He llegit amb interès la vostra excursió a Òdena de fa un any. Us envio fotos d'abans de la guerra sobre el castell, extretes del fons fotogràfic de l'Arxiu Històric Comarcal de l'Anoia (ACAN).
Pensem que fa referència a la crònica :
http://coneixercatalunya.blogspot.com/2010/02/odena-el-castell-de-guix.html
Hem visitat Òdena en altres ocasions - a la Vila hi ha un dinàmic grup de Country - , en tot cas aturant-nos sempre davant la Torre, símbol de la població, de la que trobem força informació:
La torre de defensa està construïda de grosses parets, amb un perímetre exterior d’onze cares que oscil•len entre 225 centímetres i 240 centímetres a la base i 205 i 225 centímetres. a la part superior; els paraments de les façanes, que conserven part de l’arrebossat original, són lleugerament inclinats.
El recinte interior és circular de 300 centímetres de diàmetre i s’hi accedeix a través d’una porta, situada a uns 350 centímetres d’alçada, mitjançant una escala mòbil que podia ser retirada en cas de perill.
La torre estava subdividida en quatre nivells. L’inferior, destinat a cisterna o aljub, estava cobert amb volta; des del primer pis, el qual coincideix amb la poterna i que estava cobert possiblement amb un empostissat de fusta, s’accedia per una escala de cargol a un pis intermedi i des d’aquest a la terrassa superior que descansava sobre una volta de pedra que alhora feia les funcions del paviment del terrat.
La torre, datada per la seva estructura i característiques entre un període que oscil•la entre els segles XI i XIII, es va conservar gairebé intacta fins a l’època de Ferran VII, en què es va esfondrar el terç superior i tots els compartiments interiors; una part dels carreus de l’edificació foren aprofitats per les construccions civils de l’entorn.
En l’actualitat la torre, després de la restauració de 1986, disposa de dos únics compartiments, separats per una volta de formigó, al centre de la qual s’ha conservat el brocal de la cisterna original; des de la poterna d’entrada fins aquest paviment hi ha un desnivell salvat per tres graons de pedra. A partir d’aquí s’accedeix a la part superior, un mirador, mitjançant una escala amb graons de ferro adossada a la paret.
Les imatges en blanc i negre que ens fa arribar el Xavier Jorba, constitueixen uns valuosos documents històrics, que agrairan sens dubte els lectors del coneixercatalunya.blogspot.com ,i d'una manera molt particular els veïns d’ Òdena.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada