Joan-Albert Adell i Gisbert (Barcelona, 1955) i Josep Tugues i Baró,
escriuen de Sant Miquel del castell de l’Aguda o de Valldàries al terme
Vilanova de l’Aguda, a la comarca de la Noguera.
https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-1744401.xml
l’Església dedicada a l’Arcàngel Sant Miquel, “Princep de lesmilícies celestials “; és un edifici d’una sola nau que, d’acord amb la
descripció que en fan Vidal-Vilaseca, ha estat profundament transformada, fet
que es palesa externament al mur nord, molt alterat, on s’observen paredats dos
arcs apuntats que devien obrir sengles capelles, avui desaparegudes, i una
finestra circular, tallada en un sol carreu. També hi ha la porta d’accés al
temple, resolta amb una llinda, i que òbviament respon a una reforma de la
porta original que, si s’ha de jutjar per l’estat de les altres façanes, devia
obrir-se en aquest mateix mur.
La nau és coberta amb una volta de canó amb llunetes, que substitueix el
sostre original, les característiques del qual ignorem, i és capçada a llevant
per un absis semicircular, del qual no podem precisar la seva obertura a la
nau, per tal com, segons Vidal-Vilaseca, ha estat molt alterada per les
reformes sofertes a l’interior de l’església.
Jordi Contijoch Boada. 2009. Vista
interior de l'església.
A primera vista, els elements que es conserven millor de l’edifici original
són les façanes de ponent i migdia, i la de la conca absidal. La façana de
ponent presenta una gran finestra, parcialment paredada i convertida en
circular, aparentment d’esqueixada recta. A la façana sud, on es fa molt patent
el sobrealçament de la nau, es conserven tres finestres de doble esqueixada. La
central, molt estreta i de proporcions molt esveltes, contrasta amb les altres
dues situades als extrems. Just a l’angle sud-oest hi ha una obertura al mur
que comunicaria l’església, a l’alçada d’un cor, amb la casa rectoral, ara en
ruïnes, adossada a l’angle sud-oest del temple.
A l’absis hi ha una finestra de doble esqueixada, centrada en el
semicilindre absidal, i en el punt d’unió entre la nau i l’absis es dreça un
campanar d’espadanya de dos ulls, que respon al procés de reformes profundes
que patí l’edifici.
Sense comptar la façana nord, molt alterada, les façanes de la nau són
totalment òrfenes d’ornamentació, que es concentra a la façana absidal. En
aquesta es desenvolupa una decoració amb els motius llombards d’arcuacions sota
el ràfec, en sèries entre lesenes, amb un ritme irregular, de nord a sud d’1,2,
2, 4, 2, i 2 arcuacions entre lesenes, palesant una certa inseguretat en
l’aplicació d’aquest element compositiu i ornamental.
L’aparell dels murs originals és format per carreuó ben escairat, sense
polir, disposat molt regularment en filades uniformes, on s’observen diversos
forats de bastida distribuïts ordenadament.
Tant les característiques constructives com, especialment, l’ornamentació
absidal, situen aquesta església com una obra característica de l’arquitectura
del segle XI, fidel a les fórmules llombardes, aplicades de manera un xic
insegura, però dins els cànons de la plenitud de l’estil
Vilanova de l’Aguda assolia el “ cim” demogràfic als cens de 1857 amb 952
ànimes, que es reduirien a 514 al cens
de 1960, i tancava l’any 2020 amb 200 veïns
“ de dret”, fit això, cal reivindicar el seu Patrimoni històric, i posar-lo en
valor, per això us demanen que feu la
tramesa a castellardiari@gmail.com
de dades i imatges dels edificis que s’esmenten suara :
https://www.enciclopedia.cat/ec-gec-0240312.xml
Al sector de Vilanova de l’Aguda hi ha alguns antics masos, com la masia
del Bosc (a ponent del poble), amb una antiga església del segle XVI dedicada a
sant Tomàs, o la més tardana (segle XIX) de Sant Josep, que es troba adossada
al mas de Can Valls ( a llevant del poble).
Dintre l’antiga demarcació de Vilanova o de l’Aguda hi ha la capella de la
Mare de Déu de les Omedes, uns 2 km al NE de la població, al costat del mas de
les Omedes. És un notable edifici romànic, restaurat, de nau amb absis llis,
porta adovellada al mur de ponent i finestres espitllerades a ambdós costats de
la nau. Pot ésser datat al segle XII avançat, i en procedeixen una antiga
imatge de la Mare de Déu i altres de més tardanes, ara guardades al Museu
Nacional d’Art de Catalunya. El seu retaule fou venut a un museu de Sitges el
1934.
Vilanova de l’Aguda, la Noguera, Lleida, Catalunya, necessiten i demanen
més d’una visita.
