dijous, 22 de setembre de 2011

TORRE DE LA PETITA BERGA (BERGUEDÀ)

Aquest cop només va poder assistir a la sortida la Rosa Planell Grau i per aprofitar les seves fotografies i gaudint al mateix temps d’una bona informació del nostre amic Toni Gol Roca, historiador i poeta dono vida a aquesta crònica.


L’Ajuntament de Berga durant l’estiu fa un guiatge per diferents punts de la nostra ciutat: Ruta de les capelletes, Ruta Medieval que mostren als propis i als forans racons i punts d’interès de la ciutat. Dins aquest marc el dissabte 17 de setembre la Rosa va acompanyar “La caminada Carlina a la Torre de la Petita” i va escoltar les explicacions molt detallades d’en Toni.

Simplement copio l’escrit que acompanyava el fulletó de presentació de la sortida:

La Torre de la Petita era una fortificació de vigilància i defensa construïda per ordre de Charles d’Espagnac- el comte d’Espanya- l’any 1838 en plena dominació carlista durant la Primera Guerra Carlina o Guerra dels Set Anys (1833-1840), una fortificació emmarcada dins del baluard d’artilleria construït a finals del segle XVIII, posteriorment ampliat i visiblement millorat i conegut a partir de la dècada de 1830 com la fortalesa de Maria Luisa Fernanda o fortí de la Petita ( no es pot afirmar amb rotunditat, però és probable que el sobrenom de la Petita sigui degut a que la Infanta Maria Luisa Fernanda era la filla petita del rei Ferran VII i neboda del pretendent carlí al tron, Carles Maria Isidre de Borbó.

La Torre, situada de forma estratègica damunt la serra de la Petita, té un domini visual, extens i ampli sobre els quatre punts cardinals: la seva funció era la de controlar les aproximacions de tropes enemigues, especialment les provinents del nord i de l’est.

L’any 1868 es va desocupar militarment; per altra banda, en un acurat i exhaustiu estudi sobre els orígens i l’evolució històrica del baluard i la Torre de la Petita, l’historiador Martí Picas Salas ens informa de les diverses propostes d’enderrocament de la Torre i de l’incendi que va patir l’any 1869 quan ja s’havia portat a terme la desocupació.

Durant la Darrera Carlinada (1872-1876), concretament l’any 1873 la comandància militar de Berga projectà novament d’enderrocar-la. Les protestes i les fortes pressions de l’aleshores alcalde de Berga, En Ramon Pujol i Thomas i una bona part de la ciutadania berguedana ho impediren.


El castillo de la Sierra de la Petita dominaba las demás defensas. Habían hecho en ellas los carlistas, hacia el este , una plataforma o bateria semicircular...

“Humano enigma ( Pio Baroja)

Vean los pueblos en cada uno de vosotros un libertador. Seamos impertérritos en el combate, generosos en la victoria, i no dudeis nos granjearemos, observando esta conducta el aprecio y admiración de nuestros amigos...

Proclama del Comte d’Espanya als Voluntaris Carlins en la seva toma de possessió com a Comandant o Capità General de l’Exèrcit Carlí de Catalunya a la Vila de Berga el 4 juliol 1838..

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada