.


Al sud del nucli fortificat, als peus del seu basament rocós, hi ha els edificis, de diferents èpoques, que formen el palau de Peratallada. Entre la fortificació i el palau hi ha uns fonaments de planta quadrangular, al costat dels quals s'ha deixat al descobert un sòl de roca en el qual hi ha solcs i concavitats excavades, que, segons Miquel Oliva, podrien pertànyer a una època anterior, romana i pre-romana. No és impossible, tanmateix, que alguns d'aquests elements pretenguessin a una ocupació alt-medieval. Del palau, el cos més proper al castell és de planta rectangular, de dues plantes. A la façana hi ha tres grans arcades de mig punt. Aquest cos s'aixeca sobre els fonaments d'una torre circular el mur de la qual és construït amb grosses pedres sense tallar, travades amb ferma argamassa. Al pis superior hi ha una sala rectangular, la cambra nova pintada, que apareix citada en un inventari del 1395. El sostre de fusta, d'estructura plana, era policromat amb verd, vermell, blau, negre i groc, i hi figura l'escut dels Cruïlles. Aquest magnífic teginat es conserva avui al Museu d'Art de Catalunya.

Roman encara in situ l'arc de diafragma amb les seves pintures, i alguns relleus en guix d'influència mudèjar del segle XIV. En les pintures de l'arc predomina el blau tintat de plom, amb tons vermellosos i terrosos; hi ha una greca d’entre llaç. L'intradós és decorat amb florons circulars amb traçats geomètrics en llur interior, molt malmès. Un altre cos d'edifici s'adossa a aquest darrer per la banda de migdia. És una construcció romànica, amb una gran sala que s'identifica amb l'aula major. Conserva finestres de mig punt. La coberta a doble vessant és sostinguda per quatre arcs de diafragma apuntats. Adossada a la paret de llevant de l'aula hi ha una escala que comunica amb les estances del cos situat més a llevant del palau. La planta d'aquesta part del palau, formada per dos cossos, té forma de T i clou, amb la sala major, un pati central triangular. La façana principal que dóna a la plaça del Castell ha estat restaurada i s'han recuperat part de les antigues estructures romàniques i gòtiques, mentre que la porta és del 1745. D'una de les finestres romàniques es trobà el capitell, amb una testa a cada cara i decoració vegetal, que pels seus trets estilístics es pot considerar obra d'Arnau Gatell o de la seva escola, autor de l'escultura dels claustres de Sant Cugat del Vallès, de Sant Pere de Galligants i de la seu de Girona, com ha destacat Miquel Oliva. Aquests dos cossos de l'edifici del palau foren molt modificats al segle XVIII, però conserven notables finestrals gòtics geminats, en part restaurats. D'una de les seves dependències es digué que era la capella del castell, cosa no demostrada. En les obres de restauració aparegué un teginat gòtic, en blau i blanc.

Deixant a part els encaixos, les cavitats i els aljubs buidats a la roca, que evidentment pertanyen a una ocupació anterior del lloc, com també els fonaments de la torre de planta circular i un basament de mur en aparell d'espiga (opus spicatum) les altres construccions del castell i del palau de Peratallada es poden datar entre els segles XI i XIV.

Durant el segle XV es reformaren moltes finestres i estances i, altra volta, al segle XVIII. El castell obrí les seves portes al públic per primera vegada el juliol de 1985, i serví com a marc del primer Festival de Música de Peratallada.

Les muralles que envolten la vila de Peratallada no formen un sol recinte, sinó que era dividit en tres parts o bé un sol recinte amb dues grans avançades o barbacanes; únicament els murs que envolten el barri del castell formen un recinte clos, les altres muralles protegien al nord i a llevant el cos principal.


Del recinte principal resten alguns llenços, els valls i tres torres de planta quadrada, una de les quals anomenada torre de les Hores perquè és on hi ha el rellotge públic.

La muralla del recinte principal i les contramuralles que la protegeixen, a tramuntana i a llevant, presenten unes estructures que es pot datar als segles XII i XIII, però la part superior dels murs fou reconstruïda als segles XVI i XVII.

La vila de Peratallada amb prou feines s'ha expandit extramurs. Fins i tot dins el recinte emmurallat hi ha espais sense edificar. Als carrers principals, d'en Bas, de la Roca, de l'Hospital i Major, que segueix el traçat oriental de la muralla, hi ha cases amb finestres coronelles i trilobulades gòtiques.

A la Plaça Major, en part antigament porticada, que va ser reformada als segles XVIII i XIX; la intervenció popular i la superposició d'estructures dóna un conjunt arquitectònic molt suggestiu, així com els set ponts que uneixen diferents alçades i, en alguns punts, segueixen l’antic camí de ronda.




L'església parroquial de Sant Esteve de Peratallada és fora de la muralla, uns 200 m al N d'un dels portals del recinte. Documentada a la primeria del segle XIII, és un edifici romànic que conserva dues naus capçades per dos absis semicirculars. La nau de migdia és coberta amb volta apuntada sostinguda per tres arcs torals, la septentrional es cobreix amb volta de canó; es comuniquen per dos arcs formers sostinguts per gruixudes pilastres rectangulars. A ambdós costats té capelles laterals afegides durant els segles XVI, XVII i XVIII. A l'església s'havia venerat una majestat, sens dubte romànica.

La vila de Peratallada , a 43 metres d'altitud sobre el nival de mar, a ponent de la riera Grossa, que desguassava a l'estany d'Ullastret i ara ho fa al Daró,ha esdevingut un poble turístic. Com a fet positiu això ha comporta’t que moltes cases del nucli històric —declarat conjunt històrico-artístic— han estat convertides en segona residència per gent de ciutat i restaurades generalment amb força encert. També i com inevitable conseqüència, han sorgit establiments de caire comercial ; restaurants populars, i llocs de venda d'antiguitats o d'objectes decoratius.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada