diumenge, 11 de setembre de 2011

POUA DEL SAILOIC II. ANTIC TERME DE MARFÀ. CASTELLCIR. MOIANÈS

Desprès de trobar la poua del Sailoic, em posava a la recerca del possible origen d’aquest topònim :

El saiol és una varietat de figuera que dona saioles [ figa rodona, de color marró ].

En la llengua catalana el diminutiu es forma amb sufixos diferents :
Et, eta
Ó,ona

Històricament hi ha però altres sufixos d’us comú :

Ell – ella
I -ina
Ic ica

No recordava haver vist cap figuera entre les runes de la casa del Sailoic, però certament aquest podria ser l’origen del nom del mas.

No li fa justícia – ni li escau – a la esplèndida poua que ha resistit més de vuitanta anys les ‘rubinades’ del torrent que neix a Collsuspina, i esdevé riu a Monistrol, quan afegeix les seves aigües a les de la riera de Sant Joan.




La poua, absolutament embolcallada per la vegetació, ha resistit perfectament el pas del temps, va ser testimoni mut de les infinites carències – de tot tipus – de la Catalunya interior durant el segle XIX, i les primeres dècades del segle XX; ens podria parlar d’abusos, excessos i malvestats; de guerres locals i mundials; d’esperances i afanys; de feina dura i compensacions curtes; les pedres ens podrien donar noms , dates , i situacions ‘ delicades’; contràriament com el país al que simbolitzen, callen un dia i altre, i deixen fer. En el cas del Sailoic la natura ha vetllat per salvar-lo de la ruïna, el país però , molt ens temen que no tindrà tanta sort.



Si algun dia Catalunya recupera la seva llibertat, haurà de vetllar per salvar el que resta – encara – del seu patrimoni històric.

Dels que ens expliquen que ‘ això és Espanya’, no cal esperar res, serveixin aquestes imatges de testimoni.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada