Certament hi havia veus que insistien en que s’estava gastant el que teníem – i el que no tindríem mai – en una versió molt ‘local’ del conte de la lletera, que acabaria dolorosament per a tothom. La ciutat estava governada aleshores per un anestesista , Joan Clos i Matheu; i el país per l'inefable Pasqual Maragall i Mira.
El Fòrum de les Cultures es va dur a terme, i malgrat el ‘triomfalisme’ habitual, esperat i previsible, fins els organitzadors admetien en la intimitat, que les expectatives no s’havien acomplert més que en una mínima part.
Acabat el Fòrum, s’havia de justificar la utilitat ‘pràctica’ de totes les Inversions dutes a terme; la bola de ‘moure el món’, seria un magnífic exemple !. Es regalava al municipi de Calonge que es feia càrrec dels costos del desmuntatge i el trasllat.
El Parc d'Activitats Econòmiques va ser la seva destinació, i des d’aleshores aquesta bola que volia ser un símbol de concòrdia mundial, ha esdevingut un dels referents turístics d’aquest municipi en el que els desitjos de segregació entre la zona propera al mar, Sant Antoni de Calonge, i la zona més interior Calonge, son un clamor.
Ara, quan cal deixar sense serveis mèdics moltes viles i pobles de Catalunya, quan es retallen els minsos ajuts socials que reben els més febles,....., moltes persones visiten aquesta estructura de ferro que ha esdevingut el símbol, de la follia, el descontrol,i la disbauxa, amb la que es gestionaven els cabals públics.
Curiosament només Barcelona va ‘gaudir’ dels ‘ beneficis del Fòrum de les cultures’ , i a dia d’avui és Barcelona també, la que manté més i millors prestacions de ‘l’estat del benestar’.
Els responsables d’aquell desgavell que ens ha portat fins aquesta realitat dolorosa, viuen còmodament i no son – ni seran pertorbats – per demanar-los responsabilitats. Mentrestant el Tercer món – la misèria, la injustícia, ... – s’instal•len a Catalunya.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada