Monistrol es va separar de Calders en virtut d’una llei del Parlament de Catalunya de data 5 de juliol de 1.934. Fins aleshores hi havia un únic terme, en el que s’havia aixecat la petita capella, gairebé oratori de Sant Pere Màrtir, erigida a la fi del segle XVIII.
Quina raó explica que els calderins alcessin aquesta esglesiola damunt del Pla de la Llandriga, al caire de l’altiplà de Mussarra, al començament de la Serra de les Abrines ?
Els Goigs de Sant Pere Màrtir ho expliquen palesament :
Quan amenassen els cels
Trons, llamps, pedra i tempestats,
Invocant-vos els fidels,
Prompte es veuen deslliurats.
Malgrat que res en el paisatge d’avui ens ho recordi, en aquestes terres la vinya i les oliveres foren força abundants dins del terme, i es té notícia que el 1782 s'hi feien 1 500 càrregues de vi i unes 300 d'oli.
Sant Pere Màrtir, fou edificada a les envistes de Monistrol, fa més de 200 anys, per tal d’impedir el pas de les tempestes de pedra i granit, que acostumàvem a malmetre la verema.
Sobta per als qui ho desconeixen – que son legió - , el passat vitivinícola d’aquest poble, com el conreu generalitzat de la vinya per les terres del Bages, que li va atorgar fins a l’arribada de la fil•loxera, la qualificació de zona de major producció de Catalunya.
Tot al voltant d’aquesta capella s’ha transformat – no sempre per a millor -; només Sant Pere Màrtir, vetlla des d’aquestes alçades, ara, com ho ha fet d’ençà que li aixecaven aquest minúscul edifici a darreries del segle XVIII.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada