dissabte, 23 de febrer del 2019

SANTUARI DE LA MARE DE DÉU DE LES ESPLUGUES. ISONA I CONCA DELLA. EL PALLARS JUSSÀ. LLEIDA. CATALUNYA

El Josep Vives publica una fotografia del santuari de la Mare de Déu de les Esplugues a l'antic terme de Conques, que actualment integrat en el terme municipal d'Isona i Conca Dellà, l’edifici està situat en un esperó, a l'extrem nord-oriental del Mont de Conques, a migdia i a prop del poble de Sant Romà d'Abella.


El temple actual és obra d'una època difícil de precisar, atesa l'amalgama de construccions que presenta. Una part del mur nord, sobretot, presenta carreus grossos, regulars, ben tallats i escairats, que podrien correspondre a parets molt antigues reaprofitades a l'edat moderna, en el moment en què es féu el santuari actual, damunt de la plataforma sota de la qual hi ha les esplugues que donen nom al lloc.

En una d'aquestes esplugues hi ha les restes del santuari antic, que podrien correspondre a un edifici de l'època romànica.

El santuari actual és d'una sola nau, sense absis exempt, on només destaca la porta, a ponent, adovellada.

El topònim Conques és un mot romànic amb el mateix significat actual, que ja apareix, llatinitzat, des de principis del segle XI, en les formes Concas, Conchas i Chonchas. Mentre pervisqué la influència llatina en la documentació es mantingueren aquestes dues grafies; després, amb l'entrada de l'ús del català en la documentació escrita, passaren a alternar-se les formes Conques i Concas o Conchas, per anar-se afermant la grafia catalana correcta, la qual, ajudada per la pronúncia dialectal, fou la definitivament adoptada, fins i tot en documents més tardans redactats en castellà.

No se’n fa esment a : https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_d%27Isona_i_Conca_Dell%C3%A0

En tenim dades gràcies al Gustau Erill i Pinyot: https://ca.wikipedia.org/wiki/Mare_de_D%C3%A9u_de_les_Esplugues

La imatge de la Mare de Déu de les Esplugues ha quedat instal·lada definitivament aquest dimecres a l'església parroquial de Sant Miquel de Conques https://www.naciodigital.cat/pallarsdigital/noticia/5452/mare/deu/esplugues/torna/presidir/esglesia/conques

https://algunsgoigs.blogspot.com/2014/04/goigs-la-mare-de-deu-de-les-esplugues.html


Ens agradarà rebre les vostre aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com

diumenge, 17 de febrer del 2019

ESCOLA DE SANT JOSEP DE CALASANZ I TEMPLE DE LES MARES ESCOLÀPIES. SABADELL

La retratava abans de recollir el vehicle del pàrquing públic que hi ha al seu costat.


L'any 1846 Paula Montal Fornés (1799-1899) fundà, a la ciutat de Sabadell, l'Institut de les Filles de Maria (Mares Escolàpies) dedicades al ministeri de l'ensenyament, vivint en comunitat. La primera residència de les religioses fou a la Rambla, tot seguit es traslladaren al carrer Sant Antoni nº 29, on s'obriren les escoles el 24 d'octubre de 1846. El 23 de gener de 1848 l'Ajuntament de Sabadell concedí una subvenció municipal a les Mares Escolàpies. L'any 1850 es traslladaren a la casa comprada per D. Codina al carrer Sant Josep, per tal d'acollir-les.

Patrimoni Gencat ens diu quan a la descripció; El Col·legi de les Mares Escolàpies està format per l'església, l'habitatge i les aules.
En l'edifici escolar s'ha utilitzat un llenguatge amb recursos classicistes. La façana presenta dues parts clarament diferenciades, la planta baixa i els pisos superiors.

La planta baixa està separada per una cornisa amb motllures que reforça l'horitzontalitat d'aquesta zona i que presenta blocs de pedra en la composició del mur. L'organització de la mateixa és asimètrica, destacant la decoració del brancal i la llinda de la porta i la finestra.

Els pisos superiors estan tractats, a efectes decoratius, com un altre bloc independent, dues pilastres laterals li confereixen òpticament, un sentit de verticalitat i lleugeresa que contrasta l'horitzontalitat i la càrrega decorativa de la planta baixa. L'acabament de la façana utilitza les motllures en gradació, element emprat també al ràfec i ampit de les finestres.
L'Església de les Mares Escolàpies està adossada al col·legi. La formen dos cossos, el campanar i el temple.

El campanar està constituït per un cos prismàtic coronat per una teulada a quatre vessants amb un ràfec pronunciat i sostingut per mènsules.

La façana de l'església mostra l'ús d'un llenguatge ornamental que recorda a formes medievals, concretament gòtiques, encara que amb un tractament molt esquemàtic. L'eix de simetria el marca la porta, que presenta als brancals dues columnetes que sostenen un arc d'ogiva on a sobre es situa una rosassa. La zona superior de la façana es diferencia a partir d'una cornisa amb motllures sobre la que s'obren tres finestres. L'acabament de la façana presenta una forma a dues vessants amb un ràfec pronunciat.

Cap dada de l’autor de l’edifici i/o l’església de la que tampoc s’esmenta l’advocació a que està dedicada. De tot plegat ens agradarà tenir-ne noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Ens agradarà rebre imatges del interior del temple a l’email coneixercatalunya@gmail.com

https://escolapiessabadell.org/web/escolapies-sabadell/


En l’actualitat tenim a l’escola l’habitació de Mare Paula amb mobles de l’època i un llibre de visites.

En català tenim un frase impactant ‘ més val matar un home que posar un mal costum’, per imposar el mal costum de publicar dades relatives al patrimoni de Catalunya de forma parcial, val caldre matar més d’un milió de persones. Esperem que per tornar a les ‘bones costums’, no calgui matar a ningú més,

CONJUNT DE CASES D’EN COMADRAN. SABADELL. VALLÈS OCCIDENTAL

Retratava la façana camí del pàrquing situat al costat de les Escolàpies de Sabadell.


http://www.sabadell.net/Fitxes/FitxesPepps/pagines/145-A.htm

Edificació unitària formada per tres habitatges unifamiliars de planta baixa i planta pis. Els habitatges amb els núms. 25 i 27 presenten un sol cos, mentre que l’habitatge núm. 29 és de doble cos i l’any 1949 se li afegí una planta.

AUTOR: Santiago Casulleras i Forteza (Barcelona, 7 de juliol de 1901 - 2 de setembre de 1960). 1928

http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=27725

Edifici cantoner de planta baixa i dos pisos, que allotja un conjunt format per tres habitatges i un despatx magatzem. Les façanes estan molt recarregades de les que sobresurt una voluminosa balconada amb pòrtic sostingut per quatre columnes i una tribuna. La façana de la planta baixa és de pedra, la resta està estucada i ornada amb elements de pedra a la cornisa, frontons i dintells de les obertures. El segon pis és producte d'una addició i el seu tractament és més senzill que la resta de l'edifici.

Malgrat la important activitat que desenvolupava a Sabadell l’arquitecte Santiago Casulleras i Forteza (Barcelona, 7 de juliol de 1901 - 2 de setembre de 1960), no trobava cap fotografia seva, sou pregats de fer-nos-en arribar a l’e.mail coneixercatalunya@gmail.com
https://www.raco.cat/index.php/CuadernosArquitectura/article/view/106490/161905

Ens agradarà tenir noticia del nom propi, el cognom matern i el lloc i data de naixement i traspàs del promotor a l’email coneixercataunya@gmail.com

En català tenim un frase impactant ‘ més val matar un home que posar un mal costum’, per imposar el mal costum de publicar dades relatives al patrimoni de Cataunya de forma parcial, val calder matar més d’un milió de persones. Esperem que per tornar a les ‘bones costums’, no calgui matar a ningú més, oi?.

dissabte, 16 de febrer del 2019

QUE EN SABEU DE LA CASA DEL CARRER DE LA INDUSTRIA 22 DE SABADELL?.


Retratava la façana d’un edifici al carrer Indústria, 22, de Sabadell del que Patrimoni Gencat en desconeix el promotor, i curiosament no el seu autor l’arquitecte Francesc de Paula Nebot i Torrens(Barcelona, 1883 - ídem, 1965)

https://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0045665.xml

Quan a la descripció ens diu ; l'ornamentació de la façana presenta un gust pels elements classicistes. La façana presenta una distribució simètrica de la que es destaca, a partir de l'estuc, un cos sortint que inclou la porta d'entrada i la balconada central tractada a manera de balustrada. Aquest cos està coronat per un frontó triangular sustentat per mènsules, i la seva pròpia teulada, a l'interior presenta un esbocinament que coincideix amb l'arc de la finestra. L'acabament de la façana es decora amb una gran balustrada sustentada per una cornisa amb motllures. Destaca l'ornamentació de les obertures i el tractament de les reixes de ferro forjat.

No sabia trobar - si existeix – la fitxa de l’Ajuntament de Sabadell.

Ens agradarà tenir noticia del promotor, nom, cognoms, lloc i data de naixement i traspàs a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com

divendres, 15 de febrer del 2019

EDIFICI DE C.A.S.S.A. SABADELL. VALLÈS OCCIDENTAL. CATALUNYA

El retratava en ocasió d’una visita mèdica.


http://www.sabadell.net/Fitxes/FitxesPepps/pagines/138-A.htm

Conjunt fabril actualment format per un cos de planta soterrani, baixa i dos pisos, una nau de planta baixa i pis, i una altra nau paral·lela de planta baixa. Inicialment el despatx comptava únicament amb un cos de planta baixa i pis, amb façana al carrer de la Indústria i al carrer de la Concepció. En la reforma dels anys 1946-48 es construïren les dues naus paral·leles amb façana al carrer de la Concepció, i s’amplià l’edifici inicial amb una planta soterrani i una planta per sobre. L’ornamentació del nou conjunt s’adaptà a la l’edifici originari. Des del 1988, la Companyia d’Aigües de Sabadell (CASSA) hi té establerta la seva seu.

Eduard Maria Balcells i Buïgas (1913) (Barcelona, 22 de setembre de 1877 - 4 de novembre de 1965).

Antoni Forrellad Solà (Sabadell, 18 de juliol de 1912 - 5 de desembre de 1983), Antoni Trallero lós. – (Sabadell, 1920-2005) i Josep Salvador Roig.- (Sabadell, 1914-1965). (enginyers, 1946-1948) https://jaumebarbera.wordpress.com/2017/09/22/enginyers-sabadellencs/

http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=27737

Edificació de tipus industrial situada al voltant dels eixamples projectats a Sabadell a finals del segle XIX per l'urbanista Francesc Daniel Molina i Casamajor (Vic, 1812 - Barcelona, 1867, i que tenien com a finalitat la connexió de les indústries amb el ferrocarril.

La façana principal de l'edifici està estructurada en tres blocs amb una distribució asimètrica. El bloc central es correspon amb l'entrada, on portes i finestres presenten un arc de mig punt rebaixat. El bloc dret presenta tres finestres amb reixa decorada amb motius geomètrics. El bloc lateral esquerre segueix una composició que es repeteix a la façana lateral de l'edifici a manera de mòduls. S'estructura en tres plantes amb tres finestres per pis, aquestes estan dividides per un mainell que comença al llindar de la finestra inferior i seguint el pis recorre les tres finestres. L'acabament de la façana segueix l'estructura en blocs essent dividit per pilastres que emmarquen el ràfec.


Autors

Nom Cognoms Funció Anys
Eduard Maria Balcells i Buïgas . Arquitecte 1913
Antoni Forrellad Enginyer 1946 - 1948
Antoni Trallero Enginyer 1946 - 1948
Josep Salvador Enginyer 1946 – 1948

https://www.aiguessabadell.cat/la-seu-social-daigues-sabadell-primer-edifici-en-us-de-lestat-que-obte-la-certificacio-verd/



CAN TAMBURINI. PATRIMONI IMMOBLE DE TIANA. EL MARESME. CATALUNYA

Josep Maria Toffoli Carbonell, publica una fotografia a la pàgina Tiana, Recuperant la Història:

Can Tamburini. Fotografia Rosa Maria Andres Blanch. 1985

Amb data 31 de desembre del 1923 Ana Gil, vidua Tamburini, presenta els plànols signats per l'arquitecte Bonaventura Bassegoda i Musté (Barcelona, 1896 — ibídem, 1987) per la construcció d'una casa amb planta baixa de 85 metres quadrats i golfes, en uns terrenys de la seva propietat contigus a la carretera de Montgat a Tiana i a la nova via Galceran (avui 11 setembre).

Ens agradarà rebre una imatge de l’arquitecte Bonaventura Bassegoda i Musté (Barcelona, 1896 — ibídem, 1987) a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Patrimoni Gencat ens diu quan a la descripció ; edifici civil de planta de tipus masia basilical, amb una teulada de dues vessants que desaigüen lateralment i un cos lateral més elevat. D'aquesta manera continua amb la forma tradicional de les construccions de la zona, encara que pels elements arquitectònics que utilitza, cal classificar-la com eclèctica. A la planta baixa hi ha una porta central dovellada i dues finestres laterals amb les llindes de pedra, mentre que al pis superior s'hi troba un balcó d'arc de mig punt suportat per pilars, d'estil renaixentista. Al conjunt de l'edifici arrebossat de color blanc, destaquen la pedra utilitzada en les obertures i especialment els angles amb els carreus vistos, un d'ells, el de la part superior, esculpit amb dues figures que aguanten un blasó.

NO EN TROBAVA IMATGES ACTUALS, tampoc la inclouen a la relació de monuments els amics de POBLES DE CATALUNYA.
http://www.poblesdecatalunya.cat/municipi.php?m=082824

Ens agradarà rebre almenys una imatge actual de Can Tamburini a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Fotografia. Josep Maria Toffoli Carbonell

diumenge, 10 de febrer del 2019

CASAL PERE QUART. SABADELL. EL VALLÈS OCCIDENTAL.

El lema del conèixercatalunya és clar i senzill, el millor moment per fer una fotografia és aquell en que tens al davant, allò que vols retratar. Acceptem que si plou, és fosc, hi ha massa llum, fa vent,..., això es recollirà a la imatge, i que tot es pot fer millor, però insistim ‘ el millor moment per fer una fotografia és aquell en que tens al davant, allò que vols retratar’


Era fosc quan retratava la façana del Casal Pere Quart, ahir dissabte 9.02.2019

De l’edifici en diuen : http://www.sabadell.net/Fitxes/FitxesPepps/pagines/136-A.htm

Casal de cinc cossos entre mitgeres de planta baixa, dos pisos i golfes, amb arcades a la planta baixa i balaustrada com a remat de façana. A l’interior presenta un ampli pati central, des d’on arrenca l’escala, a la manera dels antics palaus gòtics.


http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=27699

Casal compost de cinc cossos amb planta baixa i dos pisos. Al primer pis hi ha una balconada que transcorre al llarg dels tres cossos, al darrer pis hi ha cinc balcons individuals i a la planta baixa cinc grans arcades.

Les obertures de les diferents plantes estan superposades. L'edifici està coronat per una balustrada. De l'interior cal destacar el pati de llums d'on parteix l'escala.

El projecte inicial consistia en una edificació porxada que anava des del carrer Jardí fins al carrer Lacy.

Els dibuixos d'aquesta proposta es conserven a l'Arxiu Històric de Sabadell.

http://coneix.sabadell.cat/index.php?option=com_content&view=article&id=17516&Itemid=122

Del projecte original es va construir la part central, destinada a habitatge familiar dels Oliver - Pere Oliver i Salt (Castellar del Vallès, 1798 - Sabadell, 27 de novembre de 1869)- , per Gabriel Batllevell i Tort (Molins de Rei, 24 de desembre de 1825 - Sabadell, 19 d'agost de 1910) mestre d'obres català, pare de l'arquitecte modernista Juli Batllevell Arús (Sabadell, 1864 – Barcelona, 20 de setembre del 1928)

https://ca.wikipedia.org/wiki/Gabriel_Batllevell_i_Tort

Després de la guerra, l'edifici passà a mans del Movimiento i va ser la seu de diferents entitats, entre les quals, la Falange i l'OJE. També hi tingué la seu Ràdio Sabadell i Diari de Sabadell.

Amb la democràcia passà a l'Ajuntament, que n'inicià la rehabilitació l'any 1982. Aquesta rehabilitació es va a dur a terme en diferents fases i s'acabà el 1987. La rehabilitació començà per la planta baixa i els altells, que van ser ocupats l'any 1983 pel Servei d'Informació Juvenil i els Serveis Territorials de Joventut de la Generalitat.

Les funcions i activitats que acull actualment caracteritzen el Casal Pere Quart com a centre de promoció cultural i associativa, espai d'exposicions i seu de diversos serveis públics.

Si us agrada compartiu-ho amb altres pàgines i persones, JO NO PUC FER-HO, el sistema però, bloqueja PERSONES, no però publicacions.

Face [VOX] em deia ; Se restringió temporalmente tu acceso a unirte a grupos que no administras y publicar en ellos hasta 16 de febrero a las 13:48.

Si crees que esto no infringe nuestras Normas comunitarias, avísanos.

Sembla que això d’escriure del patrimoni de Catalunya en llengua catalana és ‘subversiu’

https://www.youtube.com/watch?v=Af1YMFpVgb4