dimecres, 16 de maig de 2012

MONESTIR DE POBLET. LA CONCA DE BARBERÀ

Anàvem la Maria Jesús, la Marina, el Ramon i l’Antonio, havíem visitat la Cova de Walt Disney, la Fassina Balanyà, i la Font de Baix, de l’Espluga de Francolí, i decidíem fer el camí de tornada al Balneari de Rocallaura, passant per Poblet, Vimbodí, Tarrés, Fulleda, l’Espluga Calba, els Omells de Na Gaia, ...

Veiem de lluny el Monestir de Poblet, del que trobem :


Les primeres referències històriques daten de mitjan segle XII, quan el comte Ramon Berenguer IV va fer donació de les terres a l'abat Sanç del monestir de Fontfreda per a l'establiment d'una comunitat cistercenca. Al llarg de la segona meitat del segle XII es van anar fent les primeres edificacions del conjunt: l'església, el refetor, la infermeria i part del claustre. El 1185 ja hi havia un hospital per a pobres i tenia també una biblioteca important.
El 1207, s'hi va bastir un nou hospital. La construcció de la sala capitular, la sagristia, les sales de monjos, el refetor de conversos, el dormitori i el celler van ser fets durant el segle XIII.

En temps de l'abat Copons (1316-1348) va bastir-se l'atri d'accés, es va remodelar la nau nord de l'església i s'inicià la construcció del cimbori.

El 1340 Pere III el Cerimoniós encarregà al mestre Aloi i a Pere Guines la realització d'uns sepulcres reials a Poblet, en els quals treballaren en societat, a partir del 1347, els mestres Aloi de Montbrai i Jaume Cascalls. Les obres dels sepulcres avançaren molt lentament, i s'allargaren fins al 1377, en què el rei decidí de convertir Poblet en panteó reial de la corona catalano-aragonesa. El rei Pere decidí també d'aixecar la muralla que protegeix el monestir, iniciada el 1369 davant el perill d'un atac de les tropes de Pere el Cruel de Castella.

Vers la fi del segle XIV s'hi van iniciar les obres d'un palau per al rei Martí, que restà inacabat.

Del segle XV daten la remodelació del claustre de Sant Esteve i la construcció del claustre de novicis, així com la capella de Sant Jordi. A aquest mateix segle correspon també la realització de la Porta Daurada.

Ja entrat el segle XVI, entre 1527 i 1529, l'escultor Damià Forment va realitzar el retaule major.

Posteriorment, el segle XVII es construí la façana barroca, i el XVIII la sagristia nova. El monestir va tenir vida fins a l'exclaustració del 1835, data a partir de la qual s'anà deteriorant i sofrint greus desperfectes.

L'any 1849, la Comissió de Monuments Històrics i Artístics intentà deturar el procés de destrucció.

L’any 1921 el conjunt va ser declarat monument històric nacional. A partir del 1930 s'inicià la reconstrucció del monestir, impulsada en bona part pel mecenes Eduard Toda i Güell, propietari aleshores del Castell d’Escornalbou, i reconegut com a benefactor pel poble de l’Argentera.

Aquell mateix any 1930 va fundar-se el Patronat de Poblet.

L'any 1935 es va muntar la creu de l'abat Guimerà, que Toda havia trobat en un antiquari de Paris, rere la capella de Santa Caterina.

Durant la guerra es va amagar aquesta creu i un cop finida es va col•locar al seu lloc actual.

Des del 1940 la vida conventual va retornar al monestir, i en els darrers anys s'han fet obres que tracten de retornar al conjunt la seva antiga esplendor.

Per tal de preservar l'entorn de Poblet, la Generalitat de Catalunya va aprovar el 1984 una llei de protecció de l'entorn, que abasta una extensió de 21 hectàrees de bosc, i que n o ha estat ben acollida per tothom.

La inauguració oficial de l’hostatgeria ‘externa’ [ oberta per persones d’ambdós sexes ] es va fer el dia 19 de juny de 2010, i va obrir les seves portes al públic el 25 de juliol de 2010.

Acollint només homes que desitgen passar uns dies compartint la vida i l’experiència dels monjos, continua i continuarà funcionant la petita hostatgeria situada dins la clausura:
Telèfon: 977 870 089, ext. 266
E-mail: hostatgeriadepoblet@gmail.com

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada