QUI POT FER-NOS DE ‘PRIMO DE ZUMOSOL’ ?

Històricament els catalans en això de cercar aliats, som com a mínim maldestres; l’any 1.714 ens venien a canvi d’un penyal ple de mones els anglesos, i defugíem l’oferiment Napoleònic d’integrar-nos en una França respectuosa amb la nostre llengua i cultura en les primeres dècades dels segle XIX.

Està clar que sense algú que faci el paper de PRIMO DE ZUMOSOL, no obtindrem mai, no ja la llibertat, sinó fins la possibilitat mateixa de reivindicar-la per vies democràtiques.

Avui l’Europa de l’euro és un poti-poti d’interessos amb una característica comuna, en tots els estats es detecta un descens alarmant de ‘democràcia en sang’, quan es fa un anàlisi força general. Els nostres veïns francesos son clarament centralistes pel que fa al sistema de govern, i d’un exacerbat nacionalisme pel que fa a la seva llengua i cultura, fins al punt que per defensar-la i/o imposar-la es passen pel forro allò dels drets de l’home i del ciutadà; no son creïbles en el paper del PRIMO DE ZUMOSOL. Pel que als nacionalistes espanyols, tant del P.P, com del P.S.O.E, ja no amaguen la seva voluntat d’acabar amb aquesta història de las ‘ nacionalides históricas’.

Pensar en Alemanya és un somni foll; per enlloc es veu un candidat pel paper de PRIMO DE ZUMOSOL, i sense aquesta figura no ens tocarà cap altra que anar acceptant més i més retallades, no únicament en l’aspecte econòmic – que també – sinó en l’àmbit de les llibertats personals de cadascú.

És – en sóc molt conscient- una reflexió gens esperançadora pel que fa al nostre futur, i m’agradaria molt d’equivocar-me. En les pròximes setmanes i mesos veurem – tots plegats – com evoluciona la situació.