El Joan Badia i Homs ( Palafrugell, 9 de maig de 1941) , la M.
Lluïsa Ramos i Martínez , el Jordi Saura
i Tarrés, el Jordi Vigué i Viñas ( Sant
Hipòlit de Voltregà 16/2/1942) , i l’ Anna Orriols i Alsina, escriuen de l’església
de Sant Miquel de Fluvià, a :
https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-0981201.xml
Edifici de planta basilical de tres naus amb transsepte destacat dels murs
laterals i capçada per tres absis semicirculars. L’estructura es resol a
l’interior mitjançant uns pilars rectangulars, dels quals arrenquen els arcs
formers, de comunicació entre les naus, i els torals, de sosteniment de les
voltes. La coberta de la nau central és de canó, com la del creuer, mentre que
a les naus laterals la volta és de quart de cercle. L’arc triomfal, els torals
de la nau central, els dos dels braços del creuer i els petits arcs cecs que
decoren l’interior de l’hemicicle de l’absis major són de mig punt i sostinguts
per semicolumnes amb capitells esculpits. L’exterior de la capçalera presenta
una decoració llombarda, d’arcuacions entre les lesenes.
La configuració arquitectònica d’aquest edifici és molt semblant a la
d’altres basíliques empordaneses, com és ara Santa Maria de Roses o Sant Quirc
de Colera; i encara s’assembla més a Santa Maria de Vilabertran, i de manera
especial a la seu rossellonesa de Santa Eulàlia d’Elna; totes aquestes
basíliques són datables dintre el segle XI.
Sant Miquel de Fluvià és perfectament atribuïble al començament de la
segona meitat del segle XI, no solament per les seves estructures, sinó també
per les notícies documentals conegudes que es refereixen a l’acta fundacional
del monestir i a la consagració de l’església.
El monument romànic ha sofert algunes reformes i hi han estat afegides
diverses construccions posteriors, que evidencien el pas dels segles. La part
superior dels murs del campanar i del temple és coronada per merlets, i els
matacans són d’una obra de fortificació segurament d’origen baix-medieval.
Fotografia. Gabriel Martin Roig
El Josep Salvany
i Blanch [Martorell, 1866 - Barcelona, 1829] de qui tenia l’honor de confegir
la fitxa per al Col·legi de Metges, i a qui Catalunya li deu un reconeixement explícit,
retratava l’església l’any 1917
https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/id/4580/rec/446
Una transformació més notable de les estructures romàniques fou fet al
segle XVI, que foren modificades les obertures de la façana de ponent. En
aquest frontis, de forma rectangular, al lloc que ocupava l’antiga porta
romànica, fou construïda una portalada gòtico-renaixentista d’arquivoltes
apuntades en gradació, datada, segons la inscripció de la llinda, l’any 1532.
Les mènsules d’on surten els feixos d’arquivoltes i les situades a la base i a
cada extrem de la llinda presenten decoracions figurades. Sobre la porta hi ha
una rosassa senzilla que cal suposar obrada també al segle XVI, i a la part
superior del mur hi ha un matacà, del qual només resten les cartel·les de
sosteniment i alguns carreus. La façana és coronada per una cornisa incurvada.
Les úniques obertures romàniques que conserva aquest frontis són les dues
finestres d’arc de mig punt que, una a cada banda de la porta, donen llum a les
naus laterals; la del costat de migdia és de doble biaix i presenta,
exteriorment, dos arcs en gradació; l’altra, que dóna a la nau septentrional,
podria haver tingut la mateixa estructura, però ha estat força malmesa. Sota
mateix, encastada al parament, hi ha una làpida sepulcral de l’any 1258.
Fou probablement també al segle XVI que, a més de les reformes esmentades
de la façana, hom construí el cor d’estil gòtic i es féu una important
reparació de la volta de la nau central, que per aquest motiu és de forma
apuntada en un tram molt llarg de l’extrem de ponent.
Tot el costat meridional de l’església dóna a un pati o solar, actualment
de propietat particular, on es pot suposar que hi havia el claustre del
monestir i, al seu voltant, altres dependències monàstiques.
No resten estructures visibles, in situ, de les galeries d’aquest claustre.
Al mur lateral de la nau de migdia, que dóna al pati esmentat, hi ha una
petita porta que comunicava amb el claustre, ara tapiada. És d’un sol arc de
mig punt fet amb dovelles de mida reduïda, ben tallades, i té una petita llinda
monolítica. Presenta la singularitat de tenir l’espai del timpà decorat amb
aparell d’opus reticulatum, que és fet amb petites peces romboïdals, ben
tallades i polides, de pedra sorrenca.
En aquest mateix mur hi ha dues finestres romàniques de doble esqueixada i
arcs de mig punt.
Les naus laterals del temple són cobertes en un nivell força més baix que
la nau central. Aquesta particularitat ha motivat que, en alçar-se els murs de
la fortificació sobre l’obra romànica, es formessin unes estances o uns
terrabastalls damunt les dues naus laterals. El mur del terrabastall que resta
sobre la nau meridional conserva, en tota la llargada de la nau, els merlets
rectangulars, cadascun dels quals té una petita sagetera.
El transsepte sobresurt dels murs laterals de les naus. El braç meridional,
que dóna també exteriorment a l’hort on hi hagué el claustre, té tres finestres
una en cada un dels tres murs exteriors. D’aquestes tres obertures només són
visibles les del costat de migdia i de llevant, aquesta darrera emplaçada sobre
el nivell de la coberta de l’absidiola de migjorn, que s’adossa al creuer.
Ambdues són d’arcs de mig punt i de doble esqueixada amb el vessant extern
format per dos arcs en gradació. L’altra obertura, la del mur de ponent, fou
tapiada en ésser fortificat l’edifici. Aquest braç de migdia del creuer és
l’única part de l’església on no s’han conservat els merlets. A la meitat
inferior del mur meridional hi ha adossada la sagristia, una petita construcció
de planta rectangular que fou afegida al darrer quart del segle XVIII.
Al mur lateral de tramuntana de l’església hi ha un parell de finestres
prop de l’extrem occidental. Ambdues obertures, les úniques que té aquest mur,
són d’un sol biaix i arcs de mig punt amb els exteriors monolítics, i presenten
la curiosa particularitat de trobar-se molt pròximes, a poc més d’1 m de
distància. També sorprèn la situació molt poc enlairada d’aquest parell de
finestres, ja que s’obren a menys de 2 m d’alçada respecte al nivell del sòl
actual. A la part superior d’aquest llenç hi ha els merlets, una mica
escalabornats, que encara conserven les espitlleres, i, en algun cas, els
garfis i les mènsules que sostenien els mantellets. A la part inferior d’aquest
mur es conserva un fragment de llenç en el qual és visible l’arrencada de tres
lesenes, que romanen truncades o inacabades. Tant pot tractar-se de vestigis
d’un temple anterior com formar part d’un primer projecte no finalitzat, en què
poden ésser incloses les lesenes tallades de l’absis central.
El campanar de Sant Miquel, una magnífica torre romànica de planta
quadrada, es dreça adossat al braç septentrional del creuer, del qual és
separat uns pocs centímetres. Així, doncs, el cloquer és una construcció
exempta, que no ha estat unida a l’església. Aquesta peculiaritat pot passar
desapercebuda, ja que a l’època que fou fortificat l’edifici hom uní l’església
amb el campanar mitjançant dues parets perpendiculars a ambdues construccions i
fou buidat el mur del transsepte, de manera que entre aquest i el mur de
migjorn del campanar hi ha un estret passadís d’1 m d’amplada, clos als dos
extrems per les parets esmentades, fetes quan hom fortificà el monument. És des
de l’interior d’aquest passadís des d’on, actualment, hom pot veure clarament
que el cloquer és un edifici lliure, adossat al temple. Per aquest motiu, per
entrar a la torre no cal passar per l’interior de l’església. A la banda de
ponent hi ha una porta que comunica l’exterior de l’edifici amb l’esmentat
passadís que separa el campanar del creuer; en aquest corredor hi ha l’obertura
d’arc de mig punt d’entrada a la torre. Hi havia hagut també una porta
rectangular a la paret septentrional del transsepte que comunicava l’interior
del temple amb el campanar, però avui és tapiada.
El braç septentrional del creuer, com el de la banda oposada, té tres
finestres. La del mur de tramuntana dóna al passadís que separa l’església del
cloquer; la de llevant es pot veure sobre la intersecció del mur del creuer amb
la coberta de l’absidiola de tramuntana, la del costat de ponent, sobre el
nivell de la volta de la nau lateral, és tapiada, i dóna al terrabastall
construït damunt l’esmentada nau. Són obertures d’arcs de mig punt i de doble
biaix. Aquesta ala del creuer conserva l’emmerletat en la part alta.
https://www.monestirs.cat/monst/aemp/ae49fluv.htm
No conèixer l’Empordà és un pecat mortal per als catalans
Tothom està en estat de xoc, per les terribles noticies del genocidi ( planificat ) a l’Orienta mitjà.
https://www.guimera.info/wordpress/tribuna/el-diable-es-vesteix-de-netanyahu/
El món va girar els ulls a l’holocaust – on s’eliminaven persones d’arreu - , i torna a girar-los a Gaza. Que la maledicció de Déu, caigui sobre els responsables per acció u omissió.
Ahir 15.10.2023 , commemoràvem un màrtir de Catalunya, Lluís Companys i Jover (Tarrós, 21 de juny de 1882-Barcelona, 15 d’octubre de 1940)
https://www.youtube.com/watch?v=CZRA-AE5_UU
Que l'arcàngel Sant Miquel i Sant Antoni de la Sitja, elevin a l’Altíssim la pregaria dels armenis, amazics , gitanos, aragonesos, asturians , valencians, bascos, aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, jueus, africans , sud-americans , afganesos, inuits, saharauis ... , i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!
A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia.
