diumenge, 6 d’agost del 2023

IN MEMORIAM. SANT JAUME D’ELNA. LA CATALUNYA SOTA DOMINI DE LA MAL DITA REPÚBLICA FRANCESA.

 

Llegia que Sant Jaume d'Elna és una antiga església, ara desafectada, en curs de recuperació però , de la ciutat d'Elna, a la comarca del Rosselló, a la Catalunya del Nord.

 

Fotografia. Gustau Erill i Pinyot

Durant anys ha estat obrador de diferents establiments comercials, el darrer dels quals fou un forn i pastisseria. Està situada[1] a la Vila Baixa, o d'Avall, a l'espai conformat pels carrers de Sant Jaume, Franklin, Dagobert i Camille Alies, amb el frontis de ponent mirant al carrer de Franklin.

 Documentada des del 1382, en l'actualitat conserva algunes parets velles, amb alguns arcs, malgrat les diferents modificacions que ha sofert al llarg dels segles; els vestigis d’una necròpoli paleocristiana  o visigòtica descoberts ocasionalment als seus encontorns fan pensaren un origen més antic. Podria haver succeït l’antiga església Sant Pere, que segons una tradició incerta — ja vigent al segle XIV—, hauria estat la successora de la catedral primitiva (segle VI), consagrada a sant Pere i situada a la Vila Baixa.

Existia encara als segles IX i X, i fou objecte de donacions els anys 858, 922 i 934.

Que els apòstols Sant Pere i Sant Jaume,  que ens ha precedit en el retorn a la casa del Pare, elevin a l’Altíssim la pregària dels aragonesos, aranesos,  bascos, gallecs, catalans, valencians, sahrauís,  palestins, gal·lesos, ..,  i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble.

dimarts, 1 d’agost del 2023

CAN LLOP. OLVAN. EL BERGUEDÀ.

 

Llegia que "Els Casals" era el nom de l'antiga masia les terres de la qual es troben repartides entre el terme municipal de Gironella i Olvan.

A darreries del segle XVI la masia i les terres dels Casals foren adquirides pels Cantallops, família d'apotecaris berguedans, de la qual n'ha derivat el nom actual, can Llop.

Fou una de les cases influents del terme municipal i els amos foren, repetides vegades, batlles de Gironella.

L'any 1881 va morir la pubilla Margarida Cantallops i els seus successors van vendre la propietat a la família Güell de Cervera, propietària de la fàbrica de galetes "La Polar".

 Aquests la revengueren l'any 1960 a la família Viladomiu que construí, prop de la casa, una fàbrica de filats i de teixits de cotó com ampliació de la fàbrica de la colònia Viladomiu Nou (Gironella).

La fallida de l'empresa "Viladomiu SA" als anys vuitanta del segle XX, feia que  la propietat quedes  en mans dels treballadors que van tenir l’encert de vendre-la als actuals propietaris.


Fotografia de Ramon Fabregas 


Fotografia del Mapa de Patrimoni

No hi ha cap imatge d’Olvan a   l'Estudi de la Masia Catalana,  un projecte ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).

El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social.

Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, amb l’alçament dels militars feixistes encapçalats pel general  Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República ,  en marxar Patxot a l'exili.

El fons fotogràfic consta de 7.705 imatges d'unes 1.500 masies de Catalunya i les Illes Balears, realitzades per fotògrafs de renom.

Fora bonic que entre tots  assolíssim aquell somni, oi?. arxiufotografic@cec.cat

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/953/rec/2

 

dissabte, 29 de juliol del 2023

IN MEMORIAM. CAPELLA DE L’ASSUMPCIÓ DE LA MAREDEDÉU. PELACALÇ. VENTALLÓ. L’EMPORDÀ SOBIRÀ

 

La Josefina Casadesús Bascompte, publica fotografies de l’edifici que havia estat capella de la Marededéu Assumpta  del petit nucli de Pelacalç, a l'extrem de llevant del municipi de Ventalló al que pertany. Es troba ubicada a la banda oest del nucli urbà, a l'entrada del poble.




Patrimoni Gencat explica que la capella està  datata l'any 1598, segons la inscripció que constava a la llinda de l'antiga porta, la qual fou traslladada a l'interior del temple i, actualment, es troba a mans privades. És probable que el temple es bastís amb les restes de pedra de l'antic castell medieval de Pelacalç, del que pràcticament no es conserva cap vestigi.

La capella era sufragània de Santa Maria de l'Om, antiga parroquial de Pelacalç. Durant la Guerra dels Segadors (1640), el temple fou saquejat i no es tornà a restaurar.

El 1665 es traslladaren les piques baptismals a Montiró, i el 1683 ja no hi havia culte.

La introducció de  castellanades “ - errada per influència del castellà comesa especialment per un català en parlar o escriure la seva llengua-   en els topònims, es celebrava  com un  gran triomf a Madrid. Explica la fama que  va ser una de les darreres alegries de la “llumeta del Pardo”. 

Actualment és de propietat privada i es dedica a magatzem.

Que la Marededéu Assumpta  ,   elevi a l’Altíssim la pregaria de gallecs, bascos, catalans, i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble !!!

CONJUNT MONUMENTAL DE SANT JUST I SANT PASTOR DE SON. PALLARS SOBIRÀ

 

L’Ester Gonzalez Vidal, publica fotografies del conjunt monumental de Sant Just i Sant Pastor de Son,  format per vàries estructures diferenciades dins del nucli urbà de la vila. Aquestes estructures són l´església, la torre-campanar, el cementiri i edificis annexos.




L´església és romànica, d´una sola nau i amb un absis al nord-est.

Actualment està coberta per voltes de creueria.

La porta d´entrada és al sud, aixoplugada per un porxo. En aquest mur s´hi van obrir durant els segles XVI-XVII dues capelles laterals.

 A l´extrem nord, a més d´una sèrie de capelles, al baptisteri i a la sagristia s'hi afegeix un campanar de planta quadrada, de sis pisos d´alçada i obert, a partir del tercer, amb finestres biforades i triforades, que recorden l'arquitectura de la Vall de Boí.

L´exterior està decorat amb bandes i arcuacions llombardes, típiques del segle XII.

A més, afegint-se a la construcció principal de l´edifici principal de l'església i unida per diverses construccions, s´hi distingeix la torre-comunidor, de planta absidial (el·líptica amb un costat recte) construïda, a la part baixa, per grans blocs de pedra granítica, que fan de fonamentació i intueixen un edifici circular medieval, de quasi 4 metres de diàmetre intern i de 10 metres d´alçada, amb pedres no gaire ben treballades, distribuïdes amb filades regulars.

Aquesta torre va servir com a comunidor - Petita edificació en forma de porxo obert a tots quatre vents, coberta i situada prop de l’església, on s’aixoplugava el sacerdot que comunia les tempestes i les pedregades  en un principi, i posteriorment va cedir la seva funció a torre de les hores, existint-hi encara la maquinària del rellotge, molt malmesa.

La intervenció arqueològica va ser propiciada per la restauració i consolidació d´aquest darrer edifici per part de l´Ajuntament. S´hi van efectuar els treballs d´excavació dins la torre del comunidor per intentar establir si es podia tractar d´una torre medieval. Els resultats van ser negatius, no trobant-se sinó estrats d'abocaments d´època contemporània que reomplien la fossa oberta per poder encabir el contrapès del rellotge, i que, possiblement, arrasà qualsevulla resta arqueològica anterior.

L'any 2014 es va realitzar una excavació arqueològica a la cara nord de l'església. Aquesta intervenció va consistir en la realització d'una rasa perimetral paral·lela a les estructures muraries que conformen la banda nord de l'edifici. Els resultats de la intervenció van permetre documentar restes de l'antic edifici de la rectoria enderrocada recentment i una zona de necròpolis amb inhumats en caixa de lloses i coberta plana. Segons els estudis antropològics aquest tipus d'inhumació correspondria a enterraments dels segles X i XI.

La introducció de  castellanades “ - errada per influència del castellà comesa especialment per un català en parlar o escriure la seva llengua-   en els topònims, es celebrava  l’any 1970, com un  gran triomf a Madrid. Explica la fama que  va ser una de les darreres alegries de la “llumeta del Pardo”.  

Que Sant Just i Sant Pastor,   elevin a l’Altíssim la pregaria de gallecs, bascos, catalans, i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble !!!

divendres, 28 de juliol del 2023

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE RONÍ , ADVOCADA A SANT CRISTÒFOR/MENNA . RIALP/ RIALB. PALLARS SOBIRÀ.

 

Llegia de Roní ;  Poble del municipi de Rialb (Pallars Sobirà), situat a 1 101 metres  d’altitud, en un coster que domina la riba esquerra de la Noguera Pallaresa, aigua avall de la confluència amb el Romadriu.

Com a tret curiós podem dir que la gent del poble, en temps de lleure i com a complement a l’activat agrícola i ramadera, es dedicava a fer escampes de bedoll (escombres), cartres, cartrons, coves i paners, molt apreciats per tota la comarca.

Eren molt famosos també els fesols (gastronomia) de Roní.

De la seva església parroquial , Sant Cristòfor / Menna ,  depèn la de Beraní. 



Llegia que  té un massís campanar quadrat que li fa de façana i que per les proporcions i la solidesa sembla més una torre de defensa que no un campanar. L’entrada a l’església es fa per la base del campanar.

 Avui en dia el seu estat de conservació és molt dolen

Als clots de Roní, s’han iniciat les obres de l’estació d’esports d’hivern de Portainé..

http://indretsescbergueda.blogspot.com/2014/09/sant-cristofol-de-roni-rialp-pallars.html

Joan Tous i Casals (Barcelona, 24 de maig de 1912- 15 de març de 2003)  en retratava l'interior



https://calaix.gencat.cat/handle/10687/95928

http://campaners.com/php/campanar.php?numer=7931

Respecte de Sant Cristòfol/Cristòfor ,que vol dir el qui porta Crist (Chistoforus), hi ha una tradició i/o llegenda que el descriu com un gegant inicialment al servei del Dimoni. Convertit al servei de Crist es dedica a ajudar els viatgers a creuar un curs d'aigua perillós. Una tarda trasllada un nen, al qual puja a l'espatlla; cada cop va pesant més i més fins que esgotat arriba a l'altra banda del riu. Com a prova li fa clavar el seu bastó a terra i al dia següent està florit i dóna fruïts. Així sempre se'l representa amb Crist a l'esquena i amb un bastó florit.


La tesis del Josep Capdevila i Soldevila , http://www.festes.org/arxius/santcristofor2.pdf

documentada i rigorosa, recollida en el llibre : La Capella de Sant Cristòfor i el barri del Regomir de Barcelona, en la que formula la possibilitat d’un doble culte al mateix personatge, Sant Menna al lloc de naixement, i Sant Cristòfor al lloc del martiri, em sembla del tot versemblant, i possible.

 El nom Cristòfol/Cristòfor, “el portador de Crist’, evidentment es referia a qui portava Crist al cor.; probablement li va ser imposat en el Baptisme. No hi ha constància de l’anterior nom del soldat.

 La història ens explica com Menna /Cristòfor va ser capturat i obligat, per la força, a servir en una unitat militar anomenada la Cohors Tertia Valeria Marmaritarum.

 Els marmaritans eren un poble del nord de l’Àfrica que es trobava on avui hi ha la moderna Líbia.

 Si considerem com un fet indiscutible que Menna/ Cristòfor formava part del poble dels marmaritans, cal cercar el seu culte a les regions situades entre Marmarica i Alexandria i immediatament ens adonem que a 45 km al sud-oest d’Alexandria, a la ciutat coneguda com Abu Mina, existeix des de temps molt antics un culte dedicat a sant Menna

 Per les narracions de Cyrus de Cotyaeum, però, sabem que Menna va ser un soldat, que va ser martiritzat en un país foraster i que les seves despulles van ser retornades al seu país d’origen, després de la seva execució. Aquest fets són els mateixos que nosaltres coneixem de la vida de sant Cristòfor. David Woods creu que hi ha motius suficients per a identificar la història de sant Cristòfor amb la de sant Menna.

 Sant Menna és patró de la població catalana de Sentmenat, al Vallès Occidental.

Quan al topònim Rialp/Rialb :

https://www.cabassers.org/2023/03/30/un-intent-fallit-de-corregir-el-nom-de-rialb-el-1960/

https://www.icgc.cat/bd/pubs/nomenclator/pallars_sobira/rialp.pdf

Que Sant Cristòfor/Cristòfol/ Menna, elevi a l’Altíssim la pregària de bascos, catalans, gallecs, i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble !!!  

dijous, 27 de juliol del 2023

HOSTAL CAN VERGÉS. BATET. OLOT. LA GARROTXA

 


La Mai Garcia, publica una fotografia; Can Vergés, a Batet de la Serra.Vista des de la carretera de la Trinitat. Anys 60. AGX . Foto, Emili Pujol

Llegia a : http://webvella.olot.cat/FitxersWeb/28196/142%20B.pdf

 Edifici datable al segles XVII / XVIII , on en l’actualitat  s’hi desenvolupa l’activitat de restauració.

És de planta irregular, degut els diversos volums que s’han afegit a les seves cares.

 Edifici de planta baixa, planta pis i planta superior amb estructura de pedra , i la coberta amb teula àrab a dues aigües. Les façanes són remolinades amb acabat pintat de color clar amb zones a la façana principal de pedra i les obertures són petites i irregulars.

La planta baixa s’utilitza com a garatge i magatzem, a la planta primera s’hi porta a terme l’activitat del restaurant i la planta segona hi ha un habitatge.

Cal destacar la importància que prenen les terrasses, una a migdia (lligada a l’habitatge) i l’altra a ponent (accés a la planta primera).

Adossats a l’edifici principal a llevant i migjorn trobem una sèrie de volums d’ús agrícola.

No apareix al Fons l'Estudi de la Masia Catalana, un projecte ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).

El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social.

Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936,  com a conseqüència de l’alçament armat dels militars feixistes  encapçalats pel general Franco contra el govern LEGITIM i DEMOCRÀTIC de la II República , que obligava a marxar a Patxot – i a molts altres catans -  a l'exili

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/search/searchterm/batet%20de%20la%20serra

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/search/searchterm/olot/page/1

Aquest estiu, 87 anys desprès semblava que allò tornava a succeir, per part de la Jerarquia de l’església Catòlica, Jesús Sanz Montes (Madrid, 18 de enero de 1955) arzobispo de Oviedo (des de  l’any 2009) y comisario pontificio de la Unión Lumen, feia costat a les tesis feixistes, sortosament però, aquesta vegada no hi havia cap extralimitació per part de  l’exercit.

https://www.religiondigital.org/el_baron_rampante/Jesus-Sanz-verdadero-VOX-piromanos_7_2578312152.html

Llegia ;  JA “ TOCA” PROHIBIR I/O IL·LEGALITZAR EL FEIXISME?.

El País, publicava  el 17 JUNY de 1978 ,  Portugal prohíbe los partidos fascistas

https://elpais.com/diario/1978/06/17/internacional/266882403_850215.html

Està clar que aleshores una disposició així era del tot impensable al REINO,  oi?.

Avui però,  atès el fet que hi  ha partits que es creuen amb el dret de prohibir-ho quasi tot, no fora desassenyat plantejar-se, 45 anys desprès, fer-ho també, oi?

Cansa això de  "comunistas, separatistas y terroristas" per referir-se a opcions polítiques, en les que majoritàriament no hi ha besnéts, nets, o fills de criminals confessos – mai però, convictes, gràcies a les lleis de “ punt final “, de crims perpetrats en els dies foscos que seguien a l’alçament armat dels militars feixistes encapçalats pel general Franco

Cansa  l’apropiació de termes com “ patriota”, cansa i molt , la negació de l’alteració climàtica , de la igualtat de les dones, del dret de TOTHOM a estimar a qui vulgui, de “ criminalitzar “ la pobresa, l’emigració ,...,  cansa fins a l’exasperació la reiteració de la  tesis de Paul Joseph Goebbels (Rheydt, 29 d’octubre de 1897-Berlín, 1 de maig de 1945) “una mentida repetida mil vegades es transforma en veritat “.

No poden quedar impunes afirmacions com  "En Catalunya no dejan ir al baño a los niños si hablan castellano", les digui Pablo Casado Blanco (Palencia, 1 de febrero de 1981) , o qualsevol altre.

https://gedar.eus/es/arteka/frankismoa-faxismoa-eta-faxistatzea

Ens temem que, com deia l’Ermessenda de Valrà “l'infern està empedrat de bones intencions”, tot plegat sigui foc d’encenalls, oi?

A italià s’escrivia l’any 2017   Itàlia endurirà les lleis per castigar l'apologia del feixisme i el nazisme”

https://www.elperiodico.cat/ca/internacional/20170927/italia-endurira-les-lleis-per-castigar-lapologia-del-feixisme-i-el-nazisme-6314951

I, recentment la “ Sección Femenina   es feia amb el poder :

https://www.bbc.com/mundo/noticias-internacional-63029976

El PSOE  que no  derogava – malgrat jurar-ho pel seu honor- la Llei Mordassa,  tindrà el que cal per fer com els portuguesos una llei que prohibeixi els Partits feixistes ?.

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE LA POBLETA DE BELLVEÍ , ADVOCADA A SANT FELIU. LA TORRE DE CABDELLA. EL PALLARS JUSSÀ

 




L’Ester Gonzalez Vidal, publica fotografies de l’ESGLÉSIA PARROQUIAL  DE LA POBLETA DE BELLVEÍ , ADVOCADA A  SANT FELIU, al terme de la Torre de Cabdella, a la comarca “ màrtir “ del Pallars jussà, que visitaven l’any 2020 la “ parella romànica “:  

http://indretsescbergueda.blogspot.com/2020/11/sant-feliu-de-la-pobleta-de-bellvei-la.html

Bellveí és un despoblat antic del municipi de la Torre de Cabdella, del Pallars Jussà, situat a l'antic terme de la Pobleta de Bellveí, ara integrat a la Torre de Cabdella.

És en un turó de 1.036,1 metres d’alçada, situat a llevant de la Pobleta de Bellveí, a 1,4 quilometres  de distància en línia recta. És de difícil accés,  hi ha però, corriols que hi menen, remuntant des de la Pobleta de Bellveí la serra del Tossal del Botgegal, prop del qual es troba Bellveí.

 Aquest despoblat és l'origen de la Pobleta de Bellveí.

La vila medieval de Bellveí, ocupada fins al segle xv, s'anà despoblant ja des del XIII a favor del nou assentament al fons de la vall, en lloc més avinent des tots els punts de vista que no pas la vila de dalt el turó. L'església parroquial de Sant Joan i Sant Vicenç de Bellveí fou enderrocada el 9 de juny del 1421.

L’edifici  de  “ l’església nova “  segle XIV , amb moltes modificacions als segle XVIII  està , integrat a la trama medieval del centre històric i presenta una característica teulada plana.

Al costat nord-est sobresurt un absis semicircular molt reformat.

 La façana principal dona a un carreró amb un arc de pas.

Trobava una fotografia del interior a la pàgina https://www.facebook.com/lapobletadebellvei

 


Sant Feliu de la Pobleta de Bellveí conserva diversos retaules d'època moderna i caràcter popular.


Un d'ells, dedicat a santa Anna i a altres sants, així com una imatge de sant Jaume, procedeixen de l'església del veí poble d'Envall

Ens agradarà rebre els Goigs a l’email castellardiari@gmail.com

Que Sant Feliu elevi a l’Altíssim la pregària de gallecs, bascos, catalans, i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble !!!