dilluns, 21 de maig de 2012

MASIA DE BADIA. SANT FELIU DE SASSERRA. BAGÉS.

La Rosa Planell Grau i el Miquel Pujol Mur visitaven les restes de la Masia de Badia a Sant Feliu Sasserra.

El viatge fins aquesta casa té per al Miquel un regust de ‘ camí iniciàtic’ , forma part de la seva història familiar, i certament a tothom li agrada conèixer, d’on venim i quins van ser els nostres ancestres.

Aquesta història familiar difuminada en el temps és remunta a mitjans del segle XIX quan Fortià Pujol va néixer a Torelló. Així saltant de graó en graó, poc en sabem de la seva joventut, fins que va casar-se amb Teresa Rosell i va viure a Folgueroles. Segurament treballava de pagès, tenint cura de ramats i/o de masover. Almenys una part dels primers fills són nascuts en aquesta població osonenca. Amb la seva dona la Teresa Rosell va engendrar onze criatures.

Saltant un altre graó sabem que va anar de masover a la masia de Badia.

Havia enviudat de la primera muller i s’havia casat en Caterina Roca, semblà ser també de terres d’Osona, amb la que va tenir tretze fills més.

Recordo les paraules de l’avi d’un amic que va néixer en un mas proper i deia: A Badia sempre hi ha una estesa de bressols.

En casa amb moltes boques hi ha molt treball per aconseguir que menjar, cosa que tothom, amb la gernació de família feia des de molt petits, aleshores i ara a pagès s’havia de col•laborar .

Alguns dels fills van abandonar el redós familiar i van construir els seus nius en diferents poblacions de les contrades: Barcelona, Manresa, Pont de Vilomara, Puig reig, Navàs, Vilada, Sallent, Berga i altres poblacions. A Sant Feliu i entre parents és parlava com de una carta de naturalesa: és dels Pujol de Badia.

Acompanyo aquesta història amb una fotografia de Joan Veiret Amat que va ser metge del poble i que ens mostra la masia en el primer quart del segle XX. També de la Cèdula Personal de l’avi Miquel datada l’a. 1889.



Llastimosament us estic parlant d’un edifici ruïnós que només Déu sap si no s’esfondrarà i desapareixerà de la mateixa forma que desapareixem els humans i només la pols i els ossos mantindran el nostre record.



Badia segons el diccionari Alcover Moll, deriva etimològicament per reducció de abadia.

La masia de Badia també anomenada Abadia apareix esmentada a partir de la baixa Edat Mitjana com pertanyen al paborde de Palau, fet que perdurà fins el segle XIII. En un altre capbreu, en aquest cas de bens del priorat de Lluça de l’any 1434 hi apareix Abadia superior Sasserra formant part de la batllia de Relat. En un altre capbreu, en aquest cas de la cambreria de Santa Maria de l’Estany datats en el Segle XIV- XV hi apareixen unes peces de terra. Segons altres dades la casa passarà a dependre del Monestir de l’Estany i l’any 1395, a causa d’un incendi la comunitat va marxar del Monestir durant 41 anys. L’any 1596 quan es posa en venda la Baronia de Lluçà, els germans Francesc i Miquel Agulló compren el castell de Lluça i els masos Badia Sobirana i Badia Jussana, fins aleshores en mans del prior.

És una masia de grans dimensions formada per un robust volum central de planta rectangular i composada de plata baixa, primer pis i golfes. Té la teulada de doble vessant en mal estat. Les parets són de maçoneria de pedra amb cantonades diferenciades i murs eixamplats a la base. En la façana principal hi predomina una gran portalada adovellada. Al damunt un gran finestral geminat d’arc lobulat parcialment derruït. A la planta baixa en la façana nord-est presenta l’accés principal i diverses obertures emmarcades amb pedra on hi destaca una espitllera. A la façana nord-est a nivell de sota teulada hi ha un petit sortint de pedra amb una obertura modificada que podria haver estat un matacà. L’edifici està inclòs en l’Inventari del Patrimoni Cultural de Sant Feliu de Sasserra.



Ens endúiem de la nostra visita, ultra el coneixement d’aquesta casa, la vista fugissera de dos cabirols que sorpresos per la nostra presència, fugien saltant àgilment qui sap si als boscos propers de Vallgatina.

Text i recull de dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia: Rosa Planell Grau.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada