Tornàvem a la Mussarra, al terme de Monistrol de Calders, de la comarca del Bages, que es reivindica des de sempre com Moianès, el Feliu Añaños Masllovet i l’Antonio Mora Vergés, i juntament amb nosaltres li feien una primera visita el Tomàs Irigaray Lopez i el Joan Lomas Gavilan.
La visitàvem l’any 2.006, en aquella data era rigorosament certa la informació de l’enciclopèdia de Barcelona en relació a l’església romànica de Sant Pere, erigida probablement al segle XII i resolta amb el pla d'una nau ampliada amb un absis semicircular obert a l'est.
Veníem justament en aquesta ocasió a veure el resultat de les obres de restauració que s’han dut a terme tant a la casa, com a la que fou església parroquial d’aquell disseminat agrícola.
Recollien unes imatges en les que – ara si – podem parlar ‘d’edifici religiós’; el campanar d’espadanya, el vitrall de Nostra Senyora de Montserrat, al lloc on hi hagué la porta inicialment, i el frontal de l’altar en el que llueixen unes magnifiques pintures. Refer l’absis, incorporat a l’estructura de l’edifici contigu, demanava l’enderroc d’aquest.
La Mussarra té una llarga història – que anirem explicant-vos -, i joiosament la recuperació d’aquesta esglesiola dedicada a Sant Pere, suposa i representa una millorada continuïtat d’aquell periple del que trobem testimonis escrits l’any 1112; s’anomena aleshores Almuçarra, nom per alguns de reminiscències clarament aràbigues, al-musara ho tradueixen alguns com ‘arbreda’; trobem també al diccionari de la llengua catalana : Almussa ; [indum] Esclavina que cobreix el pit i les espatlles i va botonada per davant o fermada al coll amb un fiador, utilitzada com a senyal de dignitat per bisbes, rectors i altres eclesiàstics; exposàvem en l’article de l’any 2.006 una tercera proposta.
Agraíem la seva finesa a la propietat, i per intermediació de sant Pere, des de la seva refeta església, donàvem gràcies a Déu pel bon fi de l’obra.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada