dijous, 15 de desembre del 2016

EDIFICI DE L’AJUNTAMENT. ANTIGUES ESCOLES DE CAMÓS. EL PLA DE L’ESTANY. GIRONA. CATALUNYA

Dèiem en començar Edificis Escolars De Catalunya Anteriors a La Dictadura Franquista :
Volem recuperar la memòria dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la Dictadura franquista; n’hi havia de públics – pocs – de religiosos i de ‘particulars’ , uns i altres han patit els efectes de la transformació econòmica i social de la societat; molts dissortadament han desaparegut, en l’àmbit rural per la marxa massiva de la població, i en les àrees urbanes per la intensa construcció que generava la pressió demogràfica dels nouvinguts.

Ha costat – i continua costant – arreu de Catalunya, recuperar imatges relatives al ensenyament anteriors a la dictadura franquista. Cal recordar – ara que som al 80 AÑO TRIUNFAL – que la pretensió d’aquell regim criminal era la d’esborrar el passat, i situar la història del món al ‘quilòmetre zero’ a partir del Glorioso Alzamiento Nacional, el dictador assumia el paper d’un semidéu, i alhora que s’anul•laven – retroactivament lleis com les del divorci civil – s’escrivia una ‘Història de España’ que començava a la prehistòria de la humanitat, estava clar que el missatge -sobretot per als funcionaris públics- era fer desaparèixer qualsevol referència al passat que poses en dubte la naturalesa divina del sàtrapa, i dissortadament en aquest àmbit, tot continua ‘ atado y bien atado’.

El Valentí Pons Toujouse, em deia; He trobat aquest plànol de l'Ajuntament-Escoles de Camós de l’any 1926 , de l’arquitecte  Ricard Giralt Casadesús    (Barcelona, 15 de desembre de 1884 – 28 d'abril de 1970),. No sé si es va construir, l'ajuntament actual és molt diferent 


A la pàgina de L'ajuntament diu; L’any 1928 va ser inaugurada l’escola de Camós, emprenent l’ensenyament generalitzat al poble. Camós va poder inaugurar l’escola en moments de calma i de reflexió, durant l’etapa política del general Primo de Rivera.

Ho preguntarem a ajuntament@camos.cat



Per el nucli de Sant Vicenç de Camós es va projectar un primer edifici destinat a escola unitària de nenes l'any 1935. L'autor del projecte fou Jorge Garrigós i la futura escola s'havia d'emplaçar en un solar d'uns 800 metres quadrats que afrontava al nord i a l'oest per camps de conreu i a l'est i al sud per la carretera de Banyoles a Sant Vicenç de Camós. L'edifici es projectava d'una sola planta amb un vestíbul vestuari, el despatx de la mestra i l'aula. No s'hi preveien serveis sanitaris per manca d'aigua corrent.

Sembla ser que aquest primer projecte no es va realitzar en aquell moment ja que el 1955 es torna a plantejar la construcció de nova planta d'una escola unitària per nenes. D'aquesta segona iniciativa, signada per Josep Claret no en tenim plànols, tot i que l'any següent, quan es projecta una ampliació de l'edifici escolar amb construcció de sanitaris i porxo, l'expedient inclou un plànol de l'edifici que correspon al primitiu projecte de 1935. Probablement l'edifici del 1935 no es va construïr fins el 1955 i el 1956 s'amplià.

Una segona hipòtesi porta a pensar que, havent-se construït l'escola de 1935 es descarta la nova construcció el 1955 i l'any següent s'opta per ampliar l'edifici primitiu.

Sou pregats de fer-nos-ho arribar a l’email coneixercatalunya@gmail.com imatges de l’escola, i dades relatives a l’arquitecte Jorge Garrigós ,cognom matern ,lloc i data de naixement i traspàs,... , dades com aquesta son les que atorguen el qualificatiu de ‘nació civilitzada’, que dissortadament Catalunya – encara – no pot lluir.

M’explicaven que l’edifici de l’actual Ajuntament, correspon a la ‘reforma’ de l’escola. Un fet semblant em succeïa a Sant Julià de Ramis, a la veïna comarca del Gironès.


http://relatsencatala.cat/relat/esglesia-parroquial-dels-sants-metges-sant-julia-de-ramis-el-girones/1055565

Hi ha certament entre ambdós edificis, el de l’Ajuntament Sant Julià de Ramis, i el de l’Ajuntament de Camós, una gran semblança.

En aquest enllaç podreu veure un plànol de l’escola de Camós :
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2015/12/escola-de-camos-pla-de-lestany-girona.html

Hem recuperat a https://issuu.com/1coneixercatalunya imatges de més de 1000 edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, època que no es pot relacionar ni amb l’educació ni amb la cultura ; insistim tossudament en que ens cal l’ajut de TOTHOM per recuperar la memòria històrica, el pas del temps ens juga a la contra, i la Democraciola que s’instituïa l’any 1978, no ha fet res per evitar-ho. I la formació d’un ‘NOU’ GOBIERNO del PP, és quan a la recuperació de la memòria històrica, una pèssima noticia.

Fem la tasca de recollida d’imatges amb recursos propis – escassos com us podeu imaginar, quan es viu només d’una pensió pública del GOBIERNO DEL REINO DE ESPANA- per aquesta raó, m’adreço principalment a la ciutadania per recavar la seva col•laboració en la recerca dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la dictadura franquista, agrairé la tramesa d’imatges i/o dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com i/o a la pàgina https://www.facebook.com/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista-400721423462325/?fref=ts

Us insistim - des del respecte - que passeu de l’admiració a la col•laboració, Catalunya us en deurà una, recordeu sempre que l’infern està empedrat de bones intencions.

Alguns lectors voldrien veure les publicacions en un llibre, des d’aquí esperono a qualsevol persona a endegar un procés de crowdfunding per aconseguir el finançament necessari.

dilluns, 12 de desembre del 2016

SANT FRANCESC D'ASSIS. SANTPEDOR. BAGES

El Xavier Codina Batllebo publica una fotografia de l'església de Sant Francesc d’Assis de Santpedor, documentada des del segle XIII, concretament l'any 1240 en diferents deixes testamentaries. Sabem que a partir d'aquest segle l'església fou centre d'una gran devoció fomentada per les pròpies autoritats de la vila.

L'any 1605 s'hi instal•là una comunitat de servites i una masia veïna (avui perduda) acollia al sagrista i regent del temple.

La devoció a Sant Francesc d’Assis culminà l'any 1693 amb l'arribava a Santpedor dels monjos franciscans que hi fundaren una casa conventual.

Patrimoni Gencat ens diu; edifici d'una sola nau construïda sobre la base i el model d'una església anterior de la qual conserva la seva tipologia i estructura més essencial. L'església no té absis i la porta sobre al mur de llevant repetint un model usual a les portes romàniques tardanes del segle XIII, formada per grans dovelles amb una sola arquivolta. La nau és coberta per una volta de mig punt en el primer tram i per una volta ogival en el tram de l'altar. Situada dalt d'un turó és perfectament visible des de qualsevol lloc de Santpedor.


En els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República, l'any 1936 fou destruït el retaule renaixentista i la imatge antiga de Sant Francesc d’Assis. Dissortadament en la visita que feia a la població el Josep Salvany Blanch l’any 1918, no en recollia cap testimoni fotogràfic.


L’ any 2008 amb la OLYMPUS FE-100 havia aconseguit una imatge del interior.

Ens agradaria rebre imatges d’aquell retaule renaixentista i de la imatge antiga de Sant Francesc d’Assis a l’email coneixercatalunya@gmail.com , així, si més no, recuperaríem una part de la memòria històrica, que l’estultícia política ens havia manllevat.

diumenge, 11 de desembre del 2016

ALBERG DE JOVENTUT EL CARME. MANRESA. BAGES

L’edifici havia acollit als Carmelites des del segle XIV fins a la desamortització de 1835.

Tindria posteriorment usos militars :
http://www.memoria.cat/franquisme/es/content/todas-las-imagenes
http://www.memoria.cat/franquisme/es/content/ejercito-documentos

No trobava constància que tingues en CAP MOMENT un us escolar. Ni aleshores, ni ARA, l’educació és una prioritat al REINO DE ESPAÑA.

Llegia que el 10 de novembre de 1990, s'inaugurava l'alberg del Carme de Manresa, el projecte de reforma el duia a terme l'arquitecte Antoni Maria BARAUT GUILÀ ( Manresa, 1943 ) . Pertany a la xarxa d'Albergs de la Generalitat.

Patrimoni Gencat ens explica que les obres de l'alberg han partit de l'estructura de l'antic edifici, tot introduint-hi, però, una distribució interna ben innovadora. S'han restaurat les arcades de l'antic claustre i una de les ales que havia tingut una funció de dormitori -cel•les del convent i posteriorment estances dels soldats-. Les parets mestres d'aquesta dependència i que, per tant, aguanten l'obra actual pertanyen a la primitiva construcció. També ha estat restaurada la torre-mirador, on hi ha l'antiga escala principal, i que servirà de punt d'articulació per futures obres. La llargada de la nau és de 60 metres i presenta tres nivells d'edificació.

Planta baixa (obrada amb carreus regulars), primer pis amb diferents nivells i planta altell. S'ha intentat trobar un equilibri entre els espais comuns de trobada i polivalents i els espais més reduïts, tot guardant la intimitat. Els mòduls -habitacions- mai arriben a dalt, per tal de gaudir de tot l'espai com en les antigues construccions gòtiques conventuals.


Manresa, el Bages, Catalunya, tenen molt a ‘viure’, i a TOTS ELS CATALANS ens pertoca ‘posar en valor’ el patrimoni històric i/o artístic que sortosament es conserva – encara – al nostre país.

Entenc, amb la mala experiència del tancament de http://www.bergactual.com/ , de la Forja de Castellar del Vallés, de ... , que una part de la premsa, escrita i digital, enfoqui el seu ‘negoci’ lluny d’aquest àmbit, som – encara- una covarda, vella, pobre, bruta, trista, tan salvatge terra, com ens ‘retratava’ el Salvador Espriu i Castelló (Santa Coloma de Farners, 10 de juliol de 1913 - Barcelona, 22 de febrer de 1985), Princep dels Poetes Catalans, en el seu ‘Assaig de Càntic en el temple’.


Endegàvem l’any 2015 la recerca sistemàtica dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, demanàvem aleshores, i reiterem ARA, la col•laboració de la ciutadania, fent-nos arribar imatges i dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com .

Hem tingut massa ocasions per constatar que el tema, NO FORMA PART de les preocupacions de les Administracions Públiques d’aquesta ‘Democraciola’

ESGLÉSIA DEL CARME. MANRESA. BAGES

Retratava al Josep Olivé Escarré davant de l’edifici de l’Església del Carme de Manresa; patrimoni Gencat explica que és un edifici d'una nau amb passadissos laterals de menor alçada. Voltes de creueria, amb clau, separades per quatre arcs torals apuntats. Una sèrie d'arcs formers separen la nau dels passadissos laterals. Té absis poligonal, volta nervada i arc triomfal sobre pilastres. Les capelles laterals estàn inacabades. A l'exterior s'aprecien les restes de l'antiga sagristia del segle XVIII (a un costat de l'absis).


L'església presenta estructura de formigó, paraments de paredat comú i totxo amb revestiments de pedra buixardada.

A l’any 1308, els consellers de la ciutat donen permís als PP. Carmelites per fundar un convent i una església.

Al segle XIV es du a terme la construcció per Berenguer de Montagut (actiu durant la segona meitat del segle XIV) dels 2 edificis en estil gòtic, .

Al segle XIX (1835) l'església gòtica es manté amb la façana inacabada.

En el dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República, al juliol de 1936, l’església es crema.

1940-52 . Reconstrucció per Joan Rubió i Bellver ( Reus, 24 d'abril de 1870 + Barcelona 30 de novembre de 1952 )en estil neogòtic de l'església.

Manresa, el Bages, Catalunya, tenen molt a ‘viure’, i a TOTS ELS CATALANS ens pertoca ‘posar en valor’ el patrimoni històric i/o artístic que sortosament es conserva – encara – al nostre país.

Entenc, amb la mala experiència del tancament de http://www.bergactual.com/ , de la Forja de Castellar del Vallés, de ... , que una part de la premsa, escrita i digital, enfoqui el seu ‘negoci’ lluny d’aquest àmbit, som – encara- una covarda, vella, pobre, bruta, trista, tan salvatge terra, com ens ‘retratava’ el Salvador Espriu i Castelló (Santa Coloma de Farners, 10 de juliol de 1913 - Barcelona, 22 de febrer de 1985), Princep dels Poetes Catalans, en el seu ‘Assaig de Càntic en el temple’.

dimecres, 7 de desembre del 2016

POU DE LA GALLINA I CAPELLA DE SANT IGNASI DEL POU, MANRESA. BAGES

Anàvem fins a Manresa, al Font Jorba, em tocava comprar el pa nostre de cada dia, amb una composició 70% de farina de blat de moro, 30% de sèsam en grà, i llevat mare.

Aprofitava per fer un petit tomb amb el Josep Olivé Escarré, al que li explicava la relació entre la ciutat i Sant Ignasi de Loiola (Loiola 1491 - Roma 1556) , fundador de la Companyia de Jesús, que segons les cròniques arribava a Manresa, tot venint de Montserrat, la nit del 24 al 25 de març de 1522, i romangué a Manresa entre el 25 de març de 1522 i principis de febrer de 1523 en una senzilla cova, que anys a venir seria mundialment coneguda com la cova de Sant Ignasi, i considerada avui un dels referents universals del món jesuític.

El retratava davant del Pou de la Gallina, un petit sentinella de pedra i metall punxegut , col•locat de manera discreta al costat de la dita capella del Pou, que ens recorda la llegenda ignasiana que marca la personalitat del carrer Sobrerroca i de la Manresa antiga.


Des d’aquest pou llegendari, es pot començar a observar la imponent façana pètria de la Casa Gran com a punt final d'un llarg camí de pedra, a través del barri antic, que s'amplia quan arriba a la plaça Major.

En aquest indret, es rememora un miracle obrat per intercessió de sant Ignasi l’any 1602. Les cròniques parlen d'una nena, de nom Agnès, de 14 anys, a qui la seva madrastra havia encarregat que no deixés de vigilar una gallina, que accidentalment va caure al pou i va morir ofegada. La nena es va salvar del geni de la madrastra quan, per iniciativa dels presents, acudiren en pregària a sant Ignasi i, aquella pregària va valer per ressuscitar la gallina. Al costat d'aquest pou, es va erigir (segle XVIII) una capella presidida per un quadre sobre el fet.

El pou actual és una imitació del pou anterior existent en el mateix lloc en el que segons una llegenda dels voltants de 1602, Sant Ignasi va fer un miracle ressuscitant una gallina que s'hi havia ofegat.

L’any 1909 es realçà l'antic pou decorant el mur en el qual es recolzava l'ampit del pou, amb un estucat imitant carreus, acabat amb un guardapols de llenguatge neogòtic i una placa commemorativa de la llegenda.

Actualment tot això ha desaparegut i el pou ha estat substituït per un de semblant, al mur es va col•locar una placa de ceràmica pintada, amb la representació del miracle, obra de Joan Baptista Guivernau i Sans (Barcelona, 1909 – 2001)


La capella del segle XVIII, on es venera a Sant Ignasi, ocupa els baixos d'un edifici en xamfrà i entre mitgeres.

Manresa, el Bages, Catalunya, tenen molt a ‘viure’, i a TOTS ELS CATALANS ens pertoca ‘posar en valor’ el patrimoni històric i/o artístic que sortosament es conserva – encara – al nostre país.

Entenc, amb la mala experiència del tancament de http://www.bergactual.com/ , de la Forja de Castellar del Vallés, de ... , que una part de la premsa, escrita i digital, enfoqui el seu ‘negoci’ lluny d’aquest àmbit, som – encara- una covarda, vella, pobre, bruta, trista, tan salvatge terra, com ens ‘retratava’ el Salvador Espriu i Castelló (Santa Coloma de Farners, 10 de juliol de 1913 - Barcelona, 22 de febrer de 1985), Princep dels Poetes Catalans, en el seu ‘Assaig de Càntic en el temple’.

diumenge, 4 de desembre del 2016

ARBRES ‘SINGULARS’ DE CATALUNYA

Hem fet moltes fotografies, amb les màquines analògiques, amb les digitals , fins amb els telèfons mòbils i/o les tabalets, oi?. Algunes es van integrar en els posts que publicàvem a :

http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/

Altres, les més, mai han vist la llum, i la major part de les analògiques son del tot irrecuperables.

Tenim el que tenim – que no és poc – i quan als arbres i/o arbredes de Catalunya, si poseu ARBRE al cercador dels blocs esmentats suara en podreu veure alguns més dels que aquí s’esmenten :

L’ALZINA DE CAN POAL DE LA COSTA. TERRASSA. VALLÈS OCCIDENTAL
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2016/10/lalzina-de-can-poal-de-la-costa.html

EL CEDRUS DEODARA DE SANT BENET DE BAGES
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2012/07/el-cedrus-deodara-de-sant-benet-de-bages.html

El Negundo que s'enyora del mar.
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2008/01/el-negundo-que-senyora-del-mar.html

L’ARBRE DE LA FORCA. EL LLEDONER DE CASTELLNOU D’OLUGUES.
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2013/08/larbre-de-la-forca-el-lledoner-de.html

Els gegants del Bosc
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2007/06/els-gegants-del-bosc.html

El roure del Giol.
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2007/07/el-roure-del-giol.html


EL PI D’EN JOSEP MESTRE PLANAS. SANT PERE DE RIBES. EL GARRAF. CATALUNYA
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2014/01/el-pi-den-josep-mestre-planas-sant-pere.html

Pi d'en Xandri. Arbres monumentals
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2008/10/pi-den-xandri-arbres-monumentals.html

El pi de les Quatre Besses " El vell guerrer "
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2007/06/el-pi-de-les-quatre-besses-el-vell.html

L'alzina de Calders [ Dita també d'Arola]
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2007/07/lalzina-de-calders-dita-tamb-darola.html

El ficus de Cambrils o de Samà ?.
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2007/07/el-ficus-de-cambrils-o-de-sam.html

ALZINA DE PELLEU. ORCAU. ISONA I CONCA DELLA. PALLARS JUSSÀ. LLEIDA. CATALUNYA
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2015/02/alzina-de-pelleu-orcau-isona-i-conca.html

L’ALZINA D’EN LLUÍS MASIP I ABELLA. ASPA. EL SEGRIÀ AL LIMIT AMB LES GARRIGUES. LLEIDA.CATALUNYA
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2014/07/lalzina-den-lluis-masip-i-abella-aspa.html

EL PI MONUMENTAL DE VILADRICH AL SOLSONÈS
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2012/07/el-pi-monumental-de-viladrich-al.html

EL LLORER DE JACINT VERDAGUER I SANTALÓ.
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2012/06/el-llorer-de-jacint-verdaguer-i-santalo.html

EL GRÈVOL DE VENTOLÀ. EL RIPOLLÈS
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2011/11/el-grevol-de-ventola-el-ripolles.html

LO ‘PAROT’ D’ORTA. ARBRE MONUMENTAL DE CATALUNYA
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2014/03/lo-parot-dorta-arbre-monumental-de.html

L’ARBRE DE LA LLIBERTAT. LLANCÀ. EMPORDÀ SOBIRÀ. GIRONA. CATALUNYA
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2014/01/larbre-de-la-llibertat-llanca-emporda.html

EL PLÀTAN DE LA LLIBERTAT DE VALLS. EL CAMP SOBIRÀ. TARRAGONA
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2014/05/el-platan-de-la-llibertat-de-valls-el.html

IN MEMORIAM DE L’ALZINA DE CAN ROS. ELS CASOTS. SUBIRATS. EL PENEDÈS SOBIRÀ
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2016/07/in-memoriam-de-lalzina-de-can-ros-els.html

EL POLLANCRE DE LA TORRE DE LES AIGÜES. PALOU. GRANOLLERS
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2015/03/el-pollancre-de-la-torre-de-les-aigues.html

LO PI DE LES BRANQUES
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2014/05/pi-de-les-tres-branques.html

En trobareu més si feu la consulta als blocs, està clar però, que a Catalunya en tenim MOLTS sense retratar, i/o sense ‘publicitar’ com caldria. Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com , al ensems si algú de vosaltres vol fer una pàgina dels arbres i ARBREDES de Catalunya, pot disposar de TOT el material que hem recollit al llarg dels anys, també, també, per als que vulgueu recuperar PONTS, POUES DE GLAÇ, TINES DE PEDRA, COMUNIDORS, BANCS DE FAMÍLIA,....

dijous, 1 de desembre del 2016

LA CLAUSTROFÒBICA ESGLÉSIA D'ESPONELLÀ. ADVOCADA A L'ASSUMPCIÓ DE LA MAREDEDÉU, MAL DITA SANTA MARIA. EL PLA DE L’ESTANY. GIRONA. CATALUNYA DE VILERT. ESPONELLÀ. EL PLA DE L’ESTANY. GIRONA. CATALUNYA

Llegia que en documents del segle IX del monestir de Banyoles s'esmenta en el lloc de Vilert el nom de "domus Santae Mariae". Es pot assegurar que els monjos van construir en aquest lloc una capella o església dedicada a Santa Maria. El lloc de Vilert i la seva església surt en altres documents dels segles X, XI i XII, tots ells relacionats amb el Monestir de Banyoles. Durant els segles XIX i XV, a l'església només hi havia un altar i en el poble hi vivien tres clergues. Durant el segle XVI es van realitzar importants reformes a l'església: es va aixecar un altar a Sant Pere i un altre a Sant Joan. Es va comprar el reliquiari de la Vera Creu, calzes i copes de plata i gran varietat d'ornaments sagrats.

Patrimoni Gencat ens diu ; església parroquial d'origen romànic, presenta a la part posterior un absis semicircular amb dues absidioles laterals. A la banda dreta de la nau central s'hi va obrir una nau gòtica amb clau esculturada. A la façana principal la porta és d'arc de mig punt. Durant la reforma del segle XVI s'hi va afegir un timpà gòtic. El campanar és de planta quadrada amb finestrals per a les campanes a cada costat. És acabat amb una piràmide voltada per una balustrada.


Vilert és un indret petit, sobta la situació claustrofòbica en que es troba l’església de Santa Maria.





No trobava cap persona per a preguntar-li on eren les escoles abans de la dictadura franquista, cal recordar avui que a Catalunya el mot ‘escolà’ , vol dir ‘ el que va a escola’, que té alhora una connotació religiosa, escolà és també, el que ajuda al capella al altar. En la llengua del ‘ Rei Mentider ‘ se’ls anomena MONAGUILLOS.

La victòria dels sediciosos militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República, els convertia en ‘herois’, i en ‘traïdors’ a TOTS els que lluitàvem en defensa de la democràcia, aquesta dicotomia persisteix avui encara. La corrupció endèmica i sistèmica del sistema polític n’és una de les conseqüències.

Retratava l’edifici de l’escola ‘nova’, idèntica a la de Centenys, i de les que – curiosament – se’n desconeix l’autor.


Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com, castellardiari@gmail.com  ‘posar en valor’ el patrimoni històric i/o artístic que Catalunya conserva – encara – és FEINA DE TOTHOM.

https://esglesiesdegirona.blogspot.com/2010/04/esglesia-de-santa-maria-de-vilert.html

https://turisme.plaestany.cat/agenda/festa-major-de-vilert-4/#:~:text=Dia%3A%207%20i%208%20de%20setembre&text=A%20les%2018h.,a%20la%20pla%C3%A7a%20de%20Vilert.

https://setmanasantamataro.blogspot.com/2023/09/diada-de-la-mare-de-deu-del-remei-les.html#:~:text=El%20dia%208%20setembre%20compleixen,protectora%20de%20tots%20els%20cristians.

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/santa-maria-de-vilert-esponella

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/15200

Si existeixen, ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l'email castellardiari@gmail.com

https://algunsgoigs.blogspot.com/2013/05/goigs-sant-fausti-martir-vilert-pla-de.html

Que la Marededéu elevi a l'Altíssim la pregària del poble català per assolir la llibertat nacional, els clams de les victimes dels genocidi ètnics i/o culturals que es duen a terme arreu del món, i les peticions de justícia dels que pateixen la corrupció endèmica i sistèmica.

Amén !!! 

 inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern